Dijous, 28 Desembre 2017 14:49

"Llibertat presos polítics catalans", per Sal·lus Herrero

"Llibertat presos polítics catalans", per Sal·lus Herrero Infolibre

Fa dos anys que visc al Principat de Catalunya i abans d'arribar-hi vivia també a "terres catalanes", com diria Josep Maria de Casacuberta, en un meravellós llibre que acaba d’escriure Faust Ripoll Domènech, publicat a l'editorial afers (d'aquest gran editor valencià que és Vicent Olmos, comparable a J.M. Casacoberta per la seua trajectòria en defensa de la nostra llengua i cultura catalana), doncs per molt que l'estat espanyol i els seus lacais tracten d'enfrontar-nos, dividir-nos, minorar-nos, d'assimilar-nos o exterminar-nos, els Països Catalans són una realitat que roman en construcció, com a horitzó de futur, malgrat tot, després de més de tres-cents anys d'opressió i de dominació castellana o espanyola, que encara cueja, per la força bruta, comandada des del Madrid imperial i colonialista i la complicitat de les sucursals regionals o “autonòmiques” que li donen suport incondicional i entusiàstic... Quan vivia al País Valencià era membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del PV, que ha publicat recentment el llibre "El País Valencià que volem" per esbrinar quin ha de ser el futur d'un país adult i emancipat (en educació, sanitat, cultura, infraestructures, economia, mitjans de comunicació en llengua pròpia...), per triar si cal continuar ofrenant noves glòries a "Espanya", com defensen bona part dels governants “valencians”, en realitat permanentment agenollats davant Madrid (les castelles d’Aznar i Rajoy, l’Andalusia de Díaz i de l’ERE, l’Extremadura d’Ibarra, l’Aragó... que són les regions supremacistes que estructuren la “nació espanyola” on va la major part de la nostra espoliació a tots els àmbits) o si el que cal federar-se o confederar-se amb les Illes Balears, Catalunya, Andorra, la Catalunya Nord i les terres de la Franja de Ponent, ara d'actualitat per l'art del Museu de Lleida, com a botí de guerra saquejat cap a l’Aragó perquè amb l’aplicació del 155 quan la Generalitat està indefensa, lligada de mans i peus amb grillons, intervinguda per la metròpoli, com diria el professor de Berkeley i antiimperialista Ramon Grosfoguel (us recomane escoltar els seus vídeos crítics pronunciant-se sobre Catalunya i qüestionant el nacionalisme neofranquista de la dreta i de l'esquerra espanyolista enquadrada a l’esfera colonial). Que torne al País Valencià la Dama d’Elx que no ha comprat mai el Museu del Prado i ha estat saquejada i robada.

Fet i fet, al meu parer es tracta de fer realitat la nostra confederació catalànica per tenir un estat propi que ens defense davant la globalització capitalista i exterminista de cultures i llengües sense estat i d’ecosistemes vitals de la Mare Terra; la confederació catalana és l’opció que més ens convé i interessa davant d'un estat aliè que ens maltracta com a enèmics a aniquilar, que adoctrina en l'odi i l’animadversió més extremista contra tot lo català, com mostren, uniformement, la major part dels partits espanyols, els media i les universitats espanyoles on no hi ha quasi departaments de català, n’hi ha molt més a Alemanya; després de suportar la imposició monàrquica per banda del dictador criminal, una "constitució" neofranquista, lingüísticament supremacista, que premia el castellà i castiga i inferioritza les altres llengües, sobretot el català, posem per cas, no fa tant el delegat del Govern de Madrid a València, del PP, com feien els Governadors franquistes, denunciava i es mostrava com un amo totalitari perquè dictava que la Generalitat Valenciana no li havia d'escriure en "valencià" (català) al Govern del Consell Insular de les Illes Balears ni a la Generalitat de Catalunya perquè tot i que la llengua és la mateixa (múltiples sentències ho avalen així com el criteri de tots els romanistes, enciclopèdies i diccionaris), però com el nom que s’ha posat és ‘distint’, segons l’Estatut d’Autonomia aprovat a Madrid pels franquistes i neofranquistes, s'havia d'escriure en castellà, imposar la llengua de l'Imperi i censurar la llibertat d'expressió, perquè "ells" són els amos i cacics, dicten i marquen el nostre territori i els nostres límits a conveniència, com deia Joan-Lluís Lluís, autor de la novel·la “El navegant”; primer posen el nom distint sense cap esment a la catalanitat del valencià, com sí que es va fer a les Illes, i després conflictualitzen, retallen i censuren l’ús social i institucional del català al PV i a tot arreu, per tal de suprimir-lo, tancant els media públics (ràdio i TV) en català, obligant-nos a tenir només mitjans de comunicació públics en castellà des de fa anys, a parlar, a pensar o a escriure en castellà, tret de “La veu del PV”, “El Temps”, “Saó”; estructuralment, els partits falangistes, PP-C’s i inclús bona part del PSOE, estan acostumats a atacar les minses i meselles "lleis" de normalització lingüística valencianes, inclús les insuficients lleis fetes pel PP, perquè les lleis “favorables” al català són pura retòrica, diuen una cosa (ni de mínims democràtics, imposant el predomini del castellà o espanyol), sobre la “promoció efectiva”, el “bilingüisme” o “plurilingüisme”, i la realitat és d’una espanyolització aclaparadora, en continuïtat amb el règim borbònic i franquista d’arraconar i liquidar les altres llengües distintes al castellà, com recordaven Josep Benet i Francesc Gironès en els seus estudis sobre l’intent de genocidi cultural contra Catalunya i sobre la catalanofòbia d’un estat espanyol essencialment demofòbic i catalanofòbic.

