Opinió

La presentació i posterior debat de la revista «l'Espill» número 47 va despertar gran expectació. Prova d'allò és la planta baixa de l'Octubre, davant de la llibreria 3 i 4, on no quedava ni una cadira lliure i molta gent es va haver de quedar de peu.

Per a tal ocasió van comptar amb Mònica i David com a representants de Compromís i la CUP respectivament. Desprenien simpatia, cordialitat i molta complicitat entre tots dos, protagonistes d'un debat molt interessant dirigit per el periodista Víctor Maceda.

Dins les intervencions cal destacar la sintonia i les bones paraules que hi van haver entre ells, el canvi al País Valencià o la revolució catalana en construcció. Països governats per la dreta i la màfia on les desigualtats i la triple crisi que ens afecta ens ha de fer repensar les formes de fer política. Ocupar el poder per fer net, quan l'imperi de la llei i els pactes de la transició no ens deixen respirar o estirar fort per ací i per allà per formular els Països Catalans lliures, socialment justos, antipatriarcals i radicalment democràtics.

L’Audiència ‘Nacional’ Espanyola ha denegat la nacionalitat espanyola a un ciutadà xinés que ha sigut incapaç d’aprendre a parlar castellà en els onze anys que duu a l’Estat espanyol. La sala de Madrid considera que el sol·licitant de nacionalitat espanyola no ha justificat prou el grau d’integració a la societat ‘madrilenya’ o castellana, a pesar que està casat amb una ciutadana de l’estat espanyol des del 2001 i s’expressa en valencià. El sol·licitant, que treballa a la cuina d’un restaurant, va al·legar que podia comunicar-se també en valencià, per no li ha servit de res. Perquè per als jutges madrilenys, el valencià o català del País Valencià, tot i que a la seua Constitució diga, sense esmentar-la, que la nostra és també llengua oficial ‘en les respectives comunitats aut nomes’. És evident, per , pels discursos polítics, per la prohibició perquè es parle al parlament de Madrid, al Congrés i al Senat, per la llei Wert, pel tacament de RTVV, la censura de les TV en català i per algunes d’aquestes impresentables sentències i pràctiques concretes, la realitat és que el català (basc o gallec) és molt menys que el castellà. Es diu i es proclama que és oficial, per en realitat és només ‘cooficial’, una cooficialitat que considera el castellà objecte de prioritat, privilegi i preeminència i al català (èuscar i gallec) de consideració molt menor, subalterna, subordinada i perfectament prescindible. A excloure del tot. A eliminar.

Mentre llegesc el llibre de filosofia de Marcè Rius “Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato?”,  de qui manlleve el títol, viatge en tren de València a Barcelona durant les vacances de  Nadal. Observe el que veig i ho anote mentre ho mescle amb lectures sobre filosofia i misogínia, amb textos de Beavoir, Arendt, Weil o Zambrano  o filòsofs amb tics falocràtics com Ortega, Derrida o Sloterdijk, fins i tot a autors políticament més lúcids (Agamben, Nancy, Cacciari, etc.), se’ls escapa la realitat entre esquemes ontològics.

Recorde que RENFE, a la que se li escapa el valencià sota esquemes espanyolistes,  mai ha sigut cap institució benèfica que s’haja destacat per la seua estima cap a la nostra llengua pròpia. Des fa anys, he hagut de posar moltes reclamacions a les oficines d’atenció al client,  cada vegada que agafava un tren intercity. Perquè els missatges els deien només i exclusivament en castellà o en castellà i anglés. Reclamava que els digueren els missatges també en català-valencià, inclusivament, sense excloure’l, sense excloure'ns als valencianoparlants. Als anys vuitanta i noranta, quan viatjava en tren i  només escoltava els missatges en castellà, quan arribava a l’estació corresponent, anava a l’oficina d’atenció al  client, demanava el llibre i els fulls de reclamació i expressava el meu desacord perquè no  respectaven la nostra llengua i ens discriminaven, insultaven i invisibilitzaven, vulnerant els nostres drets socials, humans i lingüístics, d’acord amb l’Estatut i la llei d’ús i  ensenyament en valencià (LUEV). Denunciava  la vulneració de drets als missatges de megafonia, als cartells, les indicacions, els fulls, etc.

