1 | 2

L’11 de setembre d’enguany, eixiren alguns autobusos del País Valencià per afegir-se a la Diada de Catalunya i a la grandiosa manifestació en forma de ve baixa a la Diagonal i les Corts Catalanes, on prop de dos milions de persones s’unírem per a reivindicar el dret a decidir; V de ‘volem’, de ‘votar’, de ‘voluntat’, de ‘via’ catalana’, de ‘victòria’ del poble, “O pobo é qui mais ordena”(el poble és el que més ordena), com deia la cançó Grandola Vila Morena de Xosé Afonso, símbol de la revolució portuguesa del 25 d’abril de 1974, festa de fraternitat nacional i internacional. Allà, a Barcelona, els de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, trobàrem al passeig del Born, prop del fossar de les moreres, al costat de l’església de Santa Maria del Mar, Guillem Agulló, Carme Salvador i Raimon Bono… Després de dinar ens n’anàrem cap al tram 27 de la Diagonal amb Roger de Flor que era el lloc que ens havien assignat a la majoria de la valenciana gent. Mentre anàvem pel carrer Roger de Llúria i el llargíssim i important carrer València, prop de Roger de Flor, ens trobàrem  gent del Principat que havia viscut a Torrent i s’alegraren de veure que havia anat gent del País Valencià; quan ho escoltaren un grup de dones ens preguntaren si era veritat que veníem del País Valencià, i quan els diguérem que fins i tot des del sud del País s’aborronaren, “no puc evitar esborronar-me”, “se m’ha posat la pell de gallina”, de sentir-vos, va dir una dona, què valents que sou… I ens donaren les gràcies per solidaritzar-nos i venir des del País Valencià.

Les organitzacions defensen els drets de les víctimes dels robatoris de xiquets i xiquetes que es perpetraren durant el franquisme i fins a principis dels 1990 amb total impunitat.  La trama implicà individus ben posicionats a les administracions públiques, el món de la salut i l’església catòlica, i implica organitzacions religioses com la Casa Bressol Santa Isabel de València. 

SOS Raíces és una organització de persones nascudes a la Casa Bressol que busquen les seues mares i de mares i famílies que busquen els fills i filles deixats a la institució.  Els testimonis de pressions i enganys sobre joves i adolescents embarassades, per a aconseguir que signaren els documents de renúncia a lamatria potestad, s’allarguen fins hui, quan la majoria de dones acollides a la institució són joves migrants sense recursos.  

A Carrícola ja està tot a punt per a rebre la quarta edició de l'Aplec Ecologista del País Valencià, que enguany tindrà lloc el 20 i 21 de setembre, i que tindrà com a marc principal el Centre d'Educació Ambiental 

"l'Ametla de Palla". L'Aplec és un fòrum de debat, reflexió i coneixement promogut per la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA) i la Colla Ecologista l’Arrel, amb el suport de més d’una dotzena d’entitats, i l’ajuntament de la localitat. Una trobada de gent connectada per l’interès cap al medi ambient, i per temàtiques que de manera transversal o directa afecten al nostre territori, al nostre entorn, i en definitiva a l’espai que ens dóna el suport per a la vida. Si tens ganes d'aprendre i de passar-t'ho bé, t'esperem a Carrícola amb xarrades, taules redones, activitats infantils, teatre, música i moooolta ecologia! APLUT! (aplec+salut)

Dimecres, 10 Setembre 2014 02:00

9a Manifestació Antitaurina a Algemesí

Persones destacades han signat el Manifest per Algemesí, una proposta per a la defensa d’una festa sense tortura que compta amb centenars d’adhesions.

 
La roda de premsa en suport de la 9a manifestació antitaurina d’Algemesí, convocada per Iniciativa Animalista, ha comptat amb el suport de persones destacades que han signat el Manifest per Algemesí, una proposta per a la defensa d’una festa sense tortura que compta amb centenars d’adhesions.

Destaquen Ester López Barceló, d’EUPV, Juan Ponce, de Compromís, i Juan Soto, del PSPV (diputada i diputats a les Corts Valencianes); Ana Peña d’ERPV, Ana Oliver de Solidaritat Catalana per la Independència, Emilia Moreno, secretària general de CGT, Jesús March de l’MDT, Toni Infante de la PDaD, Alfons Terrones de la JODaD i, en representació del moviment animalista, Ana Espinosa del Partit Animalista-PACMA i Carmen Moll d’AnimaNaturalis.