Com a membre de la Plataforma pel Dret a Decidir vaig anar el 2016 a Barcelona amb Toni Terrones (que desgraciadament ens ha deixat fa poc després de ser un dels lluitadors imprescindibles com a comuniste de l’esquerra independentista del PV), Consol Barberà, regidora d'Alaquàs i Toni Infante, coordinador d'aquesta Plataforma, ens reunírem amb l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) i l'Assemblea de Mallorca del Cristòfor Soler i d’altra gent amiga; de l'ANC hi havia entre d'altres, Daniela Grau de la Catalunya del Nord, Àngels Folch, Victor Cucurull, Vicent Relats i Jordi Sànchez. Després de conversar i dinar junts, acordàrem les bases de la confederació entre l'ANC, l'Assemblea de Mallorca i la Plataforma pel Dret a Decidir del PV. Al cap d'unes setmanes d'aquella reunió, ens reunírem de nou a València per oficialitzar l'acord davant els mitjans de comunicació i per presentar aquesta confederació de terres catalanes al Centre de Cultura Contemporània l'Octubre i al Micalet. Llavors, fou abans de Falles, va venir també el president de l'ANC, Jordi Sànchez, com també es va fer a Mallorca dies més tard; dinàrem junts al restaurant "La Sarieta", prop de la catedral de València, i recorde que fou un dinar molt agradable on Jordi Sànchez va conversar amigablement; els mitjans de comunicació de Madrid, tan "lliberals" i "respectuosos" amb el Govern i el poble de Catalunya i els tribunals de “justícia” de Madrid, en tractar els catalans independentistes des del punt de vista de les elits extractives, colonialistes i estatalistes, inverteixen la realitat de manera semblant a com els nazis tractaven els jueus a l'Alemanya nazi, inferioritzant-los, degenerant-los i atorgant-los trets infrahumans, com denuncia Hannah Arendt a "Orígens del totalitarisme" i "Eichmann a Jerusalem", acusen als dirigents cívics i polítics que hi ha encara a la presó de perillosos pel risc “d’explosió violenta” perquè l'estat espanyol, pel que fa a la defensa reconsagrada de la "indivisible" i inqüestionable unitat de la seua pàtria, fa servir la barbàrie, la brutalitat, la tirania de la majoria, estructuralment, per aplicar el totalitarisme espanyol de forma sistèmica i sense cap escletxa democràtica quan el que es tracta és que no s'expresse el sentir dels pobles que formen els Països Catalans que les lleis espanyoles prohibeixen que puguen federar-se o confederar-se; al contrari del que li imputen falsament i cínicament, acusacions de “violència”, a Sànchez, Cuixart, Junqueras o Forn, gent que procedeix de Moviments per la Pau i la No-violència, de la Crida a la Solidaritat i d'Iniciativa per Catalunya o ERC, com Marc Romeva; Jordi Sànchez, l’Oriol i els altres són persones assenyades, prudents, raonables, intel·ligents, pacífics i interessats per l'alliberament dels nostres pobles i solidari amb altres pobles del món en situació d'opressió; tots els exiliats i empresonats són víctimes de l’arbitrarietat i la brutalitat de l’estat antidemocràtic espanyol; són presos de consciència i presos polítics, diga el que diga Amnístia Internacional, que s’excusa per no reconèixer-los dient que ‘potser’ han “transgredit” alguna “llei”; perquè, evidentment, tots els règims autoritaris i racistes, siga l'espanyol o sud-africà, etc, empresonen a Mandela dient que s'havien saltat les lleis de l'"apartheit", quan era l'estat sud-africà o l'espanyol el que aplica unes lleis  molt injustes fruït de "drets de conquesta" o hereues de la dictadura franquista que s'ha reproduït amb una interpretació de l'actual Constitució del 78 en clau de l'exèrcit franquista, com recordava Jordi Solé-Turà a les seues memòries, jutges reaccionaris i polítics neofranquistes, siguen del partits espanyol que siguen, tots dins del “Frente Nacional Espanyol”, propugnen la submissió i l'esclavatge dels territoris "perifèrics" a espoliar, a sotmetre i exterminar. 

