Dijous, 22 Març 2018 10:43

"Tu vals. Una nova categoria política?", per Antoni Infante

Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.

Una derivada no menor d'aquesta fidelitat, és l'altíssim grau d´afiliació sindical que es dóna en aquesta empresa als sindicats corporatius –altrament nomenats directament com a sindicats grocs o patronals— i la baixa conflictivitat laboral resultant, malgrat el constant increment del grau de productivitat intensiva.

Una experiència empresarial discreta, però certament exitosa per als seus interessos econòmics, no podia passar desapercebuda eternament per al món de la política, i més en un Estat en què les portes giratòries estan tan ben engreixades. De fet, en la política corrupta i casposa d'arrel hispànic, i especialment durant el franquisme, ja en tenien la seua pròpia versió, tot i que més grollera, que funcionava amb dues frases: "no te preocupes que eso te lo arreglo yo" i la seua contrapart "¿qué hay de lo mío, don José?".

Com tot evoluciona, i al País Valencià ho hem pogut comprovar, les variables s'han anat sofisticant fins a arribar a casos com el d'aquella frase telefònica de Zaplana, en la qual afirmava que ell estava en política per a fer-se ric --cosa que ha aconseguit--, fins als casos que ara estan o han passat per seu judicial, com Camps, Costa, la Gürtel o "el Bigotes", Nos i Urdangarin i un llarguíssim etc.

Tornant directament al "tu vals", ara hem pogut detectar la seua presencia dins del camp de la política al País Valencià. Esgotada ja bona part de la primera legislatura del canvi –i de moment sense la nova TV Àpunt i sense poder veure TV3 i IB3--, i quan ens enfilem a una excessiva i llarga campanya (pre)electoral, el "tu vals" serveix per a engreixar les files de partidaris/es, demostrar múscul davant el reduït nombre de persones que al final seran qui prendran les decisions sobre les llistes electorals i alhora desactivar possibles veus crítiques o candidatures alternatives.
Un mal menor, tot plegat, si no fos per dues qüestions. La primera és sobre la capacitat que té de coaptar persones activistes dels moviments socials, tot eliminant les seues potencialitats crítiques i constructives, a més del possible desencís quan el "tu vals" no es concrete en res per a la majoria de "tocats". La segona té a veure amb la poca qualitat o poca transcendència de la política que es fa, quan unes i altres tornen a recórrer a unes arts de la política de tan baix nivell. I això sí que és molt preocupant, perquè vol dir que continuem empantanats en una situació de País, en què, malgrat totes les enormes potencialitats i una certa millora i transparència en la gestió, no són resoltes satisfactòriament les necessitats de la majoria de les persones: drets lingüístics per a les persones valencianoparlants, asimetria de drets per raons de sexe-gènere, pensions de misèria i en recessió per a amples sectors, qualitat de la sanitat publica, cobertures socials, model econòmic, nivell d'atur, emigració del jovent millor format, dret a l'habitatge, qualitat del sistema formatiu, oferta cultural, respecte i recuperació del medi natural, infrafinançament, deute odiós i espoli...
Moltes tasques pendents en una societat que no acaba de superar el llast ideològic del franquisme i algunes figures dedicades al "tu vals", oi?

Antoni Infante

Article publicat en Levante-EMV

Joomla templates by a4joomla