Opinió

Dimarts, 21 Octubre 2014 02:00

"Alerta: feixistes!" per Manuel S. Jardí

Dissabte, a València, hi van jugar el Llevant UD i el Real Madrid CF el partit d’anada de la Lliga de Futbol. Jugar, jugar, sembla que només van jugar els de la meseta. Resultat: 0-5. La premsa i els mitjans audiovisuals de referència en van plens pel que fa a la crònica del que va succeir a la gespa. Les redaccions esportives i els mitjans de referència, per regla general, n’estan molt més atents al que s’esdevé al terreny de joc, que no al soroll de les graderies. Ho sabrem tot, o quasi tot, de les victòries, fitxatges, accés a la propietat i aldarulls al si de les directives d’aquestes mercantils, però no ens serviran igualment la crònica de l’espoli: saqueigs urbanístics, drets audiovisuals a càrrec dels pressupostos públics, deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, noves requalificacions amagades a la ciutadania, compensacions que es demoren eternament, i el llarg, constant i permanent etcètera amb càrrec als contribuents

Article publicat en la secció d'opinió de La Veu del País Valencià, el 9 de setembre de 2014.

Quina és la importància de la reivindicació del Dret a Decidir del País Valencià (DaD del PV)? En determinats sectors de l’esquerra política i social valenciana, hom pot detectar unes actituds que indicarien que, per a aquests, és ben poca. Per tal de caracteritzar aquestes postures, pot ser molt útil emprar el concepte de “lerrouxisme antisistema”, utilitzat per Manuel Delgado en un article imprescindible. L’antropòleg català es refereix amb aquesta expressió al perill que determinats moviments de caire inequívocament rupturista i emancipador (Delgado fa una referència expressa a Podem i a Guanyem) acaben fent-li el joc a l’unionisme espanyolista. Això podria ocórrer en el cas que les plataformes impulsades respectivament per Pablo Iglesias i Ada Colau caigueren en el parany de: “confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d’esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes”. Es tracta d’una confusió freqüent també (com no podria ser d’altra manera) en l’esquerra espanyola i valenciana, i que té com a conseqüència el menyspreu al dret a decidir reivindicat per les nacions minoritzades de l’Estat espanyol. Podem desenvolupar el plantejament de Manuel Delgado dient que el “lerrouxisme antisistema” es caracteritzaria pels següents trets:

Dilluns, 29 Setembre 2014 02:00

" 'V' de València" per Pau i Ximo Urenya

Article publicat en Vilaweb Ontinyent, en la secció d'opinió el 23 de setembre.

'V' de voluntat, de votar, de victòria, de 'venceremos', de 'vendetta'... Però per nosaltres aquest Onze de Setembre ha tingut una 'V' especial, una 'V' que ve del sud del nostre cor, la 'V' de València. Vam ser al tram 27, el tram del País Valencià on centenars de persones vingudes d'arreu del país van participar de la mobilització ciutadana més gran de la història recent d'Europa, que ja és dir! Una manifestació pacífica de prop de 2 milions de persones que van omplir amb els colors de la senyera les dues principals avingudes de Barcelona. Una manifestació amb un missatge molt clar: volem votar, volem un referèndum per decidir lliurement el nostre futur, volem democràcia.

Darrerament els mitjans de comunicació de casa nostra, dia si, dia també, en parla molt del dolent i injust sistema de finançament que tenim els valencians. El president Fabra i els seues consellers, com si hagueren descobert les Amèriques, ens volen vendre als valencians que han donat un cop de puny damunt la taula per evidenciar, davant Madrid, que els valencians no podem ser l’autonomia pitjor finançada de tot l’Estat. Així al rotatiu Levante EMV hem pogut llegir titulars com: “Fabra cita al Palau a sus consellers para insistir en el Estatut y la financiación “(06-07-14)”, “El Gobierno valenciano mantendrá el pulso com Madrid para exigir los 1.300 euros y evitar los recortes”“Fabra advierte en FAES ante Aznar de que el Estado de las Autonomias és “inviable” sin una reforma de la financiaciónCatalà alecciona a los diputados para que difundan el “plante”ante Madrid“Un informe de Standard and Poor’s propone que Valencia reciba dos mil millones más de financiación” (06-07-14).

Volem presentar-vos una recopilació d'articles interessants on el nostre company Vicent Luna, membre de la pDaDPV, tracta la transició al nostre País Valencià mitjançant l’acció de l’ UCD. Com aquest partit i les decisions preses pels seus membres han marcat els darrers anys de la transició i de la democràcia. Adolfo Surez, la seua UCD i el País Valencià.

 

Articles publicats al diari Levante-EMV els passats 22 de febrer, 1 i 19 de març . L’autor de tots tres articles és el company d’aquesta plataforma  i professor de filosofia Sal·lus Herrero i Gomar i són la resposta a altres de Martín Quirós. Sal·lus Herrero, manté l’opinió que no devem inhibir-nos davant els reiterats atacs a la unitat de la llengua catalana i que hem d’aprofitar qualsevol espai als mitjans de comunicació per a fer-ho ja que, pel contrari , reduir aquesta defensa als espais com la universitat és quelcom com un apartheit acceptat tàcitament.