Encara resten per eixir de la presó, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, segrestats per l’estat per a impedir-los que desenvolupen les estructures del nostre estat propi, ostatges de les lleis injustes de l’estat espanyol, d'una judicatura i d’uns partits espanyolistes que formen el nucli dur de l'estat per continuar atacant, per tots els fronts, a Catalunya i els Països Catalans, amb la intenció de mantenir-los com a "províncies" (terres ‘vençudes’) d'Espanya, assimilades i dominades per tots els mitjans, amb el vist-i-plau en els nostre cas, com denunciava Joan Fuster, de la complicitat i el consentiment de la majoria dels dirigents polítics del País Valencià i les Illes, tot i que els dirigents de les Illes, han mostrat una mica més de dignitat oposant-se a les polítiques colonialistes del Govern de Rajoy; en canvi els dirigents del Govern del PV, en general, s'han mostrat molt hostils amb el procés d'apoderament de Catalunya per poder decidir sense esclavatges colonials; el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, des del nacionalisme espanyol més fanàtic, com a acòlit de la presidenta d’Andalusia, ha atacat el procés sobiranista i ha avalat la brutalitat, la repressió i l’espoli del 155, com la vicepresidenta Mónica  Oltra, que per parlar del procés ha fet servir els mateixos tòpics falsos que l’extrema dreta (“pollo”, “monotema...”), amb menyspreu davant la lluita per l’alliberament de Catalunya i davant la necessitat de tenir un estat propi i no un estat neofranquista, enemic nostre i monàrquic que tracta de dominar-nos, explotar-nos i espoliar-nos amb la força bruta i amb complots contra Catalunya de guerra bruta.

Quan vaig arribar a Catalunya em vaig fer membre de l'ANC i d'Òmnium Cultural i he participat a les reunions dels Pobles del Mar Amunt (Portbou, Colera, Port de la Selva, Selva de Mar, la Vall de Santa Creu i Llançà) de l'Alt Empordà, i en ser empresonats els presidents d'aquestes entitats culturals, socials i cíviques i bona part del Govern legítim de Catalunya, la sensació, per tant, és una mica la d'estar empresonat des de fa dos mesos pel banda d'un estat autoritari i arbitrari que fa servir els tribunals i les lleis injustes, dictades "manu militari" per l'exèrcit franquista durant l´estafa de la “transició”, unes lleis que són residus "constitucionals" de "las leyes fundamentales del Reino", que explicaven els professors de "Formación del Espíritu Nacional" (falangistes ara reciclats en el PP-PSOE, C's...) com a manera de continuar oprimint els Països Catalans i forçant el nostre extermini, tot i que aquests cínics "monàrquics" diguen que és l'escola catalana, valenciana o balear la que adoctrina, quan són "ells" els que adoctrinen, agredeixen i dogmatitzen per terra, mar i aire en la perpetuació de la dictadura en una "democràcia" de molt baixa qualitat que ha esdevingut autoritària i dictatorial.

