1 | 2 | 3

Article d'Antoni Infante publicat per Indirecte.cat el 7 d'octubre de 2013.

La posada en marxa de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià ha generat molta il·lusió que comparteixo,  però alhora també uns certs interrogants i crítiques que convé anar aclarint.

Al intentant sintetitzar els dubtes i les critiques rebudes trobem tres grans apartats: a) El dret a decidir és una rebaixa dels postulats independentistes, una traïció o una dilació de la reivindicació independentista. b) EL Dret a Decidir, és un pseudònim del Dret d‘Autodeterminació, una altra forma de dir-li, per a amagar l’objectiu i eixamplar  la base de suport, i c) El Dret a Decidir, és un mecanisme d’intervenció social i/o política però no te res a veure amb la presa de consciencia nacional. Hi ha un quart criteri crític: La plataforma creada per reivindicar el Dret a Decidir amaga interessos electorals ocults.

El passat dimarts, 1 d'octubre, va tindre lloc al Teatre Micalet de València la presentació del manifest pel Dret a Decidir del País Valencià, que després d'algunes presentacions Prada i algunes de les principals ciutats del País Valencià, va recalar a la capital del País Valencià per fer la seua posada de llarg.

L'acte es va composar d'una sèrie d'actuacions musicals i lectures de manifests entre diferents personalitats de la societat civil valenciana, la primera de les actuacions fou la de Vladi et son petit orchestre, per donar pas a la projecció d'un vídeo sobre mobilitzacions de tot tipus, l'actuació d'Enric Cassasús va continuar l'acte, per donar lloc a un homenatge a més de cinquanta personalitats que amb el seu esforç han contribuit a dignificar el País Valencià amb la seua lluita, la projecció d'un segon vídeo va donar lloc a l'actuació musical del cantautor xativí Feliu Ventura per donar pas a l'acte central de l'acte, la lectura del manifest per part de Tona Català, periodista, Encarna Canet, presidenta d'Iniciativa Animalista i professora en la UV, Belén Agulló, germana del jove antifeixista Guillem Agulló assassinat fa vint anys per un grup de feixistes a Montanejos, i l'escriptora Gemma Pasqual. 

La campanya pel Dret a decidir del País Valencià presentarà el pròxim 1 d’octubre el seu manifest en un acte públic al Teatre Micalet de València. Segons ha informat l'ACN, el portaveu de la plataforma, Antoni Infante, ha explicat aquest divendres que la iniciativa posa l’èmfasi en la recuperació de la capacitat d’autoorganització política dels valencians des de la situació actual.

Infante ha afegit que la plataforma busca la transversalitat ideològica però amb el denominador comú de "voler que l’eix de decisió de les polítiques econòmiques, polítiques, socials i lingüístiques estiga ací". La plataforma assenyala que la presentació inicia una segona etapa en què "haurem de bastir eines i ponts entre gent de diversa sensibilitat".

 

Gràcies a la col·laboració del fotògraf Prats i Camps.

Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 16 de juny de 2013.

Hi ha paraules, expressions i construccions gramaticals que provoquen en el negociat de la política l’efecte d’una cortina de fum, de manera que una qüestió de primera magnitud que pot engrescar la ciutadania perd bona part de la càrrega, o simplement queda desactivada, gràcies a les possibilitats de defugir-la que atorguen determinades formes de presentar-la (i, sobretot, de vincular-la) a l’agenda de les prioritats que ens subministren diàriament i en l’embolcall preparat per a l’ocasió. Posem per cas l’eufemisme que els catalans fan servir en reclamar el “dret a decidir”. Tot el món sap què significa, però amb aquesta expressió s’evita una hipotètica i indemostrable espantada que algú podria intuir en cas de recórrer a la paraula “independència”, suavitzada amb aromes com “referèndum d’autodeterminació”, “consulta sobiranista” o qualsevol altra. A aquestes alçades de l’espoli, les ganes de la majoria dels catalans de perdre el DNI espanyol han esdevingut un procés irreversible. Dels bascos, no cal parlar-ne, perquè tampoc se’ls espera. Observen que no hi ha notícies d’Euskadi, si descomptem que es passen per baix cama la llei Wert (lluny de protestar, simplement l’han ignorada) i que els indicadors socio-econòmics tenen poc a veure, tot i la crisi organitzada per la delinqüència financera, amb aquesta Espanya en regressió accelerada als marcs referencials de l’Enciclopedia Álvarez.

Article publicat per "La Veu del País Valencià" el 21 de juny de 2013.