Quan en el batxillerat em feren estudiar història d’Espanya, allà per la darreria del franquisme, recorde que una de les frases, entre altres, que el professorat insistia a explicar-nos detingudament era la que va dir el monarca Felip II, i que deia: “Al meu imperi no es pon el sol”. Llavors descobrírem que aquella Espanya feixista que ens havia tocat viure, segles abans havia estat un immens imperi. A més a més, també insistien a dir-nos que tot això era gràcies a l’impuls i finançament de Castella, veritable protagonista de la descoberta del Nou Món i forjadora d’aquest imperi. Que havíem d’estar ben orgullosos, doncs el nostre país havia evangelitzat a la meitat de la terra: “Espanya martell d’heretges, llum de Trento, espasa de Roma, bressol de Sant Ignasi” (Menéndez Pelayo). I per això, ens havíem de recrear estudiant la història, literatura i art, amb tota mena de detalls, de l’enyorat Segle d’Or on vam excel·lir, deien, en quasi tot.

Ara bé, però després d’aquesta borratxera de pintors, escultors, escriptors i músics i d’emmirallar-nos amb immenses extensions que contenien metalls preciosos i riqueses fabuloses que heretà l’esmentat rei, anomenat el Prudent, tocà donar la decadència, la progressiva desintegració, el declivi d’aquell imperi on no es ponia el sol. Vist amb aquells ulls, amb aquella ignorància i amb aquells incipients coneixements, hom no era capaç de valorar i entendre la pèrdua de tants territoris. Ens deien que els motius, com no podia ser d’una altra manera, eren múltiples i diversos: polítics, econòmics, militars, religiosos, culturals.....Vist des d’ara, però, i coneixent molt més les obsessions, interessos i tarannà del que anomenem Regne d’Espanya o estat espanyol, hi ha un motiu que, com una columna vertebral, com un pecat original, com una obsessió secular ha caracteritzat el model d’estat que han impulsat reis, regines, vàlids, dictadors, presidents i colpistes al llarg de la seua història, i que avui encara continua: la prepotència, la superba i la manera de fer de Castella.

Dimarts, 21 Octubre 2014 02:00

"Alerta: feixistes!" per Manuel S. Jardí

Dissabte, a València, hi van jugar el Llevant UD i el Real Madrid CF el partit d’anada de la Lliga de Futbol. Jugar, jugar, sembla que només van jugar els de la meseta. Resultat: 0-5. La premsa i els mitjans audiovisuals de referència en van plens pel que fa a la crònica del que va succeir a la gespa. Les redaccions esportives i els mitjans de referència, per regla general, n’estan molt més atents al que s’esdevé al terreny de joc, que no al soroll de les graderies. Ho sabrem tot, o quasi tot, de les victòries, fitxatges, accés a la propietat i aldarulls al si de les directives d’aquestes mercantils, però no ens serviran igualment la crònica de l’espoli: saqueigs urbanístics, drets audiovisuals a càrrec dels pressupostos públics, deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, noves requalificacions amagades a la ciutadania, compensacions que es demoren eternament, i el llarg, constant i permanent etcètera amb càrrec als contribuents

Article publicat en la secció d'opinió de La Veu del País Valencià, el 9 de setembre de 2014.

