L’actualitat mana i aquesta setmana no puc cloure els ulls davant l’aberració perpetrada per la Mesa de les Corts. Per a treballar a les Corts no cal saber valencià. Vaja, que els importa un rave el coneixement del valencià als partits representats en eixa Mesa. Anem a veure: però no és el valencià la —proclamada!— llengua pròpia dels valencians? Aleshores què s’empatollen? La història dels despropòsits lingüístics contra el valencià (heu llegit bé, «contra») ve de llarg, de quan s’empescaren l’Estatut descafeïnat encara vigent i s’elaborà una llei —llei de mínims, mínims, mínims— per a rescatar el valencià de la postergació que patia de 1707 ençà, la qual cosa espaordia i encara espaordeix els espanyolistes de tot pelatge que habiten entre nosaltres, inclosos eixos autoproclamats «rescatadors de persones», eixa esquerra de pa sucat amb oli, innòcua, que tria la pàtria de Francisco Franco Bahamonde, no la d’Ausiàs March.

Publicat a Opinió

Aquest dilluns 10 de juliol s'ha plantejat a les Corts Valencianes el tema del requisit lingüístic, és a dir, la necessitat del ple coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball de l'administració pública al País Valencià. Malgrat que la informació que n'ha donat la premsa en la majoria dels casos ha estat com a mínim confusa, l'exigència del requisit lingüístic per accedir a la funció pública és una reivindicació del nostre poble carregada de sentit i raó, reivindicació de la qual Escola Valenciana ha estat punta de llança i que va propiciar l'acord històric subscrit per un gran nombre d'entitats, inclosa la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i pels sindicats valencians majoritaris Intersindical Valenciana, CCOO i UGT.

Publicat a Comunicats

Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.

Publicat a Opinió

Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.

Publicat a Opinió

El Tio Canya es farà present novament a la Safor.

Més d'una vintena d'entitats representatives de la societat civil valenciana s'han mobilitzat en solidaritat de Bellreguard i convoquen a la concentració en defensa del valencià per exigir viure plenament en valencià als diferents pobles i comarques del País Valencià. A la concentració es llegirà el manifest signat per les organitzacions convocants i estarà acompanyada per les actuacions d'Al Tall, la Muixeranga de la Safor i la Colla de Dolçainer i Tabaleters de Bellreguard.

Publicat a Actualitat

Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.

Publicat a Opinió

"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser

el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)

L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.

Publicat a Opinió

Divendres passat es va conéixer la decisió de Consum de deixar d'etiquetar els seus articles en valencià. Després d'una primera reacció crec que el fet és només un símptoma de tres problemes més greus.

El primer fa referència a l’afebliment democràtic de la societat valenciana, que es manifesta en la debilitat relativa de la societat civil organitzada. Un afebliment que va permetre que  l'any 2004  Consum trencarà de manera unilateral la seua aliança amb el grup cooperatiu de matriu basca  Eroski, després de 14 anys i sense cap raó creïble de  tipus  organitzatiu, de rendibilitat econòmica o d’estratègia comercial. Tothom va entendre aleshores que la decisió de Consum, presa  d'esquena a les persones sòcies, a la plantilla laboral i a la massa clientelar, obeïa a instruccions polítiques en clau espanyola i com a càstig contra la gosadia del Lehendakari Juan José Ibarretxe de portar al Congrés la proposta aprovada pel parlament basc d’un nou estatut polític, més conegut com a  Pla Ibarretxe.

Publicat a Opinió

Un cop més, hem tingut coneixement de l'intent de silenciar la nostra llengua en una universitat pública al País Valencià.

Dins de les classes del grup en valencià de l'assignatura de psiquiatria (4t curs de medicina) en la Universitat de València, el dia 1 de febrer de 2018, el professor va imposar la classe en castellà, en una agressió contra els drets lingüístics de l'alumnat. Segons la informació pública d'un alumne: "El profe comença la classe en castellà i jo alce la mà: "es podria donar la classe en valencià?" Resposta: "No" I ha continuat tan ample". Mostra una actitud d'inequívoca de menyspreu al valencià i de negació dels drets de l'alumnat de rebre les classes en la seua llengua.

Publicat a Comunicats

La xarxa Enllaçats per la Llengua, que agrupa entitats socials, culturals i sindicals de les Illes Balears, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra, l’Alguer i el País Valencià, expressa la ferma voluntat de treballar conjuntament per la defensa de la nostra escola, la nostra llengua, la democràcia, la llibertat i les nostres institucions d’autogovern que estan sent atacades pel govern, els partits, les entitats i els mitjans amb la intenció de completar el procés d’assimilació lingüística i cultural dels nostres territoris. I fem aquesta declaració a Castelló de la Plana el dia que es commemoren els 85 anys de les Normes de Castelló amb tota una sèrie d’actes que reivindiquen la nostra llengua i la nostra cultura compartides.

Publicat a Actualitat
Joomla templates by a4joomla