Des que ,el juny de 1707, Felip V va fer promulgar el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les nostres institucions autòctones, conjuntament amb les d’Aragó (que s’ampliaria el novembre del 1715 i gener del 1716 a Balears i Catalunya) el nostre poble pateix, almenys, tres grans tipus de problemes:

a) El nostre cos social, no s’ha pogut desenvolupar amb la normalitat d’un poble autocentrat. Tot el que des d’aleshores hem fet estava i està condicionat per les necessitats de Madrid/Espanya, per a qui no som altra cosa que el seu hinterland, colònia interior o espai d’on extraure guanys.

Article publicat en "El Punt-Avui" el 26 de maig de 2013.

Potser algun dia la majoria de valencians i valencianes pensen així, com passa ara al Principat i després d’anys i panys de molta il·lusió, valentia, coratge , pedagogia i… Nosaltres, com ja s’ha dit, hauríem d’estar amatents i començar a caminar. I als nostres veïns, que han donat el pas definitiu, els hi desitgem el millor. Com diria el músic i cantautor de Porrera, “Que tinguem sort, que trobem tot el que ens van mancar ahir”.

Però, com dèiem en la primera part d’aquestes reflexions, tot i que el nou estatut fou aprovat per un 73,9% de catalans i catalanes, el PP no ho acceptà, i aviat sol·licità al Tribunal Constitucional que fos declarat anticonstitucional. Com no podia ser d’una altra manera la indignació de la societat catalana va créixer com la bromera. Per acabar-ho d’adobar el 15 de juliol del 2008, i per primera vegada en la història i després de sol·licitar-ho moltes vegades, l’Estat va fer públiques les Balances Fiscals corresponents al 2005. La conclusió fou la que ja apuntaven molts economistes anys enrere: Catalunya paga molt més del que és just. Cada any el dèficit fiscal de Catalunya és equivalent al 8,7% del seu PIB, al voltant dels 16.543 milions d’euros. Per primera vegada allò de l’espoli fiscal era constatable. Però, per si no hi havia prou, la gota que al meu parer va fer vessar el got fou la sentència del Tribunal Constitucional del 29 de juny del 2010 on, quatre anys després (quatre anys, quina vergonya de justícia!!) anul·lava 14 articles del nou Estatut, i fixava la interpretació que cal donar a altres 23 preceptes i 4 disposicions, a més a més de declarar “sense eficàcia jurídica” el terme nació del preàmbul.

Publicat el 25 de maig de 2013 a "El Punt-Avui".

La pregunta que molts espanyols es fan és: per què els catalans volen un referèndum? Vist des d’un punt de vista objectiu la contestació és òbvia, doncs perquè hi ha una gran majoria que així ho volen. La qüestió que haurien de preguntar-se aquests espanyols és què han fet malament perquè hi haja aquesta gran majoria. Els motius són molts i venen de ben lluny. I és que hi ha fets històrics que, com la peça malmesa d’un trencaclosques, no encaixen i tossudament, des del fons dels segles, se’ns presenten al davant exigint justícia. La realitat és que no sempre “por justo derecho de conquista” s’aconsegueix barrejar l’aigua i l’oli. Tard o d’hora, aquest darrer acabarà surant.

 Coalició pel Dret a Decidir (1)

           Mentre el poder immens de l’Estat, i les seues clavegueres, mouen tots els fils possibles i impossibles per aturar, desqualificar i demonitzar el procés cap al dret a decidir que ha encetat el Principat de Catalunya, la immensa majoria de valencians i valencianes s’ho miren des de la distància, i les seues opinions no van més enllà de repetir les consignes que els dos partits espanyols majoritaris, PP i PSOE, dia rere dia reprodueixen als mitjans de comunicació.

Dijous, 26 Setembre 2013 02:00

Debat a Sueca: "Parlem del Dret a Decidir"

La iniciativa pel Dret a Decidir del País Valencià ha organitzat un nou debat. Als realitzats a Elx, Prada i Benicarló cal sumar aquesta vegada Sueca (Ribera Baixa).

El debat es realitzarà el divendres 4 d'octubre, a les 19 h. al saló d'actes de la Casa de Cultura, situada al carrer Mare de Déu, 2. Comptarà amb la presència de Gemma Pascual, vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb el diputat a les Corts Valencianes per Compromís, Fran Ferri, i amb Toni Infante, portaveu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) al País Valencià i militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L'acte serà presentat per Maria Isona, del col·lectiu Reconstruint Fuster.

Val a dir també que aquesta iniciativa porta uns mesos sumant suports a títol individual entre els més diversos àmbits de la societat valenciana, des de moviments propers al nacionalisme valencià i la cultura, fins als moviments rupturistes, sindicats o la pròpia Esquerra Independentista, passant per associacions veïnals, persones que treballen per la defensa de la llengua, dels drets dels animals o del món universitari i literari.

Pàgina 71 de 72
Joomla templates by a4joomla