1 | 2

Vist a certa distància sembla evident que Ximo Puig i Mónica Oltra han aparegut com les persones que han liderat el canvi al País Valencià. Vist de més a prop i amb cert detall, el tema és més complex i requereix matisos i explicacions. De fet la controvèrsia generada per l'entrega del premi de la Fundació  Broseta  a Societat Civil Catalana , SCC, al Palau de la Generalitat valenciana, de mans del propi president, ha posat al descobert algunes qüestions que convé remarcar.

És important la identitat col·lectiva de les persones?

Clar que sí. Normalment tots se senten orgullosos del seu origen familiar, de ser d'un barri o d'una vila o ciutat. I un grau més de la identitat, en el nostre cas, és ser valencià.

Quin  País  Valencià  tindrem  en  el  futur? Són  diversos  els  futuribles  que  podem  anar  desgranant  per  a  contestar  la  pregunta. És  complicat  saber-ho, a  més  a  més, en  un  món  cada  vegada  més  controlat  pel  capital  financer. Un món  que  haurà  de  viure  amb  els  recursos  controlats  i  malbaratats  pel  mateix  capital  i  unes  formes  de  societat  que  posen  en  perill  la  pròpia  vida, amb una  puixant  contaminació  i  amb un  ja  inevitable  canvi  climàtic, així  com  amb  nous  factors  tecnològics  com  els  de  la  robotització  o  la  nanotecnologia. És  probable  que  ens  trobem  amb  anys  de  confrontació  entre  aquells que  aposten  per  incrementar  el  domini  mundial  amb  un  assegurat  col·lapse  traumàtic; amb aquells que   ho  facen  per  una  sostenibilitat  mundialitzada  amb  mitjans  dirigistes  o  més  democràtics i  també,  amb aquells que  treballen  per  una  sostenibilitat  des  d’àmbits  més  locals   i/o  regionals  amb  economies  més  autocentrades.

Divendres, 12 Gener 2018 17:37

Al País Valencià: Democràcia i Llibertat

A la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià treballem per construir una societat valenciana plenament democràtica, inclusiva, igualitària i lliure des de l'apoderament individual i col·lectiu de la població. Som coherents i ferms amb els valors democràtics que impregnen cada decisió i acció que realitzem en aquesta tasca transformadora. Valors democràtics no compartits per Societat Civil Catalana, organització premiada als premis Broseta i prestigiada per Ximo Puig, el president de totes les valencianes i els valencians, que serà l'encarregat d'entregar el premi i facilitar un altaveu mediàtic i institucional perquè l'organització es posicione i explique el seu relat partidista de la situació a Catalunya.

L'estratègia del PP al País Valencià, de cara a recuperar la gestió autonòmica i municipal, sembla prou clara: d'una banda, atacs permanents a qualsevol avanç en qüestió de llengua, d'ensenyament en valencià i normalització democràtica, i, d’un altra banda, judicialització de la política, tot sabent a priori que les resolucions judicials solen afavorir els seus interessos. Res de nou, saben el que volen, no estalviaran esforços per tal d'aconseguir-ho i compten amb el permanent substrat ideològic franquista que roman inalterat en sectors importants de la nostra societat.

La Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià, Decidim!, es mostra profundament decebuda per la resposta institucional valenciana a les polítiques recentralitzadores del Govern espanyol.

Davant de cada problema tenim dues formes de resoldre'l: una és assenyalar una persona responsable i amagar-se’n darrere fins que s'oblide i es torne a reproduir. I aleshores assenyalarem un altre culpable. Una altra és analitzar i supervisar la situació, veure on és l'arrel del problema, i realitzar els canvis necessaris per a millorar tot el sistema de forma integral.

Fa dos anys que visc al Principat de Catalunya i abans d'arribar-hi vivia també a "terres catalanes", com diria Josep Maria de Casacuberta, en un meravellós llibre que acaba d’escriure Faust Ripoll Domènech, publicat a l'editorial afers (d'aquest gran editor valencià que és Vicent Olmos, comparable a J.M. Casacoberta per la seua trajectòria en defensa de la nostra llengua i cultura catalana), doncs per molt que l'estat espanyol i els seus lacais tracten d'enfrontar-nos, dividir-nos, minorar-nos, d'assimilar-nos o exterminar-nos, els Països Catalans són una realitat que roman en construcció, com a horitzó de futur, malgrat tot, després de més de tres-cents anys d'opressió i de dominació castellana o espanyola, que encara cueja, per la força bruta, comandada des del Madrid imperial i colonialista i la complicitat de les sucursals regionals o “autonòmiques” que li donen suport incondicional i entusiàstic... Quan vivia al País Valencià era membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del PV, que ha publicat recentment el llibre "El País Valencià que volem" per esbrinar quin ha de ser el futur d'un país adult i emancipat (en educació, sanitat, cultura, infraestructures, economia, mitjans de comunicació en llengua pròpia...), per triar si cal continuar ofrenant noves glòries a "Espanya", com defensen bona part dels governants “valencians”, en realitat permanentment agenollats davant Madrid (les castelles d’Aznar i Rajoy, l’Andalusia de Díaz i de l’ERE, l’Extremadura d’Ibarra, l’Aragó... que són les regions supremacistes que estructuren la “nació espanyola” on va la major part de la nostra espoliació a tots els àmbits) o si el que cal federar-se o confederar-se amb les Illes Balears, Catalunya, Andorra, la Catalunya Nord i les terres de la Franja de Ponent, ara d'actualitat per l'art del Museu de Lleida, com a botí de guerra saquejat cap a l’Aragó perquè amb l’aplicació del 155 quan la Generalitat està indefensa, lligada de mans i peus amb grillons, intervinguda per la metròpoli, com diria el professor de Berkeley i antiimperialista Ramon Grosfoguel (us recomane escoltar els seus vídeos crítics pronunciant-se sobre Catalunya i qüestionant el nacionalisme neofranquista de la dreta i de l'esquerra espanyolista enquadrada a l’esfera colonial). Que torne al País Valencià la Dama d’Elx que no ha comprat mai el Museu del Prado i ha estat saquejada i robada.

Davant la possibilitat que algunes autonomies, entre elles el País Valencià, puguen acabar l'exercici econòmic del 2017 amb un dèficit per damunt del sostre establit pel Govern espanyol  (2,1%), el Ministeri d'Hisenda ha amenaçat amb aplicar mesures «preventives, correctives i coercitives» segons preveu la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera i, fins i tot, intervindre el Govern autonòmic.

Al debat que es va produir amb l'ocasió de la presentació del llibre de Decidim, El País Valencià que volem a la llibreria Fan Set de València, una persona molt significativa dels moviments socials va fer referència a la feblesa organitzativa de les entitats de la societat civil valenciana. Va posar l'exemple que la seua entitat tenia més de 10.000 seguidores a Facebook i només un centenar escàs de sòcies. Aquesta asimetria, que es repeteix en moltes entitats, entre simpatia i compromís, sembla de manera prou evident que reflecteix una important debilitat.

Pàgina 8 de 87
Joomla templates by a4joomla