1 | 2 | 3

Des de la PDaD del País Valencià, manifestem el nostre suport i recolzament a l’Assemblea Nacional Catalana.  A totes les seues assemblees territorials i sectorials i als milers de sòcies i socis de l’entitat, que treballen molt per recollir la força del poble i el seu desig d’autodeterminació.

Per això és que l’han posat al seu punt de mira.  Per això és  que  l’aparell mediàtic espanyol manipula i la presenta com una “entitat privada que guia el procés independentista” i que pressiona Artur Mas, el seu govern i CDC. 

El típic cinisme de qui no vol democràcia converteix l’ANC en una “trama colpista”, i usa arguments com que no es pot arrogar representacions que no ixen de les urnes.  La raó de ser de l’ANC són, precisament, la democràcia i les urnes.  És un instrument de la voluntat democràtica del poble català per a exercir el dret a l’autodeterminació de forma pacífica, per a que tothom es puga expressar lliurement al referèndum del 9 de novembre.

Dissabte, 15 Març 2014 04:00

CREMONA NO ES TANCA – TOTXS SOM CREMONA

Una representació de la PDaD estigué a l’última assemblea de la Plataforma CREMONA NO ES TANCA – TOTXS SOM CREMONA, on manifestàrem el nostre suport a aquesta lluita per salvar l’escola i per defensar una educació pública, integradora, per a totes i tots, de qualitat i en valencià. 

També hi eren presents representacions de STEPV–Intersindical, de la Coordinadora del professorat interí del País Valencià, de l'Assemblea Intercentres d’Educació, així com representacions d'altres CEIP,s.

L’assemblea fou un exemple de participació, de debat obert i amb seny i d’organització.  Es debateren i acordaren les properes accions, com la participació a l’Intifalla de València i una roda de premsa davant de la Conselleria d’Educació, i les comissions de treball informaren del desenvolupament de les seues tasques.


Article aparegut en Llibertat.cat el passat 14 de març de 2014.

Al febrer vam visitar a la Carme Salvador i al Guillem Agulló a la seua casa de Burjassot, per lliurar-los el DVD de l'homenatge, que li vam fer al Guillem a Sueca.Ens vam tirar al cos,quatre hores d’enriquidora conversa i era indefugible parlar del Guillem, dels darrers 20 anys, de l'actual situació al PV i del procés al principat.

La Carme ens va dir que estava rellegint el Nosaltres els Valencians (el Fuster deia que només hi ha una manera de llegir i és rellegir), també ens va dir que la batalla del Guillem estava guanyada, que ja ningú pot dir que no va ser una mort política i que ara hem de guanyar la del País. La Carme....dona, treballadora, catalana del sud. Una dona que porta a les entranyes el dolor més gran que una mare pot patir, però que amb dignitat infinita, aixeca la seua mirada transparent, per a mirar al futur carregada d'optimisme i de lluita. Per a mi la Carme és un referent, és el meu País.

Dijous, 13 Març 2014 05:00

Centralitat, per Rafa Arnal

 Article publicat en La Veu del País Valencià el passat 13 de març de 2014.

 Acabe de llegir un interessant article de l'Antoni Infante a La Veu del País Valencià:

“La Centralitat del País Valencià”, l'anomena. Precisament és al títol, La Centralitat” on trobe una errada de concepte que fa uns dies comentava a un altra conveí d'Almàssera, José Lladró a qui li he escrit tot comentant-li un excel·lent llibre que dissortadament ha tingut una tirada curta, no venal, i repartida selectivament, per la qual cosa li he expressat el meu agraïment per la seua gentilesa de lliurar-me'l amb una dedicatória. He de dir, que és una veritable llàstima la no difussió d'un llibre “Del milagro al despropòsito: Quítate tu que me pongo yo” que dissortadament quedarà sols per als estudiosos del fenòmen “Lladró” que hi tinguen accés: potser el projecte industriali empresarial més reeixit i exitós del passat segle XX pel que fa al País Valencià, un projecte de projecció internacional parit i gestionat des de l'Horta de València, ara en hores baixes, però que al seu moment va donar treball a 2000 persones pel cap baix... tot açò vist amb els ulls d'ara fa pensar.

El 13 de febrer es complí el segon aniversari de la “primavera valenciana”.  Quan l’estat espanyol ens mostrà la seua brutalitat al servei del capitalisme financer i a les ordres de l’Europa del gran capital.  Celebrem la gran manifestació que omplí els carrers al crit de “som el poble, no l’enemic”, la vaga d’estudiants i les mobilitzacions a tot el País Valencià.  Veiérem i visquérem que totes juntes podem, i la lluita ja no s’ha aturat. 

