No són els vots de la ciutadania, i tampoc no és el resultat del vot d'una regidora no adscrita que és el factor que els mitjans situen com el factor responsable directe. Cal anar enrere.

Dissabte, 21 abril 2018 16:30

Reflexions en la Diada del 25 d'abril

Intervenció d’Antoni Infante a l’acte polític de Decidim!

Som en un dia que pot donar per a veure el got mig ple o gairebé buit. Hui s'inaugurarà el passeig Guillem Agulló a Vivers. No és l'avinguda Baró de Càrcer o General Urrutia, però ja és un reconeixement, un símbol. Podem remarcar que ja funciona À punt ràdio i que dimecres començarà a emetre en proves la nova TV pública valenciana. Que s'ha revertit la privatització de l'hospital de la Ribera i s'anuncia la possibilitat de fer el mateix a l'hospital de Dénia. Són, segurament, les fites més importants i transcendents dels 3 anys de Govern del Botànic.

Volem un país democràtic, igualitari i lliure. Un país possible i que no és el que tenim. L’actual degradació dels drets socials i laborals, l'espoli sistemàtic, la corrupció imperant i la negació de les llibertats individuals i col·lectives ens demostren que no tenim el país que volem i evidencien una vegada més quin és el projecte autoritari i centralitzador de l'Estat espanyol. Un procés d'involució democràtica avalat pels grans mitjans de comunicacions que fan de comparsa del règim, creen alarma social i justifiquen les mesures aplicades per la maquinària d'Estat destinades conservar els privilegis d'una minoria, enquistar el poder establert i evitar qualsevol canvi progressista que beneficie a la majoria.

Estem vivint els últims anys un procés de degradació democràtica sense precedents des de la mort de Franco. A mesura que s'han desvelat més i més casos de corrupció, molts dels quals afecten el PP i altes institucions de l'Estat, i s'ha endurit més i més les condicions de vida de la ciutadania s'han incrementat els atacs a les llibertats, en primer lloc a la d'expressió. Hem vist vulnerats molts dels drets que defineixen un estat democràtic: treball, vivenda digna, educació i sanitat de qualitat, pensions justes, informació veraç... Tot això no hauria estat possible sense el control implacable de l'aparell judicial, amb jutges afectes nomenats a dit i institucions com el Tribunal Constitucional o el Suprem que dicten sentències a partir de directrius polítiques i cada dia més desautoritzats internacionalment, com ho demostren recents informes d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch o de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Drets Humans. 

Dilluns, 09 abril 2018 12:15

Un acord de país front a l'espoli

«Com més cedíem i obeíem pitjor ens tractaven»
Rosa Parks 
 
Els «nous» Pressupostos Generals de l'Estat continuen discriminant, humiliant i espoliant al poble valencià. Són uns pressupostos continuistes que consoliden la misèria i la desigualtat al País Valencià i que ens tornen a sotmetre mitjançant l'increment del deute que suposa la despesa per poder oferir uns serveis a la població amb un mínim de dignitat. Pressupost i deute és relacionen directament, a menys pressupost major deute, funcionant com un mecanisme econòmic de submissió política als mandats dictats des de Madrid.
Dilluns, 09 abril 2018 12:10

Règim del 78: descrèdit i atrinxerament

Els esdeveniments estan precipitant-se. Des de l’euro-ordre del jutge Pablo Llarena, membre del Tribunal Suprem, demanant la detenció de Puigdemont, en aquell moment a Finlàndia convidat pel parlament finès i la universitat de Helsinki, Clara Ponsatí, a Escòcia, o els exconsellers Comín, Puig i Serret a Bèlgica, i Rovira i Gabriel a Suïssa, i la detenció de Puigdemont a Alemanya uns dies després, una situació que pareixia favorable al Govern de Madrid s’ha tornat en la seua contra.

Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.

Fa uns dies, vam poder llegir l'entrevista que sobre les pensions li feien a Miren Etxezarreta al digital eldiario.es, en què, entre altres qüestions, plantejava la necessitat d'una reforma fiscal integral i recordava que "si la riquesa espanyola (PIB) es distribueix al voltant d'un 46% al treball i a un 54% al capital, per què el 75% dels impostos es paguen per IRPF i IVA, és a dir, els paguen els consumidors i els treballadors, i no arriba al 25% el que paga el capital?" Donat que les dades són esgarrifoses i la pregunta de Miren molt oportuna, vaig pensar si seria útil explicar si les dades responen a una situació concreta o excepcional o si, pel contrari, responen a una situació mantinguda en el temps més enllà de la darrera crisi del capital del 2007/8, que sembla que serveix de coartada per a gairebé tot tipus d'atacs als drets de la major part de la ciutadania.

En un article publicat al Levante el 31 de gener, analitzava la resposta d'involució democràtica que ha donat l'Estat espanyol a la crisi i decadència del model econòmic, polític i territorial iniciat en la restauració borbònica. Un projecte autoritari, fosc i centralitzador de l'Estat espanyol que aguditza els seus efectes depredadors en la societat valenciana, espoliada i sotmesa als capricis d'una minoria privilegiada.

Pàgina 9 de 92
Joomla templates by a4joomla