 He participat, des de la base, en reunions locals de l'ANC i en cap moment s'ha parlat de cap pla de sedició, subversió ni colp d'estat, cosa que sí que ha fet l'estat espanyol aplicant el 155, saltant-se la llei, i utilitzant els tribunals d'injustícia, "por justo derecho de conquista" (tot i que proclamen amb fúria i sanya que es tracta d'un "estado de derecho" i no de "desecho", llatrocini, corrupció i putrefacció) per imposar l'imperialisme del nacionalisme de l'estat espanyol). Del que s'ha parlat a les reunions de l’ANC és del dret a decidir, a radicalitzar la democràcia des del respecte als drets humans i socials per a fer una revolució democràtica, cívica i pacífica del poble català. Més del 80% de la ciutadania de Catalunya està a favor del dret a decidir. En una reunió comarcal de l'Alt Empordà, feta a Vilafant, al costat de Figueres, es va insistir –reiteradament- que totes les accions de l'ANC havien de ser escrupolosament pacífiques i no-violentes, inclús en el cas que ens agredira la policia en manifestacions i en l'1 d'octubre quan es celebrara el referèndum de l’1 d’octubre. Recorde que davant d'aquestes directrius tan rotundes, vaig replicar, que com a portador de marcapassos, si veia que s'agredia a gent indefensa o m'agredia la policia, no em veia en cor de posar l'altra galta i no sabia si podria contenir-me i no respondre'ls o resistir en defensa pròpia... I tanmateix, els portaveus de la direcció de l'ANC van insistir que en cap cas s'havia de respondre i calia fer servir estratègies de resistència pacífica vinculades a la no-violència perquè l'estat espanyol volia tenir l'excusa si responíem per criminalitzar el moviment independentista, i inclús podia tractar d'infiltrar alguns provocadors policials per desacreditar el moviment independentista; en conseqüència, les persones que no es sentiren amb prou força per contenir-se i suportar les possibles agressions policials que no participaren en aquests actes per defensar el dret de vot.

Un dies abans de l'1 d'octubre, a les reunions locals del Pobles del Mar Amunt, el coordinador de l'ANC comarcal, va tornar a insistir que no responguérem a cap provocació ni agressió policial per ordres directes de la direcció de l'ANC, que no s'exposara cap persona si la policia tractava d'entrar als col·legis electorals per emportar-se les urnes i les paperetes, que s'apartàrem i els deixarem entrar perquè no volien que ningú prengués mal ni resultara ferit o lesionat; per tant les malignes insinuacions de l'adoctrinada i subvencionada premsa espanyola en el sentit que el Govern de la Generalitat o els presidents de les entitats sobiranistes, Òmnium Cultural i l'ANC, (amb gairebé cent mil socis cadascuna), cercaven ferits o morts només s’entén, com a projecció de la pròpia ideologia autoritària i totalitària del feixisme que hi ha ubicat als fonaments del Govern i de l'estat espanyol, construït amb la influència de juristes nazis com Carl Schmith, aquell del poder com a relació amic-enemic que s’aplica en la relació de mal-tracte d’Espanya contra els Països Catalans.

 El que passà fou que a la catalana i valenciana gent, després d'assistir durant les setmanes prèvies al referèndum, a una enorme vulneració de drets fonamentals per banda d'un estat policial, a l’estil de l’Stasi, perseguint urnes i paperetes, violant la privacitat i el secret postal de correspondència, la llibertat de moviment i circulació i la llibertat d'expressió com si estiguérem en un règim predemocràtic, ordenant que la policia espanyola i els militars de la guàrdia civil arrencaren els cartells pro-referèndum pels carrers de Catalunya, etc. se'ns va inflar els nassos i es va optar per defensar les urnes, les paperetes i els vots amb els nostres cossos, desobeint les ordres de l’estat i inclús les directrius explícites de l'ANC per tal de protegir la democràcia a Catalunya i exercir la sobirania del nostre poble català.

