Opinió

Al debat que es va produir amb l'ocasió de la presentació del llibre de Decidim, El País Valencià que volem a la llibreria Fan Set de València, una persona molt significativa dels moviments socials va fer referència a la feblesa organitzativa de les entitats de la societat civil valenciana. Va posar l'exemple que la seua entitat tenia més de 10.000 seguidores a Facebook i només un centenar escàs de sòcies. Aquesta asimetria, que es repeteix en moltes entitats, entre simpatia i compromís, sembla de manera prou evident que reflecteix una important debilitat.

Una de les qüestions més interessants que ha posat a la llum la revolució democràtica independentista catalana ha sigut la de fer evident la necessitat que té tota proclamació o expressió de desig de la mediació de la factibilitat (de com fer-ho possible).

Juan Carlos Monedero, ideòleg de Podemos ha comparat la estratègia de l´independentisme amb la d´ETA, dies abans Domenech i Iglesias havien acusat l´independentisme de "oferir un espai d´actuació", el primer; i de "despertar" el feixisme, el segon. De les tres declaracions, la de Iglesias i la del seu escolanet català, son fruït de la estratègia per donar una visió distorsionada del moviment revolucionari català que des del seu naixement aquest espai de la esquerra revisionista nacionalista espanyola està fent per manipular els progressistes espanyols i catalans. Però la de Monedero va més enllà, directament criminalitza el moviment independentista, tal com fa Aznar, Vox, Albiol o el PP, i no es d´estranyar la coincidència entre aquest fosc representat del totalitarisme d´esquerres i la extrema dreta espanyola.

D'un temps ençà han aparegut una bona quantitat de banderes espanyoles als balcons i finestres del nostre cap i casal, especialment als barris on la renda per càpita és molt més elevada que a la resta. També han aparegut però en menor quantitat als altres barris i a la resta de ciutats i pobles del país. Per algunes persones aquesta presència simbòlica espanyola, molt lligada al procés autodeterminista català, es presenta com a excessiva. Per a d'altres segurament li semblaran molt poques, atès que tot i que són molt cridaneres, no deixen d'estar en una minoria d'habitatges valencians. Aquests darrers, en alguns casos, intenten compensar el que hi haja menys de les que desitjarien, posant més d'una i algunes de dimensions considerables. Ja diu la dita que «caballo grande ande o no ande».

Divendres, 29 Setembre 2017 13:00

"Tres problemes a superar", per Antoni Infante

A les nostres latituds occidentals es diu que si existeix un problema, és perquè existeix la seua solució, almenys en potència. A l'orient sembla que tracten els problemes fonamentalment com a eines de superació. Atenent aquesta doble concepció de voluntat de trobar la solució i d'eina de superació, plantejaré tres problemes polítics que necessitem superar al País Valencià com més aviat millor. Pense a més, que tots ells tenen el mateix origen i poden tindre la mateixa o pareguda solució.

Podria semblar-ho si el motiu no fos tan seriós. El tema, latent des de fa molt de temps, va esclatar arran de la presentació pública de l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat, PGE, del 2017 per part del ministre espanyol Montoro. Uns pressupostos on tornava a aparéixer la discriminació al País Valencià, ja que només contemplaven el 50% de les inversions que per població –sense entrar en altres consideracions– ens pertocaria. 

La centralitat és eixe espai pel qual malden per apoderar-se totes les persones expertes en màrqueting electoral. Qui domina el centre polític guanya les eleccions, és la màxima per la qual cal sacrificar tota la resta: projecte, promeses, compromisos, ideari polític, ètica... Tot per la centralitat. La centralitat com a axioma es converteix en l'eix vertebrador del discurs polític i del sentit comú. La centralitat, però, es mostra tan difusa i abstracta que necessita el seu antagonisme per a poder confirmar-se ella mateixa. Aquest paper antagònic el juga la radicalitat entesa no com a eina per a arribar a les arrels dels diversos problemes, sinó com a sinònim d'extremisme.

La senadora del PP Susana Camarero i les Diputades Elena Bastida i Blanca Garrigues han demanat en roda de premsa al Consell Valencià "altura de mires" per a sumar-se al Pacte d'Estat sobre la violència de gènere, que en un futur pot veure la llum. Desconec si elles sabran elevar-se suficientment com per a qüestionar el model socioeconòmic que potencia i s'aprofita de la violència de gènere i la resta de violències que pateix la humanitat.

 Vivim dies d’estiu al País Valencià, dies entrellaçats de festival a festival musical. També en aquests dies hem vist una altra vegada el tarannà democràtic del govern central, a través del documental «Les clavegueres d’Interior». Recordem els 25 anys de l’Operació Garzón contra l’independentisme amb noves informacions que aclareixen que tot continua igual. En operacions Catalunya o Garzón l’objectiu sempre està encaminat a minvar la democràcia, destruir al rival polític, posicionar l’opinió pública en l’espai convingut, des de les institucions, des del poder es practica la guerra bruta. Són manipulacions efectuades al més pur dictatorial sense haver de viatjar a les dictadures finançades amb els petrodòlar.

Aquest matí de la festa de sant Joan ens hem llevat amb la doble sorpresa del resultat del referèndum al Regne Unit sobre la desconnexió amb la Unió Europea i amb la lectura poregosa i ideològica sobre el triomf de la gent contraria a tal desconnexió.

Pàgina 6 de 10
Joomla templates by a4joomla