1 | 2 | 3

L’Ahuir de Gandia és una marjal verge de 2km2. És un dels pocs espais naturals de costa que s’han salvat de les fortes onades que, a la nostra terra, mai venen del mar. Onades de ciment mogudes pel desarrollisme, l’especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura, l’espoli del que és de totes i tots...

Els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2. S’interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s’escuden en la crisi.

Fa una setmana els presidents Artur Mas i Felipe González van ser entrevistats pel periodista de la Sexta Jordi Évole . La conversa es va centrar en el procés que està portant a terme Catalunya pel dret a decidir, procés que culminarà, si no ho impedeix Espanya (toquem ferro!), en les eleccions del 9 de novembre.

L’argument més sòlid i democràtic que feu servir Artur Mas fou, com no podia ser d’una altra manera, que el Parlament Català per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions aprovà la Declaració de Sobirania del poble català. I això, clar i català, vol dir que la majoria de catalans i catalanes, representats democràticament pels seues parlamentaris, han decidit tirar endavant un full de ruta que els ha de portar a decidir democràticament si volen tindre un estat propi, i a sobre si el volen independent. Artur Mas, a més a més, aprofità el moment per explicar quines han estat les espurnes que ha encès aquest procés irreversible: l’anticatalanisme fomentat al llarg dels darrers anys pels propis Governs d’Espanya, tant de dreta com d’esquerra; l’espoli fiscal sistemàtic i inassolible que practica Espanya a Catalunya; els entrebancs i constants atacs a la llengua catalana, la manca d’inversions de l’Estat en infraestructures bàsiques, la negativa a transferir competències que es consideren necessàries..., i a més a més, tot i haver estat aprovat en unes eleccions pel poble català, les retallades al nou Estatut pel Tribunal Constitucional. A tot aquest llistat de greuges, a sobre, cal afegir que el president Mariano Rajoy s’han negat en banda a voler parlar amb el president Mas d’aquest assumpte.

 

Ho deia fa poc, inclús, Ximo Puig, del PSPV a una recent entrevista a “El Temps”, conjunta amb Pere Navarro, del PSC, davant la pregunta per l’instrumentalització de l’anticatalanisme i el dret a decidir del Principat pel PP, Puig responia: “Sens dubte, la dreta valenciana provarà d’aprofitar-ho per treure el debat d’una realitat que és inassumible: ens han dut a un 30% de desocupació, a un 30% d’exclusió social i a un 30% de deute. Malgrat les potencialitats enormes que tenim, el País Valencià és la comunitat més endeutada i que més ha vist incrementar el seu nivell de pobresa: estem 14 punts per sota de la mitjana estatal en renda ‘per capita’, i per si no en teníem prou, han malbaratat el sistema financer valencià. Davant d’això, el PP s’aferra a qualsevol oportunitat, i l’anticatalanisme n’és una. Aquest és el debat en què el PP se sent més còmode, però que ara no els servirà de res. És una qüestió que ens preocupa molt perquè afecta la nostra economia i les nostres possibilitats de futur”. També els màxims dirigents del PP del país dels valencians no poden amagar l’escàndol que suposa l’infra-finançament de tot el País en unes balances fiscals desajustades que ens penalitzen greument.

Els valencians perdem 5575 milions € (dades de 2005, únic any de publicació de dades), això significa que 5575 milions € es van deixar d’invertir al País Valencià eixe any 2005, també significa que cada valencià va aportar 1217 € a Espanya en 2005: diners sense retorn i eixa dada de 2005 (6,32% de déficit) es pot aplicar, com a mitjana, als anys anteriors com per als posteriors. Podem dir que els milions d’€ que hem deixat de rebre els valencians és espectacular.

Són algunes de les dades que s'extrauen d'un xicotet informe explicat amb xifres, gràfics i text sobre l'espoli fiscal que patim els valencians i valencianes i que podràs descarregar-te a continuació.

L’hivern del 2011 es va saber que el govern municipal del PP de la Pobla del Duc (la Vall d’Albaida) havia autoritzat unes obres sospitoses a uns terrenys del municipi. L’alcalde Natalio Navarro negà en tot moment que estigueren relacionades amb activitats molestes o contaminants.

El que estava passant és que, a les portes de les eleccions, s’agilitzaven els tràmits a favor de l’empresa SIG Renovables SL, que tenia obert des de 2010 l’expedient de DIC (declaració interés comunitari) per a la instal·lació d’un gran abocador d’animals morts, restes d’escorxador i altres “residus” de la indústria d’explotació animal (investigació, laboratoris, etc). Aquest expedient ha estat aprovat a finals de 2013.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià vol denunciar un altre atac del PP valencià a la unitat i a la normalització de la llengua catalana, perpetrat en aquesta ocasió amb l’excusa de la publicació, per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del Diccionari Normatiu Valencià el passat 31 de gener. Més concretament, el motiu de l'ira dels populars ha estat el reconeixement explícit de la unitat de la llengua que fa el dit diccionari, tot afirmant que el valencià és una variant de la llengua catalana. Com en els pitjors moments d’una Transició que ens han volgut vendre com a modèl·lica, la dreta valenciana atia una vegada més el fantasma de l’anticatalanisme per tal de desviar l’atenció ciutadana dels greus problemes derivats de la crisi del Règim del 78, crisi que afecta de ple un dels seus principals puntals, com és el PP. Igual que passà durant la Transició, on una dreta provinent del franquisme i desubicada front a l’arribada de la democràcia trobà en el blaverisme una arma eficaç contra l’auge del valencianisme i de l’esquerra, en aquests moments un PP podrit per la corrupció i sense un discurs polític post-bombolla immobiliària i post-política de grans events, aposta per revifar la Batalla de València a fi de maquillar la seua decrepitud moral i política.