Després de la brutal intervenció policial resultaren 1064 persones ferides a causa d'una violència pròpia d’un estat terrorista, que quan es tracta d'atacar els països de les terres catalanes, es torna absolutament totalitari, un estat acostumat a fer servir la brutalitat, la barbàrie i el totalitarisme si del que es tracta és defensar la unitat d'"Espanya"; llavors tot val, tot està permés, "todo por la pátria", supremacisme, fanatisme, amenaces militars i terror policial impropi de qualsevol estat de dret i de qualsevol democràcia de mínims, molt lluny de Suïssa, Dinamarca, Bèlgica o Gran Bretanya. L'estat espanyol, evidentment, no compleix aquests mínims i vulnera tots els drets humans de manera sistemàtica i estructural, sense cap respecte per les minories quan es tracta d’eternitzar el que, segons l’ex-momarca, li va dir el dictador: "Juanito, haz lo que quieras pero salva la 'indivisible' unidad de España". En això estan i això explica perquè fan servir la brutalitat i el totalitarisme embolicades de "llei”; un estat que es torna totalitari si del que es tracta és de preservar la sagrada unitat de la pàtria espanyola en fer servir la força  bruta, la tortura, els  maltractes i qui sap si els assassinats a la Rambla i a Cambrils per imam de Ripoll que treballava per al CNI, després que els darrers anys no hi hagués cap reunió ni traspàs d’informació de la policia espanyola als Mossos d’Esquadra; la majoria dels dirigents espanyols i “barons” autonòmics del PP-PSOE, en l’anticatalanisme i en fer servir el llenguatge franquista de “separatismo”, es tornen d'extrema dreta, com els falangistes del C’s; drets individuals com el matrimoni homosexual i lèsbic, sí, per donar-li aparença de "democràcia" a l'estat, com el relat mític de la modèlica i exemplar "transició", però drets socials i col·lectius de reconeixement de la  nació catalana, cap ni un, com a màxim, ubicat al preàmbul de la reforma de l'Estatut (i ni això), raspallat per Guerra i el TC perquè no conste cap dret a res, perquè als catalànics (valencians, mallorquins...), ni aigua; res de reconèixer els Països Catalans ni el català amb els mateixos drets que el castellà ni a la ciutadania del poble de les Catalunyes com a subjecte polític, d'igual a igual, des de la bilateralitat i el dret a l’autodeterminació o al divorci davant els maltractes sistemàtics; l’estat espanyol, com a propietaris del “pueblo espanyol” (mot que també feia servir la dictadura), concedeixen graciosament algun "dret" si els “catalans” s'auto-castren i renuncien a la seua catalanitat, només unes molletes de pa si abracen la consigna d'extrema dreta del PP, C's i el PSOE, això de salvar l'Espanya de Franco, dominant, agredint, atacant i esquarterant els Països Catalans, com una política d’estat en continuïtat amb la dictadura anterior ara revifada. Li diuen "democràcia", però no ho és; és totalitarisme, dictadura i barbàrie d'un estat que té els fonaments fundacionals en la neteja guerrera i la puresa de sang, en la conquesta, en la brutalitat inquisitorial castellana contra els heretges, "indígenes", jueus, moriscs, ateus, protestants, heterodoxes, erasmistes, agnòstics, lliurepensadors, republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, independentistes... En la barbàrie i la brutalitat dels estadistes i conqueridors castellans descrit a "La conquista de America" per Svetan Todorov", on l'estat espanyol imperial després d'exterminar a moltes comunitats indígenes i fer-los "requerimientos", quan els caps d'aquestes comunitats demanaven, sovint, negociar amb l’estat colonial, els dirigents de l’Imperi admetien parlar i, covardament i traïdorament, l'estat imperial detenia els “indígenes”, els empresonava, els torturava, els esquarterava i els  llançava als gossos perquè escarmentaren i mai més gosaren desafiar "l'Imperio español". Com passa ara amb els dirigents catalans empresonats amb requeriments inquisitorials, colonialistes i imperials posats al dia, propis de la religió fanàtica i dogmàtica del nacionalisme de la unitat de destí universal i inqüestionable. Espanya no es vota, a l'Espanya eterna res no canvia, s’imposa la dominació, l'orgull ferit dels dèspotes perquè aquells que consideren súbdits s’han “rebel·lat”, al seus ulls i cau a sobre dels que consideren de la seua propietat la fúria cega i la revenja, res de justícia; és el mateix que ha fet l'estat espanyol amb els dirigents de la Generalitat de Catalunya i les entitats culturals que tracten de defensar, amb dignitat, el reconeixement dels drets de la ciutadania, socials, ecològics i humans de la gent dels països de les terres catalanes. Sobretot l’aplicació del dret al divorci col·lectiu davant un estat mal-tractador i proxeneta. Per això, des de Catalunya o el País Valencià no tenim dret a legislar contra la pobresa energètica perquè la gent sense recursos no passe fred a l'hivern, ni dret a igualtat entre dones i homes, ni a favor d’acollir a refugiats de guerra, ni dret a una taxa nuclear perquè es tanquen les centrals atòmiques, ni dret a una renda bàsica de ciutadania, totes tombades des de Madrid, ni dret a expressar-se en la nostra llengua als parlaments espanyols o europeus, ni a ser reconeguda com a ciutadania de les nacions catalàniques ni a tenir presència a l'ONU. Ni a tenir un estat propi, ara irreversible perquè un estat que ens tracta com a enemics i està en contra nostra és insostenible i insuportable.