Encarna Canet, d’Iniciativa Animalista ha recordat que, cada any, les 'becerrades' cadafaleres taquen les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.  Aquesta pràctica taurina, integrada dins de la Setmana de Bous i consistent en la tortura i mort d’animals de menys de dos anys per persones aficionades, són una manera de socialitzar la violència adornant-la de carnaval, amb disfresses, balls i alcohol
Dimecres, 03 Setembre 2014 02:00

Totes i tots som Cremona

Les mares i pares del Ciutat de Cremona, a Alaquàs (L’Horta oest) no han deixat de lluitar per l’única línia per a xiquets i xiquetes de tres anys al centre.  Hui han anat a la seua escola per a l’inici de les classes, i allí els i les han rebut sis persones educadores voluntàries.  Front a la imposició de la Conselleria d’Educació, ha calgut aquesta decisió ferma de tothom.

També els esperava la inspecció d’Educació, que ha avisat la policia per a que  posara fi a la protesta pacífica de pares, mares i docents amb el seu desallotjament del centre.  Fins i tot han acusat falsament aquestes persones d’haver abandonat els seus fills i filles.    

La PDaD reitera el seu suport a la lluita del Ciutat de Cremona.  Rebutgem aquest nova imposició del govern contra el poble que, després de mentir durant anys sobre el projecte de construcció del centre, s’ha tancat qualsevol proposta de diàleg i ha imposat aquest primer pas cap al seu desmantellament.

Volem el que demana la gent del Ciutat de Cremona: dret a decidir per a una educació accessible i igualitària, laica, de qualitat i en valencià.  Volem defensar l’escola pública, no desmantellar-la.  Volem que els nostres recursos servisquen per a alçar el Cremona i tots els centres condemnats a sostindre el negoci dels barracots, i no per a degradar l'educació pública, minoritzar les línies en valencià i prioritzar el negoci de les escoles privades i concertades d'acord amb la llei Wert.

Des de juliol de 2010, quan el Tribunal Constitucional deixà clar que el sistema institucional espanyol no permetria que el poble català poguera decidir, està en marxa la Via Catalana per a deixar ben clar que el poder i la política és del poble, que el poble vol decidir i que les institucions i els partits han d’estar al servei del poble.   

Cada 11 de Setembre, Diada de Catalunya, la Via Catalana posa una nova fita.  El 2012, ompliren els carrers de Barcelona amb la manifestació més multitudinària que mai s’ha fet a la ciutat.  El 2013, una cadena humana de més de 400km anà de El Pertús fins a Vinaròs, on les mans de Carles Santos, Carme Salvador i Guillem Agulló foren les primeres de la cadena valenciana pel dret a decidir.  

Divendres, 29 Agost 2014 02:00

UNA COMARCA UNA FORÇA

Han concedit a Sig-Renovables l'Autorització Ambiental Integrada.

UNA COMARCA UNA FORÇA

Divendres 5 de Setembre a les 19:30h

a la Plaça del Llaurador

La Pobla del Duc

http://unacomarcaunaforca.blogspot.com.es

L’associació cultural La Xala i El col·lectiu Reconstruint Fuster de Sueca preparem acte d’homenatge a Ovidi Montllor, una de les personalitats cabdals de la cultura catalana.
 
Amb aquest acte volem retre-li homenatge al cantant, a l’actor, a l’escriptor...però  per  damunt  de  tot,  homenatgem  el  xiquet  que  anava  a l’escola de Ribera, el que aprenia de Teresa,  l’home que vestia la samarreta vermella, un home català d’Alcoi, esquerrà, que mai va trencar el pacte amb el poble treballador i que mai va renunciar a la seua identitat nacional.

(Reproduïm per la seva vigència el comunicat que vam fer públic al més de febrer i donem suport a la manifestació del 23 d’agost)

L’Ahuir de Gandia és una marjal verge de 2km2. És un dels pocs espais naturals de costa que s’han salvat de les fortes onades que, a la nostra terra, mai venen del mar. Onades de ciment mogudes pel desarrollisme, l’especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura, l’espoli del que és de totes i tots...

Els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2. S’interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s’escuden en la crisi.

En una entrevista concedida a Nació Digital i realitzada per Xavier Borràs Pla, el degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València denuncia l'elitisme de l'Espanya tradicional i critica l'anticatalanisme d'Alberto Fabra. Pel seu interés ens fem ressó de l'entrevista.

Accedeix a l'entrevista.

Pàgina 71 de 87
Joomla templates by a4joomla