En un món global i globalitzat com l’actual conèixer diverses llengües és necessari i fonamental. Quantes més en dominem millor, nos sols per qüestions professionals sinó perquè ens ajuda a entendre millor el món complex que ens envolta, doncs cadascuna d’elles ens permetrà interpretar-lo d’una manera pròpia, única i diferent. Ara bé, hom pot dominar moltes llengües però en el fons sempre n’hi ha una que sobresurt, que actua de pal de paller i a la que han anat afegint-se les altres. És la llengua en la qual començàrem a dir les primeres paraules, la que ens transmeteren els nostres pares i familiars. La que començà a donar-nos una identitat i ens obrí les portes al coneixement. Així doncs, l’estructura, la bastida on es sustenta part de la nostra identitat està estretament relacionada amb aquesta primera llengua. I aquesta ens uneix i identifica amb una col·lectivitat. Tant és així, que per a milions de persones la seua llengua és la seua Pàtria. Només com a exemple paga la pena recordar alguna de les frases que al respecte s’han dit. Així, l’advocat, periodista i polític Prat de la Riba a principis del segle XX deia que “La meua llengua és la meua Pàtria”, també l’escriptor i periodista empordanès Josep Pla afirmava “El meu país és aquell on, quan dicBon dia”, em responen “Sí”, sembla que fa bon di”', o l’escriptor argentí Juan Gelman, darrerament traspassat, que afirmava que “Mi Pátria és mi lengua”.

El tancament de Catalunya Ràdio és un nou acte de la repressió que patim els valencians i valencianes.  La repressió sempre és inacceptable, però ho és encara més quan es practica de forma evident, sense atendre als principis més bàsics de justícia i ni tan sols de legalitat, i amb l’actitud de qui es creu impune.

El PP valencià ha fet un permanent abús de poder des del seu règim de 18 anys, basat en la manipulació i la desinformació i fonamentat en la corrupció.  La persecució de qualsevol expressió de pensament crític ha estat un dels seus eixos principals, i més encara quan aquest podia tindre potencial i capacitats per a arribar a la població.  La negació i la destrucció dels vincles històrics, culturals, socials i polítics entre els pobles de parla catalana, ha estat altre gran eix d’aquesta persecució (seguint amb la mateixa línia iniciada durant la Transició).

Article publicat per Vicent Luna en el seu bloc d'Indirecte.cat el 22 de gener de 2014.

La setmana passada la premsa escrita valencians en parlava sense embuts, no com una notícia més, sinó com la notícia més important de la portada:"La Comunitat Valenciana entra en el grup  de les regions més pobres de tota Espanya", deia el periòdic Información (15-01-14). Davant d'aquesta notícia hom no pot més que quedar-se de pasta de moniato. I dic de moniato, mai més ben dit, perquè la veritat és que arribats a aquesta situació hem de dir molt clarament que els valencians som uns autèntics moniatos, i en majúscula. Uns babaus, uns meninfotistes, uns ignorants que hem permès, tot i sent una de les tres comunitats més riques de l'Estat espanyol, que els nostres mesells, corruptes i impresentables polítics ens hagen portat a formar part del club dels més pobres. Com és possible que comunitats com Aragó (25.152), Astúries (21.141), Cantàbria (21.936), Castella-Lleó (22.099), Galícia (20.470), La Rioja (25.353)... tinguen una renda per habitant més alta que la nostra? Com és possible que nosaltres només tinguem 19.819 euros per habitant, per sota de la mitjana espanyola (22.081)?  Com és possible que els valencians ens trobem a 2.200 euros de les quantitats que ingressen, com a mitjana, la resta d'espanyols? On van a parar els nostres impostos, la nostra riquesa? Evidentment no cal ser un expert en economia per saber on van a parar, ei que sabeu on van a parar?. Ja fa molts anys que alguns anem dient que Espanya ens roba, i ens roba amb la connivència dels nostres governants al Congrés i a les Corts. I els nostres governants, des de la transició ençà, tenen noms i cognoms, i pertanyen a dos partits que han anat alternant-se en el govern: PSOE i PP.

Els partits d’esquerres i els sindicats, acorden fer una sèrie de conferencies sobre “El dret a decidir del País Valencià” on participaran diferents membres de les agrupacions, per a debatre sobre les eixides de la situació actual d’opressió de la classe treballadora amb les polítiques neoliberals, i la recentralització de l’estat i la pèrdua del mínim autogovern que s’havia aconseguit al País Valencià. La sèrie d’actes començaran a Dénia el proper dia 10 de Gener, on participaran la diputada de EUPV a les Corts Valencianes Marina Albiol, el diputat de Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya Pere Aragonés, Bernat Asensi com a representant de CCOO-PV i Rafa Reig d’Intersindical Valenciana. El segon acte serà el 24 de Gener a Pego i comptarà amb la Secretària General d’ERPV Núria Arnau i el diputat de EUPV Lluís Torró.

Pàgina 72 de 76
Joomla templates by a4joomla