Per tot el que he comentat, fins aquí, és indignant i injust que la jutge d'ideologia nacional-catòlica, Carmen Lamela, "jutge" d'un tribunal especial continuador del TOP de la dictadura o el jutge del Tribunal Suprem de Madrid, ambdós posats pel PP-PSOE, hagen imputat a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, el Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament de Catalunya, d'un delicte de" rebel·lió", de "sedició i de "prevaricació", quan no  hi hagut cap alçament violent sinó el de l'estat espanyol contra Catalunya, un autèntic colp d'estat, similar als dels segle XIX i XX, enviant milers de forces d'ocupació policials i militars que ens recorda els decrets de Nova Planta dels monarques borbònics vigents fins avui dia, sempre contra els drets dels Països Catalans, amb guerres econòmiques, mediàtiques, mediàtiques, psicològiques, farcides de tècniques i maniobres militars, informes falsos, etc. per espantar a la catalana gent i sotmetre-la. Al contrari del que va fer l'estat espanyol fent servir el terror, des de Catalunya es va demanar, pregar i exigir que tot el que es fera es realitzara de manera pacífica i no-violenta. La catalana gent, va resistir pacíficament, perquè està farta de l'opressió de l'estat espanyol i es revolta contra les forces d'ocupació en defensa de Catalunya, de la mateixa manera que al País Valencià es va fer, agosaradament i de manera valenta, en defensa de les terres d'horta de La Punta i de les cases del barri d'El Cabanyal, quan volien destrossar-les amb  la mateixa valentia, lluita i resistència; quan es va veure les escenes de sang, porres, potades i de barbàrie de les forces policials i militars, la majoria de gent a les escoles deia que per protegir el dret de vot al referèndum no els importava que els agrediren perquè volien defensar el nostre país; i per desgràcia, fins ara, la UE ens ha girat l'esquena perquè és l'Europa dels Estat que només ens reconeixen si tenim estat propi, per tant, des d'Europa ens forcen a tenir estat(s) catalànic(s) si volem ser reconeguts al món i defensar la nostra supervivència cultural, lingüística i nacional. En defensa pròpia davant d'un estat opressor i terrorífic que només cerca suprimir-nos del tot.

