Dimarts, 20 Febrer 2018 18:20

"Per què parlen de bilingüisme quan volen imposar el seu monolingüisme?", per Juanjo Giner

"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser

el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)

L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.

Utilitzen el bilingüisme en abstracte per intentar disfressar el model d'assimilació nacional espanyola que impera en el regne d'Espanya. Una única llengua, el castellà, per a la totalitat de la nació espanyola, amb una única història mitificada, una única cultura invasiva i una unitat inqüestionable i homogeneïtzadora fins al punt de convertir-se en un dogma de fe.

Si analitzem al País Valencià la situació de les dues llengües oficials podem observar les condicions greument desiguals en les que conviuen, s'ofereixen i es mostren a la societat valenciana. Si valorem els mitjans de comunicació de masses (tv, ràdio i diari) la totalitat, excepte honorables excepcions, són en castellà i amb un gran grau d'influència ideològica i en la generació de comportaments socials i modes. Si ens fixem en la literatura, música, cinema, teatre i diferents esdeveniment culturals i esportius també podem observar el predomini del castellà, fins i tot tenint en compte la tasca encomiable que estan realitzant entitats de defensa de la llengua i algunes institucions amb més sensibilitat per la nostra llengua. Si ens centrem en l'ensenyament podem trobar una alta proporció de docents en els diferents nivells del sistema educatiu que no saben parlar en valencià, o es neguen a fer-ho inclús en els grups de valencià a les Universitats, en canvi tothom sap parlar i entén el castellà. Si ens fiquem a investigar en qualsevol àmbit on s'utilitza la llengua podem afirmar que estem molt lluny de trobar-nos en una situació de bilingüisme on les dues llengües estan en les mateixes condicions i tenen les mateixes eines de difusió i consolidació.

Bellreguard és un poble on parlem, pensem, estimem i ens comboiem en valencià. Un poble que ha estat un referent en la defensa de la llengua i la cultura valenciana. Un poble on el valencià és una llengua inclusiva, propera, familiar i popular. Una llengua del poble, que impregna cada racó, plaça i carrer, que es parla a les tendes, als bars, al camp i a l'institut, la llengua de Joan Pellicer, il·lustre fill de Bellreguard, i de tants i tantes bellreguardines.

La imposició de la delegació del govern espanyol, que segur que ha hagut de buscar en un mapa on està Bellreguard, és un menyspreu a la nostra llengua i al nostre poble. El termini fixat d'un mes sembla una burla macabra quan portem anys demanant l'alliberament de l'AP7, el tren de la costa i tantes altres necessitats que tenim com a poble, on el ministeri de torn fa la vista grossa i ens nega el dret a una vida digna. No podem acceptar més agressions a la nostra llengua, no volem acumular imposicions, recorde que en el plenari de juliol unes persones van interrompre al crit de «estamos en España y se habla en español». No anem a demanar perdó per parlar en valencià, s'ha acabat de baixar el cap i resignar-se. Cridem i cridem ben fort en valencià.

No a la imposició de la delegació de govern d'Espanya, sí al valencià en el nostre poble.

Volem viure plenament en valencià!

Joomla templates by a4joomla