La repressió, però, no ha parat de créixer.  El País Valencià pateix altra pluja que no sap ploure, una turmenta de reformes per a silenciar la veu del poble.  Un esforç per a reprimir la llibertat, per a castigar la mobilització i per a garantir la impunitat de qui practica la repressió.

Article publicat en La Veu del País Valencià i altres mitjos el passat 11 de març de 2014.

Problemes al si de qualsevol societat hi ha molts. Interessos i antagonismes també. Nosaltres al País Valencià tenim els nostres. L’escala d’importància que li donem  a uns o altres és d’una gran subjectivitat, doncs depèn sempre del punt de vista particular. Així, per a una persona aturada (28% al PV) trobar treball és més important que per altra ocupada, que es preocupa més de les condicions laborals; o per a una persona que està acabant els seu estudis li preocupa més que opcions de futur tindrà que per a una persona que està començant, etc. Els exemples podrien no acabar mai i tots estarien en funció de la realitat de cada persona  condicionada per aspectes col•lectius com la classe social de la qual formes part, o el gènere o el País, etc.

Des de la PDaD del País Valencià, en defensa d’un model d’escola integrador, obert, de qualitat i en valencià, ens afegim a la lluita dels col·legis Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pare Català de Benimaclet. 

L’alumnat, pares i mares i comunitat educativa han sostingut un projecte de qualitat i amb futur als barracons del Cremona.  Acumulen 7 anys d’espera per a la construcció del centre definitiu, plagats de promeses constantment incomplertes.  Han passat dels grans events a la misèria sense poder eixir d’aquesta situació, mentre s’acumulaven anys de despesa ineficient en el lloguer i manteniment dels equipaments provisionals.

Dilluns, 10 Març 2014 03:00

Privatitzant la salut / sanitat

La salut és un dret de tots nosaltres, una part important de la vida i un clar indicatiu de avanç i benestar. Tractar aquesta com una mercaderia afecta a tots el àmbits de les persones i ens exposa a perills derivats de l'imposició de factors centrats en el benefici material. Malgrat els esforços i publicitat del sector sanitari privat, no s'ha demostrat que un model sanitari privatitzat obtinga millors resultats econòmics i de servei respecte el model públic. Més enllà, resulta inclús més ineficient que el model públic. L'instauració de les polítiques neoliberals a sectors tan delicats com el de la salut està provocant un augment de la despesa i una precarització en el servei que tots rebem.

Dilluns, 10 Març 2014 02:00

Manifest de Simat de la Valldigna

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià dona suport als Escriptors i Escriptores de la Ribera del Xúquer i altres comarques. Vos fiquem ací el seu manifest amb el qual estem d'acord a aquesta plataforma.

 

Manifest de Simat de la Valldigna.

Els sotasignants, escriptores i escriptors de la comarca de la Ribera de Xúquer reunits en la X Trobada d'Escriptors i Escriptores, com també d'altres comarques valencianes i gent que treballa en la cultura al País Valencià, denunciem:
 
1.- La inoperància d'un sistema polític bipartidista, més preocupat a fer votants-consumidors que a crear una societat més digna.

Diumenge, 09 Març 2014 01:00

"I tu, què en penses?" per Vicent Luna

És ben curiós, i fins i tot jo diria que hauria de ser objecte d’estudi, les reaccions i els posicionaments de la població davant el procés sobiranista pel dret a decidir encetat a Catalunya. Al principi de l’esmentat procés les reaccions van ser més bé polítiques i institucionals, i la gent del carrer, en principi, semblava que no tenia opinió doncs no acabava de copsar la importància i transcendència del fet. A mesura que el Govern català i el Parlament Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) segueixen fil per randa el full de ruta consensuat, la gent comença a adonar-se’n que no és cap farol i que la cosa va de debò. Així ho han vist també tots els sindicats, partits polítics espanyolistes i el mateix govern central que, a corre cuita, ha fet moure tots els fils de les clavegueres de l’estat per anar creant, encomanant i vacunant la població amb l’objectiu de transmetre el pensament únic: la constitució és sagrada i intocable, la sobirania és de tots els espanyols, Catalunya no és una nació, la consulta és il·legal, ....

Pàgina 70 de 76
Joomla templates by a4joomla