Quina és la importància de la reivindicació del Dret a Decidir del País Valencià (DaD del PV)? En determinats sectors de l’esquerra política i social valenciana, hom pot detectar unes actituds que indicarien que, per a aquests, és ben poca. Per tal de caracteritzar aquestes postures, pot ser molt útil emprar el concepte de “lerrouxisme antisistema”, utilitzat per Manuel Delgado en un article imprescindible. L’antropòleg català es refereix amb aquesta expressió al perill que determinats moviments de caire inequívocament rupturista i emancipador (Delgado fa una referència expressa a Podem i a Guanyem) acaben fent-li el joc a l’unionisme espanyolista. Això podria ocórrer en el cas que les plataformes impulsades respectivament per Pablo Iglesias i Ada Colau caigueren en el parany de: “confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d’esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes”. Es tracta d’una confusió freqüent també (com no podria ser d’altra manera) en l’esquerra espanyola i valenciana, i que té com a conseqüència el menyspreu al dret a decidir reivindicat per les nacions minoritzades de l’Estat espanyol. Podem desenvolupar el plantejament de Manuel Delgado dient que el “lerrouxisme antisistema” es caracteritzaria pels següents trets:

Dilluns, 29 Setembre 2014 02:00

" 'V' de València" per Pau i Ximo Urenya

Article publicat en Vilaweb Ontinyent, en la secció d'opinió el 23 de setembre.

'V' de voluntat, de votar, de victòria, de 'venceremos', de 'vendetta'... Però per nosaltres aquest Onze de Setembre ha tingut una 'V' especial, una 'V' que ve del sud del nostre cor, la 'V' de València. Vam ser al tram 27, el tram del País Valencià on centenars de persones vingudes d'arreu del país van participar de la mobilització ciutadana més gran de la història recent d'Europa, que ja és dir! Una manifestació pacífica de prop de 2 milions de persones que van omplir amb els colors de la senyera les dues principals avingudes de Barcelona. Una manifestació amb un missatge molt clar: volem votar, volem un referèndum per decidir lliurement el nostre futur, volem democràcia.

Darrerament els mitjans de comunicació de casa nostra, dia si, dia també, en parla molt del dolent i injust sistema de finançament que tenim els valencians. El president Fabra i els seues consellers, com si hagueren descobert les Amèriques, ens volen vendre als valencians que han donat un cop de puny damunt la taula per evidenciar, davant Madrid, que els valencians no podem ser l’autonomia pitjor finançada de tot l’Estat. Així al rotatiu Levante EMV hem pogut llegir titulars com: “Fabra cita al Palau a sus consellers para insistir en el Estatut y la financiación “(06-07-14)”, “El Gobierno valenciano mantendrá el pulso com Madrid para exigir los 1.300 euros y evitar los recortes”“Fabra advierte en FAES ante Aznar de que el Estado de las Autonomias és “inviable” sin una reforma de la financiaciónCatalà alecciona a los diputados para que difundan el “plante”ante Madrid“Un informe de Standard and Poor’s propone que Valencia reciba dos mil millones más de financiación” (06-07-14).

Volem presentar-vos una recopilació d'articles interessants on el nostre company Vicent Luna, membre de la pDaDPV, tracta la transició al nostre País Valencià mitjançant l’acció de l’ UCD. Com aquest partit i les decisions preses pels seus membres han marcat els darrers anys de la transició i de la democràcia. Adolfo Surez, la seua UCD i el País Valencià.

 

Articles publicats al diari Levante-EMV els passats 22 de febrer, 1 i 19 de març . L’autor de tots tres articles és el company d’aquesta plataforma  i professor de filosofia Sal·lus Herrero i Gomar i són la resposta a altres de Martín Quirós. Sal·lus Herrero, manté l’opinió que no devem inhibir-nos davant els reiterats atacs a la unitat de la llengua catalana i que hem d’aprofitar qualsevol espai als mitjans de comunicació per a fer-ho ja que, pel contrari , reduir aquesta defensa als espais com la universitat és quelcom com un apartheit acceptat tàcitament.

Enllaços:

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/02/22/martin-quiros-lavl-i-llengua/1082684.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/01/mes-martin-quiros-i-llengua/1085277.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/19/darrer-aclariment-senyor-martin-quiros/1091311.html

Pàgina 2 de 4
Joomla templates by a4joomla