Enllaços:

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/02/22/martin-quiros-lavl-i-llengua/1082684.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/01/mes-martin-quiros-i-llengua/1085277.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/19/darrer-aclariment-senyor-martin-quiros/1091311.html

Dilluns, 24 Març 2014 01:00

No va ser el 1714

(Article de Joan Francesc Mira publicat a El Punt Avui el 21/03/14).

 

Vam presentar a València, fa pocs dies, la nova edició del llibre de Josep-Lluís Carod-Rovira, que porta el títol brevíssim de 2014, sumari de tot el contingut. Hi vaig parlar jo mateix, que més o menys presidia l'acte, i vaig explicar que estava ben d'acord amb les idees del llibre, però que hi havia una data inacceptable i falsa. Carod em mirà irònic i alarmat, jo vaig obrir el llibre en una pàgina que començava un capítol, i en vaig llegir les primeres ratlles: “El 2014 farà tres segles de l'inici del procés d'uniformització dels territoris de l'actual estat d'Espanya.” No senyor, que vaig afegir: aquest inici va ser l'any 1707. El 29 de juny d'aquell any, en efecte, al palau del Buen Retiro, Felip V de Borbó firmava el document que declarava mort, assassinat, el regne o país dels valencians. Suprimit a tots els efectes, incorporat, també a tots els efectes, al Regne de Castella.

Un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, institucions, tribunals, administració, moneda, etc., i en definitiva la reducció a l'“uso, forma y práctica de gobierno” d'un altre país. Imposició, mudança i reducció, per la força de les armes. I per afegir destrucció a destrucció, ni tan sols el dret civil valencià va ser restaurat, ni en tot ni en part, a diferència de Catalunya, i també d'Aragó: fins i tot la vida privada dels valencians, inclosos els matrimonis o els testaments, hauria de seguir aquella “imposición y mudanza de costumbres”. Quant a la llengua, des del principi es va imposar de manera directa i explícita l'idioma de les noves lleis i dels nous governants, des del capità general fins a l'últim dels escrivents municipals. A la ciutat de València, els Manuals de Consells i els Qüerns (quaderns) de Provisions van ser substituïts ja l'agost del 1707 per Libros Capitulares i Libros de Instrumentos, no cal dir sobre quin model i en quin idioma.


Article aparegut en Llibertat.cat el passat 14 de març de 2014.

Al febrer vam visitar a la Carme Salvador i al Guillem Agulló a la seua casa de Burjassot, per lliurar-los el DVD de l'homenatge, que li vam fer al Guillem a Sueca.Ens vam tirar al cos,quatre hores d’enriquidora conversa i era indefugible parlar del Guillem, dels darrers 20 anys, de l'actual situació al PV i del procés al principat.

La Carme ens va dir que estava rellegint el Nosaltres els Valencians (el Fuster deia que només hi ha una manera de llegir i és rellegir), també ens va dir que la batalla del Guillem estava guanyada, que ja ningú pot dir que no va ser una mort política i que ara hem de guanyar la del País. La Carme....dona, treballadora, catalana del sud. Una dona que porta a les entranyes el dolor més gran que una mare pot patir, però que amb dignitat infinita, aixeca la seua mirada transparent, per a mirar al futur carregada d'optimisme i de lluita. Per a mi la Carme és un referent, és el meu País.

Dijous, 13 Març 2014 05:00

Centralitat, per Rafa Arnal

 Article publicat en La Veu del País Valencià el passat 13 de març de 2014.

 Acabe de llegir un interessant article de l'Antoni Infante a La Veu del País Valencià:

“La Centralitat del País Valencià”, l'anomena. Precisament és al títol, La Centralitat” on trobe una errada de concepte que fa uns dies comentava a un altra conveí d'Almàssera, José Lladró a qui li he escrit tot comentant-li un excel·lent llibre que dissortadament ha tingut una tirada curta, no venal, i repartida selectivament, per la qual cosa li he expressat el meu agraïment per la seua gentilesa de lliurar-me'l amb una dedicatória. He de dir, que és una veritable llàstima la no difussió d'un llibre “Del milagro al despropòsito: Quítate tu que me pongo yo” que dissortadament quedarà sols per als estudiosos del fenòmen “Lladró” que hi tinguen accés: potser el projecte industriali empresarial més reeixit i exitós del passat segle XX pel que fa al País Valencià, un projecte de projecció internacional parit i gestionat des de l'Horta de València, ara en hores baixes, però que al seu moment va donar treball a 2000 persones pel cap baix... tot açò vist amb els ulls d'ara fa pensar.

Article publicat en La Veu del País Valencià i altres mitjos el passat 11 de març de 2014.

Problemes al si de qualsevol societat hi ha molts. Interessos i antagonismes també. Nosaltres al País Valencià tenim els nostres. L’escala d’importància que li donem  a uns o altres és d’una gran subjectivitat, doncs depèn sempre del punt de vista particular. Així, per a una persona aturada (28% al PV) trobar treball és més important que per altra ocupada, que es preocupa més de les condicions laborals; o per a una persona que està acabant els seu estudis li preocupa més que opcions de futur tindrà que per a una persona que està començant, etc. Els exemples podrien no acabar mai i tots estarien en funció de la realitat de cada persona  condicionada per aspectes col•lectius com la classe social de la qual formes part, o el gènere o el País, etc.

Pàgina 2 de 4
Joomla templates by a4joomla