Dimarts, 21 Octubre 2014 02:00

"Alerta: feixistes!" per Manuel S. Jardí

Dissabte, a València, hi van jugar el Llevant UD i el Real Madrid CF el partit d’anada de la Lliga de Futbol. Jugar, jugar, sembla que només van jugar els de la meseta. Resultat: 0-5. La premsa i els mitjans audiovisuals de referència en van plens pel que fa a la crònica del que va succeir a la gespa. Les redaccions esportives i els mitjans de referència, per regla general, n’estan molt més atents al que s’esdevé al terreny de joc, que no al soroll de les graderies. Ho sabrem tot, o quasi tot, de les victòries, fitxatges, accés a la propietat i aldarulls al si de les directives d’aquestes mercantils, però no ens serviran igualment la crònica de l’espoli: saqueigs urbanístics, drets audiovisuals a càrrec dels pressupostos públics, deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, noves requalificacions amagades a la ciutadania, compensacions que es demoren eternament, i el llarg, constant i permanent etcètera amb càrrec als contribuents

 

La premsa, l’esportiva i l’altra, es va oblidar dissabte d’un detall significatiu en la narració de l’encontre entre granotes i blancs. En acabar l’espectacle, diversos testimonis van abandonar l’estadi Ciutat de València atònits per la impunitat amb què els ultres madrilenys havien exhibit esvàstiques i altres exabruptes de la simbologia feixista. Sense cap conseqüència. De fet, no consta que s’hagi registrat a l’acta arbitral, ni tampoc van parar atenció els notaris de l’actualitat. I comencen a haver-hi motius per a alguna cosa més que la incomoditat i la irritació davant aquesta mena de circ.
 
Aquesta classe d’episodis s’han succeït enguany a diversos camps de futbol. L’abril passat al Mestalla, durant la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Real Madrid, la banda de tarats va muntar la festa amb  consentiment de les autoritats, tot i la concentració policial per metre quadrat. La colla viatgera també va exhibir-se a Lisboa, durant la final de la Champions League entre els dos equips madrilenys. Sense conseqüències. A Madrid, en canvi, la UEFA va clausurar dos sectors del Bernabéu durant la semifinal entre el Bayern de Munic i l’equip de Florentino Pérez, el 23 d’abril, per l’ostentació nazi.
 
La provocació del dissabte a l’estadi de la Ronda Nord de València arriba pocs dies després de l’acostumada processó cínica del 9 d’Octubre. He escrit processó cínica i no cívica. No hi ha res de cívic en la tradicional exhibició feixista, esbroncada i submissió catedralícia incloses, que es reprodueix des de fa més de vint anys, amb la connivència policial i la conxorxa de l’extrema dreta en el poder. L’article recent de Francesc Viadel, ací mateix, és ben il·lustratiu. Allò més alarmant no és que el feixisme -madrileny o local- campe per on vullga i a l’hora que vullga, sinó que la cosa anirà a més. A mesura que s’evaporen les intencions de vot per a la dreta en el poder, és previsible que el feixisme ocupe el paisatge urbà amb més intensitat. Amb la condescendència acostumada per part de les autoritats irresponsables i la policia. Això no passa als estats democràtics de l’Europa continental. L’eurodiputada alemanya Ingeborg Grässle, de la CDU de Merkel, va reprovar l’altre dia la UPyD -la marca Hacendado del PP-, perquè la confraria de Rosa Díez va comparar el procés d’emancipació de Catalunya amb el nazisme. Grässle va exigir, sense èxit, que els espanyolistes de la Díez demanaren perdó. “Qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si fa servir aquest llenguatge. Com a mínim hauria de disculpar-se; és inapropiat i fals. Banalitzar el nazisme és una vergonya per a les víctimes”. Val a dir que la premsa espanyola tampoc va reprovar el partit magenta. Amb la qüestió catalana, la consigna és llenya al mono fins que cante òpera.
 
El mite canònic de la Transició espanyola s’ha cuida’t especialment d’amagar totes les víctimes provocades per l’acció de feixistes, uniformats o no, quasi sempre amb impunitat i la inestimable col·laboració de l’entramat judicial heretat del franquisme. Només cal veure quantes penes de presó han patit els autors d’assassinats i de repressió. Hora de recordar, ja que n’estem, Miquel Grau i Guillem Agulló.
 
A mesura que la dreta en el poder s’allunye del botí -ja s’ha vist que l’especialitat de la casa no és administrar la finca, sinó saquejar-la-, la parafernàlia nazi i feixista incrementarà la presència al carrer. Va passar quan el colp d’estat dels anys 1978-1979, frívolament conegut com “La batalla de València”, mitjançant el qual l’esquerra i succedanis van rendir la dignitat i unes quantes conviccions a canvi d’asseure’s a la taula amb els senyorets. Els senyorets, per descomptat, van deixar la feina bruta per als mamporreros, tarats i oligofrènics que passegen tatuatges, cridòria i altres  senyes d’identitat per processons cíniques i estadis de futbol. Ara tornen, perquè la dreta tardofranquista i resta del tronc familiar estan a punt de perdre el poder. La indigència intel·lectual torna a ser necessària per a salvar la pàtria, però, sobretot, l’accés al botí.
 
Estan avisats
Joomla templates by a4joomla