Per això, el que mostra el cas de Catalunya d’ara mateix, de manera flagrant, és que a l'estat reaccionari espanyol no hi ha separació de poders, els jutges estan ensinistrats per a seguir les consignes estatals, el dogmatisme d’un estat que no és cap "estat de dret" sinó d’anar dret a la presó o a l’exili els qui dissenteixen i no pensen com “ells” diuen que s’ha de pensar i actuar; no paren de repetir -amb fúria i sanya- el nucli constitutiu de l’estat, el “A por ellos!”, que tracta d’exterminar la diferència, “els altres” (a nosaltres), des d'un nacionalisme antidemocràtic. Perquè quan es tracta d'atacar a Catalunya i més encara els Països Catalans, amb més ràbia, es vulneren tots els drets fonamentals bàsics i s'inventa un relat polític i un "argumentari" jurídic fantàstic prenyat de ‘neollenguatge’ que no té cap relació amb la realitat real, com denunciava George Orwell tant a la novel·la “1984” com a "Homenatge a Catalunya" i a d’altres escrits, denunciant el que feia la premsa d'Espanya durant la Guerra incivil i posteriorment (fins avui dia, des de TV suposadament “progressistes” s’informa que Puigdemont “amenaça” en tornar a Espanya, quan és ell el que està amenaçat per un estat ple de racisme estatal contra Catalunya, com diria Michel Foucault. Els jutges espanyols, en el conflicte d’Espanya contra Catalunya, sempre prenen partit, de manera esbiaixada, accepten el relats dels media i dels polítics espanyols, s'inventen un "colp d'estat" inexistent, que ells sí que n’han fet molts al llarg de la història, bombardejant Catalunya, als darrers temps, el colp d’estat militar i guerrer de 1936-39, ‘la causa general’ contra els Països Catalans, el 1978 reproduïren una "constitució” continuadora del colp d’estat franquista pel que fa a la sagrada "unitat" d'Espanya i recentment en una aplicació absolutament il·legal del 155 en cessar el Govern de la Generalitat quan és competència del president de Catalunya, perquè aquest estat autoritari està dominat per una casta castellana estatalista i supremacista (els únics que tenen ‘experiència’ d’estat per dominar-nos amb crueltat guerrera, com deia Ortega), alts funcionaris de l'estat, jutges cacics de Madrid i d'Andalusia que canten i ballen flamenc, brutalment, dient que van a empresonar al president de Catalunya o a dur-lo al paredó, com deia un portaveu del 155, dient que Puigdemont acabaria com el president Lluís Companys, detingut, torturat i afusellat; periodistes, jutges, militars i polítics del verinós i perillós nacionalisme espanyol d'un estat, que, estructuralment i sistemàticament, els seus ‘estadistes’ són d'ofici, corruptes, colpistes, saquejadors i els més lladres de l'erari públic de tot Europa (Franco, González, Rajoy...) Els membres de l'estat espanyol sí que haurien de ser jutjats pels tribunals internacionals i empresonats per la seua ideologia autoritària, racista i antidemocràtica, burlant-se dels ferits i afectats per les pallisses i les pilotes de goma que li buidaren un ull a un jove i li obri el crani a molta gent, com féu –despietadament i insultant- el ministre Català, de manera indigna i cínica, en seu parlamentària i per múltiples casos de corrupció d'un president de Govern que sembla que té diners a Suïssa a nom de Bárcenas, per això li deia allò de "Luis, sé fuerte"; un govern de l’estat en estat d'asfíxia és ajudat pels neofalangistes del PSOE i del C's, per mantenir la dominació contra Catalunya i fer servir, cínicament i falsament, la declaració de sobirania de Catalunya per tapar la pròpia corrupció amb l'ajuda de tots els partits espanyolistes que formen el "Frente español" en contra de l'alliberament i la necessària independència de Catalunya. 

Durant l'anomenada "transició" l'estat espanyol va imposar el model del nacionalisme espanyol d'extrema dreta, amb la impunitat dels grups feixistes i nazis al País Valencià, com passa des de fa poc a Catalunya, tractant d’implementar el relat d’un estat opressor que creu que té dret de cuixa quan tracta de violar els drets de la catalana gent. Llibertat presos polítics, llibertat per a Catalunya. Ni un minut més de presó ni d’exili, ni un minut més sense estat propi perquè l’opressió recent i anterior ens indica, fefaentment, que ens cal una autonomia com la de Portugal. Per a resoldre el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol calen observadors i mediadors internacionals de l’ONU perquè es tracta d’un estat patriarcal, masclista, violent, demofòbic, terrorista i anticatalanista; amb un estat així no podem viure més temps; cal aplicar-se a la construcció de la República Catalana (Valenciana, Balear...), per això han proliferat els CDR (Comités en Defensa de la República) per garantir la nostra autodefensa perquè no tornen a posar les seues mans tacades de sang contra els nostres cossos com en un camp de batalla. Com han fet sempre fins que aconseguim l’alliberament de Catalunya i dels Països Catalans davant d’un estat podrit que ha esgotat el model polític del 78, no té cap proposta per a Catalunya o els Països Catalans; només pretén continuar amb el saqueig, la dominació, l’assimilacionisme i l’aniquilament. Per garantir la nostra reproducció ambiental, cultural, lingüística, econòmica i nacional, ens cal un estat català (valencià, balear, andorrà, rossellonés...) propi que jugue a favor de la seua gent i no en contra.

Sal·lus Herrero i Gomar, membre de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans 

Article publicat en Llibertat.cat

Joomla templates by a4joomla