1 | 2

(Reproduïm per la seva vigència el comunicat que vam fer públic al més de febrer i donem suport a la manifestació del 23 d’agost)

L’Ahuir de Gandia és una marjal verge de 2km2. És un dels pocs espais naturals de costa que s’han salvat de les fortes onades que, a la nostra terra, mai venen del mar. Onades de ciment mogudes pel desarrollisme, l’especulació, les bombolles immobiliàries, la corrupció, la destrucció de la natura, l’espoli del que és de totes i tots...

Els plans d’invasió de l’alcalde del PP, Luís Torró, començaren amb el projecte d’un xiringuito fixe de 1.000m2. S’interposava la llei de costes, però ell confiava en la majoria absoluta del PP a Madrid. Com ell esperava, ha funcionat la trituradora de drets i progressos en que han convertit les Corts espanyoles, al servei dels interessos que s’escuden en la crisi.

En una entrevista concedida a Nació Digital i realitzada per Xavier Borràs Pla, el degà de la Facultat d'Economia de la Universitat de València denuncia l'elitisme de l'Espanya tradicional i critica l'anticatalanisme d'Alberto Fabra. Pel seu interés ens fem ressó de l'entrevista.

Accedeix a l'entrevista.

L’espoli fiscal pot demostrar que tothom qui viu al País Valencià és menystingut.  Tothom: des de la gent “antisistema” a la “reaccionària”; es senta només espanyola o només valenciana; la de les comarques interiors, la de la costa i la de les grans ciutats; haja nascut ací o a fora; parle la llengua que parle i vote a qui vote.  Afecta, tot i que de manera desigual, totes les persones del País Valencià.  És una qüestió tristament globalitzadora i inclusiva i que es veu a les enquestes, per exemple, en la preocupació majoritària pel sistema de finançament discriminatori. 

Sembla, però, que aquesta qüestió tan clara com la llum del migdia no preocupa els partits majoritaris del País Valencià, que no denuncien amb contundència que estiguem suportant una balança fiscal negativa d’uns 5.500 milions d’euros anuals mentre patim un dels nivells de pobresa més alts de l’estat, i el que més ha crescut entre el 2008 i el 2011 després del de Canàries.  Mentre patim un índex d’atur sempre per damunt del 25%, i mentre el juvenil supera de llarg el 50%.  Mentre el nostre PIB per càpita està prou per sota de la mitjana estatal.

Un dels espais arquitectònics més emblemàtics que existeixen a la ciutat de València és el convent de Sant Domènec, a l’actual plaça de Tetuan.  La seua construcció s’inicià el l’any 1239, quan el mateix Jaume I col·locà la primera pedra després de concedir els terreny per a que els dominics alçaren el seu convent.

Ampliat i remodelat en diverses ocasions durant la seua història, es convertí en un dels principals exponents del gòtic valencià.  El claustre gòtic i la sala capitular serviren de model per a les llotges de València i Ciutat de Mallorca.  També destaca la impressionant volta de creueria estelada de la sala de les palmeres, la capella reial.

Al seu valor artístic s’ha d’afegir l’històric i el cultural: a aquest espai conventual es celebraren, en diverses ocasions, corts generals del Regne i, durant el segle XIV, funcionà una escola de llengües orientals.  Entre altres activitats, el 1345 s’instaurà una càtedra de gramàtica i teologia, i el 1629 es funda la famosa escola de traducció.    Fou un centre i un focus cultural que perdurà durant segles

 

Té igual el mètode. Igual amb la metodologia proposada pel Ministeri espanyol d'Hisenda -substancialment diferent al que fan servir totes les economies equivalents de l'entorn, i amb càlculs realitzats, segons el mateix informe, un poco a ojo- que amb les alternatives estàndard, el País Valencià apareix com el gran perdedor en la publicació de les balances fiscals, que ha elaborat l'economista Ángel de la Fuente, vinculat a FAES, Ciutadans i a FEDEA, el think tank de la gran patronal espanyola.

 

Dins el context de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) l’Espai Mata de Jonc(EMJ) organitza una xerrada el pròxim dia 20 d’agost a les 11 del matí sota el títol: “Procés Independentista de Catalunya: compromís pels Països Catalans”. Hi participaran Jaume Marfany (Assemblea Nacional Catalana), Josep Muncunill (assembles Sobiranista de Mallorca) i Antoni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir).

