Opinió

Article publicat en "El Punt-Avui" el 26 de maig de 2013.

Potser algun dia la majoria de valencians i valencianes pensen així, com passa ara al Principat i després d’anys i panys de molta il·lusió, valentia, coratge , pedagogia i… Nosaltres, com ja s’ha dit, hauríem d’estar amatents i començar a caminar. I als nostres veïns, que han donat el pas definitiu, els hi desitgem el millor. Com diria el músic i cantautor de Porrera, “Que tinguem sort, que trobem tot el que ens van mancar ahir”.

Però, com dèiem en la primera part d’aquestes reflexions, tot i que el nou estatut fou aprovat per un 73,9% de catalans i catalanes, el PP no ho acceptà, i aviat sol·licità al Tribunal Constitucional que fos declarat anticonstitucional. Com no podia ser d’una altra manera la indignació de la societat catalana va créixer com la bromera. Per acabar-ho d’adobar el 15 de juliol del 2008, i per primera vegada en la història i després de sol·licitar-ho moltes vegades, l’Estat va fer públiques les Balances Fiscals corresponents al 2005. La conclusió fou la que ja apuntaven molts economistes anys enrere: Catalunya paga molt més del que és just. Cada any el dèficit fiscal de Catalunya és equivalent al 8,7% del seu PIB, al voltant dels 16.543 milions d’euros. Per primera vegada allò de l’espoli fiscal era constatable. Però, per si no hi havia prou, la gota que al meu parer va fer vessar el got fou la sentència del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2010 on, quatre anys després (quatre anys, quina vergonya de justícia!!) anul·lava 14 articles del nou Estatut, i fixava la interpretació que cal donar a altres 23 preceptes i 4 disposicions, a més a més de declarar “sense eficàcia jurídica” el terme nació del preàmbul.

Publicat el 25 de maig de 2013 a "El Punt-Avui".

La pregunta que molts espanyols es fan és: per què els catalans volen un referèndum? Vist des d’un punt de vista objectiu la contestació és òbvia, doncs perquè hi ha una gran majoria que així ho volen. La qüestió que haurien de preguntar-se aquests espanyols és què han fet malament perquè hi haja aquesta gran majoria. Els motius són molts i venen de ben lluny. I és que hi ha fets històrics que, com la peça malmesa d’un trencaclosques, no encaixen i tossudament, des del fons dels segles, se’ns presenten al davant exigint justícia. La realitat és que no sempre “por justo derecho de conquista” s’aconsegueix barrejar l’aigua i l’oli. Tard o d’hora, aquest darrer acabarà surant.

 Coalició pel Dret a Decidir (1)

           Mentre el poder immens de l’Estat, i les seues clavegueres, mouen tots els fils possibles i impossibles per aturar, desqualificar i demonitzar el procés cap al dret a decidir que ha encetat el Principat de Catalunya, la immensa majoria de valencians i valencianes s’ho miren des de la distància, i les seues opinions no van més enllà de repetir les consignes que els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, dia rere dia reprodueixen als mitjans de comunicació.

Pàgina 9 de 9
Joomla templates by a4joomla