Dimecres, 07 Març 2018 20:30

"Canviem la injustícia del 5%", per David Casanova

Fins fa uns anys, les principals forces de l’arc parlamentari valencià han aconseguit el seu propòsit d’intentar amagar el nacionalisme, cada vegada més creixent a casa nostra, darrere de la barrera del 5%.

No és sols amb el finançament, el greuge comparatiu envers els altres territoris de l’Estat, també ho és amb la injusta llei electoral. Des de l’any 2015, amb la irrupció de Compromís, la veu d’una gran part del valencianisme històric representat en el Bloc Nacionalista valencià, que en algunes legislatures s’ha quedat a les portes de la màxima institució del poble valencià, compta ara amb una àmplia força representada a les Corts valencianes. Són membres de l’equip de govern, dirigeixen àrees tan importants com vicepresidència o educació i cultura, i governen alguns dels ajuntaments més importants del País, com el del Cap i Casal.

Però què haguera passat des de l’any 1983 si la barrera electoral per aconseguir representació a les Corts haguera sigut, en lloc d’eixe injust 5%, el 3%, com el nacionalisme valencià demana des de fa moltes dècades? Per posar un exemple, en altres territoris, què haguera passat si la llei electoral dels nostres veïns del nord fóra com la nostra? Doncs molt clar: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que en l’anterior legislatura ha format govern amb el PdeCAT i, fins i tot, ha ocupat la vicepresidència amb Oriol Junqueras, s’haguera quedat a les portes del parlament en més d’una ocasió, com també la força més votada en les darreres eleccions, Ciutadans. Tot açò per no superar eixa maleïda barrera del 3%, que al nostre país el bipartidisme s’ha encarregat de mantenir per no córrer el risc de perdre l’hegemonia a les Corts.

Una dura derrota a causa d’aquest 5% la va sofrir en les darreres eleccions el partit de qui aleshores n’era secretari Ignasi Blanco. Esquerra Unida del País Valencià es va quedar sense representació a les Corts després d’aconseguir un 4,26% dels vots. El partit d’esquerres va sofrir un revés que, sota el meu punt de vista, no mereixia, ni com a partit ni tampoc el seu secretari, Ignasi Blanco, després de la seua contrastada carrera reivindicativa en la política valenciana.

Una enquesta encarregada fa pocs mesos pel diari València Plaza a l’empresa SyM Consulting li atorgava a Esquerra Unida del País Valencià una suau pujada en intenció de vot, però insuficient encara per aconseguir representació amb l’actual sistema.

Ara, a falta de poc més d’un any per a les eleccions i, curiosament, després dels bons resultats aconseguits per Ciutadans a Catalunya, el partit liberal, suposadament orquestrat per la cúpula estatal, es fa arrere i no continua negociant aquesta baixada. El motiu que esgrimeixen és el de formar una circumscripció única, fet que comporta haver de modificar l’estatut d’autonomia, i no hi ha temps de fer-ho abans de les eleccions.

Com podem comprovar, les estratègies polítiques dels partits representats a l’arc parlamentari, més encara a falta de poc més d’un any per a les eleccions, giren entorn del populisme i dels interessos propis, sense tindre en compte el que hauria de ser l’autèntic protagonista, la màxima representació de la ciutadania del poble valencià, i que foren escoltades totes eixes xicotetes majories.

David Casanova

@dbenlloch

Joomla templates by a4joomla