La coordinació de l’acte corre a càrrec d’Odette Viñas i Carles Castellanos, (Espai Mata de Jonc).

En diversos articles publicats[1] als darrers dos anys  i especialment a partir de la posada en marxa de laPlataforma pel Dret a Decidir, hem intentat anar explicitant el que considerem que és el Dret a Decidir (DaD), com articular-ho a nivell de País Valencià, com el PV és el subjecte polític amb dret per a exercir-lo i com, de manera dialèctica, podem convertir-nos en subjecte polític mitjançant el seu exercici. Convé aclarir que tant el País  com el DaD, ho són solament en potència, fins que ens decidim a exercir com a tal i a exercir-lo. 

Durant anys, parlar de tal dret a casa nostra era sinònim de suïcidi polític, de fer volar coloms o d’una radicalitat fregant l’extremisme més 'esquerranista', minoritari i marginal. Avui però, podem dir que el DaD ha arrelat amb molta força i amb tota normalitat en la vida cívica i política de valencians i valencianes. No hi ha cap reunió o acte polític de  certa importància on no estiga present. És evident que el mèrit és col·lectiu i que la creixent dinàmica independentista a Catalunya ens ha ajudat a bastament. 

Dimecres, 30 Juliol 2014 02:00

COMUNICAT CONTRA L’ABSOLUCIÓ DEL FAS.

El  20 de setembre de 2005, les persones que ara han sigut absoltes pels tribunals de justícia de València, foren detingudes per la Guàrdia Civil en l'operació Panzer contra el grup neonazi Frente Anti Sistema (FAS).

Després de set mesos de seguiment i escoltes telefòniques, que ara s'han declarat no vàlides, les detenen durant l'assalt de la Guàrdia Civil al local de la FAS, ocult amb el nom de Centre Cultural Thule i ubicat al número 69 de l'Avinguda de les Tres Creus de València, perquè es detecten punts de venda d'armes a través d'unes webs. Es confiscaren nombroses armes de foc i blanques, juntament amb manuals procedents de diferents acadèmies de l’exèrcit espanyol de terra per a  l’ús i maneig de pistoles, fusells d'assalt, subfusells, granades, morters o llançacoets al muscle com el que es trobà entre l’armament confiscat.  Se'ls imputaren delictes d'associació il·lícita, tinença, tràfic i dipòsit d'armes i municions, robatoris i delictes contra la salut pública.

Dimarts, 29 Juliol 2014 02:00

Comparacions de l'espoli

  Una mica superior al Principat i inferior al PV.
 
  Cada any volen del PV a Madrid –com a un pou sense fons, que no son mai reinvertits, malgrat ser una autonomia “pobra”- 10.000 milions € (uns 2.000 € per valencià i valenciana).
  Què són 10.000 milions €? L’equivalent a una persona valenciana, amb un salari mitjà valencià, treballant durant uns 476.000 anys (molt abans de l’aparició de l’Homo Sapiens)
 
  L’espoli fiscal de Catalunya durant 1986-2012 ha estat de 266.000 M€  (38.000 € per cada català i catalana).
  O: Espanya s'ha quedat 213.963 milions dels poble català en 24 anys: 8.915.125.000 € per any.
  Què signifiquen 8.915.125.000 €? L’equivalent a una persona catalana, de salari mitjà català, treballant durant uns 405.000 anys (prou abans de l’aparició de l’Homo Sapiens)
 
  Segons les dades de la Generalitat, el dèficit fiscal fa que cada català perdi 2.200 euros anuals
 
 
 

Des de l’Assemblea VeïnalContra la Planta de Residus Animals s'ha organitzat per al proper divendres dia 8 i dissabte dia 9 d’agost les primeres Jornades festives en Defensa del Territori que se celebraran al poble de Beniatjar (Vall d'Albaida).

La intenció d’aquestes són oferir durant un parell de dies un espai de trobada – obert a tothom- on poder informar, compartir experiències i denunciar públicament els perills que comporta l’actual model de desenvolupament, i més concretament el projecte de construcció de la planta de residus animals – de categoria 1 i 2- a la Pobla del duc (Vall d'Albaida), segons els organitzadors.

Pàgina 69 de 84
Joomla templates by a4joomla