La senadora del PP Susana Camarero i les Diputades Elena Bastida i Blanca Garrigues han demanat en roda de premsa al Consell Valencià "altura de mires" per a sumar-se al Pacte d'Estat sobre la violència de gènere, que en un futur pot veure la llum. Desconec si elles sabran elevar-se suficientment com per a qüestionar el model socioeconòmic que potencia i s'aprofita de la violència de gènere i la resta de violències que pateix la humanitat.

 Vivim dies d’estiu al País Valencià, dies entrellaçats de festival a festival musical. També en aquests dies hem vist una altra vegada el tarannà democràtic del govern central, a través del documental «Les clavegueres d’Interior». Recordem els 25 anys de l’Operació Garzón contra l’independentisme amb noves informacions que aclareixen que tot continua igual. En operacions Catalunya o Garzón l’objectiu sempre està encaminat a minvar la democràcia, destruir al rival polític, posicionar l’opinió pública en l’espai convingut, des de les institucions, des del poder es practica la guerra bruta. Són manipulacions efectuades al més pur dictatorial sense haver de viatjar a les dictadures finançades amb els petrodòlar.

A Catalunya s´ha aprovat recentment la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que ha estat promoguda per una ILP. Té com a finalitat assegurar els mínims d´una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa, desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l´han dut a necessitar la prestació. La renda arribarà a 62.000 famílies catalanes el 2020, després de l´acord per la creació d´aquesta prestació de 664 euros mensuals per a les famílies més vulnerables.

Mentrestant, al País Valencià per fi s´ha elaborat l´avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d´Inclusió, amb una gran aposta de l´equip del delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, en trobar la participació d´organitzacions socials, sindicals, personal del món universitari i col·legis professionals. Evidentment no és una renda bàsica universal, com seria desitjable, però reconeix un dret subjectiu per a cobrir necessitats bàsiques de les persones que en l´actualitat no està garantit, malgrat la quantitat de persones que arriben diàriament als Serveis Socials municipals.

Dilluns, 17 Juliol 2017 18:39

El País Valencià que volem

El llibre editat per Decidim es presenta aquest divendres a Benicarló

 

Llistat actualitzat de llibreries on es pot trobar.

Quin  País  Valencià  tindrem  en  el  futur? Són  diversos  els  futuribles  que  podem  anar  desgranant  per  a  contestar  la  pregunta. És  complicat  saber-ho, a  més  a  més, en  un  món  cada  vegada  més  controlat  pel  capital  financer. Un món  que  haurà  de  viure  amb  els  recursos  controlats  i  malbaratats  pel  mateix  capital  i  unes  formes  de  societat  que  posen  en  perill  la  pròpia  vida, amb una  puixant  contaminació  i  amb un  ja  inevitable  canvi  climàtic, així  com  amb  nous  factors  tecnològics  com  el  de  la  robotització. És  probable  que  ens  trobem  amb  anys  de  confrontació  entre  aquells que  aposten  per  incrementar  el  domini  mundial  amb  un  assegurat  col·lapse  traumàtic; amb aquells que   ho  facen  per  una  sostenibilitat  mundialitzada  amb  mitjans  dirigistes  o  més  democràtics i  també,  amb aquells que  treballen  per  una  sostenibilitat  des  d’àmbits  més  locals   i/o  regionals  amb  economies  més  autocentrades.

L'entitat crea dues comissions tècniques per tal de coordinar activitats i encarregarà un informe d'experts sobre la problemàtica del finançament.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, junt amb els joves pel Dret a Decidir del País Valencià, denunciem l’escalada antivalenciana que s'està exercint per part de sectors dretans valencians en relació al Decret de  Plurilingüisme. Decret que pretén avançar en l’aplicació de la guia per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües dins del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d'Europa.

De nou ens trobem amb nous intents de dificultar la normalització del valencià i crispar la convivència a través de l’ús indiscriminat del món de la judicatura, per a aconseguir rèdits polítics i desafavorir la cohesió social dels valencians i les valencianes.

La gran majoria del poble valencià no permetrà haver de demanar permís per a existir en la seua diversitat i idiosincràsia.

Després d’un mes natural des de la manifestació pel finançament valencià convocada des de el conjunt d’entitats que formen la Crida el passat dissabte dia 10 de juny, son varies les reflexions que en venen al cap. Per una part, les conseqüències directes d’aquesta Crida. El dia de després, on ens vàrem trobar dues formes de veure la situació donada, per una part la valoració de la majoria dels mitjans de comunicació valencians, entre una certa indiferència dels "grans" mitjans i un cert menyspreu del mitjans "amics" sobre les gairebé dues mil persones que ompliren (o no) València aquell vespre. D’altra banda mitjans com Vilaweb, l’ACN o el diari Ara realitzaren una lectura molt diferent dels fets ocorreguts.

“Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)

El dimecres passat al ple de l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) vam patir un nou intent d’humiliació i agressió a la nostra llengua per part de persones alienes al País Valencià. Semblava que volien fer valdre el “derecho de conquista” de la nostra terra per imposar una llengua que no ens és pròpia. Malauradament estem acostumats a aquestes agressions per part d’un regne i els seus vassalls que intenten imposar el pensament únic en el territori ocupat.  (una llengua, una bandera, una nació).

Dissabte, 08 Juliol 2017 10:41

El País Valencià que volem

Quin  País  Valencià  tindrem  en  el  futur? Són  diversos  els  futuribles  que  podem  anar  desgranant  per  a  contestar  la  pregunta. És  complicat  saber-ho, a  més  a  més, en  un  món  cada  vegada  més  controlat  pel  capital  financer. Un món  que  haurà  de  viure  amb  els  recursos  controlats  i  malbaratats  pel  mateix  capital  i  unes  formes  de  societat  que  posen  en  perill  la  pròpia  vida, amb una  puixant  contaminació  i  amb un  ja  inevitable  canvi  climàtic, així  com  amb  nous  factors  tecnològics  com  el  de  la  robotització. És  probable  que  ens  trobem  amb  anys  de  confrontació  entre  aquells que  aposten  per  incrementar  el  domini  mundial  amb  un  assegurat  col·lapse  traumàtic; amb aquells que   ho  facen  per  una  sostenibilitat  mundialitzada  amb  mitjans  dirigistes  o  més  democràtics i  també,  amb aquells que  treballen  per  una  sostenibilitat  des  d’àmbits  més  locals   i/o  regionals  amb  economies  més  autocentrades.

Dilluns, 03 Juliol 2017 08:50

40 anys de democràcia? per Antoni Infante

Les elits espanyoles s'han abocat aquests dies a celebrar els 40 anys de democràcia, en el mateix moment que totes elles es mostren determinades a impedir de la forma que siga que el poble català puga votar en el referèndum d'autodeterminació convocat per a l'1 d'octubre pròxim. Un oxímoron de dimensions gegantines que cap persona o institució democràtica pot acceptar sense posar en dubte la seua capacitat de judici o els seus valors democràtics. Si el règim espanyol es pot considerar democràtic pel fet de poder votar cada cert temps i en molt determinades condicions –que no en altres–, caldrà concloure que el mot democràcia cada dia està més allunyat del seu valor primigeni. En tot cas, ens trobem davant una democràcia de molt baix nivell, com es denuncia habitualment des de diversos espais [1].

Pàgina 1 de 73
Joomla templates by a4joomla