Mentre llegesc el llibre de filosofia de Marcè Rius “Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato?”,  de qui manlleve el títol, viatge en tren de València a Barcelona durant les vacances de  Nadal. Observe el que veig i ho anote mentre ho mescle amb lectures sobre filosofia i misogínia, amb textos de Beavoir, Arendt, Weil o Zambrano  o filòsofs amb tics falocràtics com Ortega, Derrida o Sloterdijk, fins i tot a autors políticament més lúcids (Agamben, Nancy, Cacciari, etc.), se’ls escapa la realitat entre esquemes ontològics.

Recorde que RENFE, a la que se li escapa el valencià sota esquemes espanyolistes,  mai ha sigut cap institució benèfica que s’haja destacat per la seua estima cap a la nostra llengua pròpia. Des fa anys, he hagut de posar moltes reclamacions a les oficines d’atenció al client,  cada vegada que agafava un tren intercity. Perquè els missatges els deien només i exclusivament en castellà o en castellà i anglés. Reclamava que els digueren els missatges també en català-valencià, inclusivament, sense excloure’l, sense excloure'ns als valencianoparlants. Als anys vuitanta i noranta, quan viatjava en tren i  només escoltava els missatges en castellà, quan arribava a l’estació corresponent, anava a l’oficina d’atenció al  client, demanava el llibre i els fulls de reclamació i expressava el meu desacord perquè no  respectaven la nostra llengua i ens discriminaven, insultaven i invisibilitzaven, vulnerant els nostres drets socials, humans i lingüístics, d’acord amb l’Estatut i la llei d’ús i  ensenyament en valencià (LUEV). Denunciava  la vulneració de drets als missatges de megafonia, als cartells, les indicacions, els fulls, etc.

MANIFEST UNITARI

Els valencians i les valencianes, juntament les persones migrades i nouvingudes, part del nostre poble , estem patint des de fa dècades, una transició producte d'un "pacte polític", contra les classes populars. Un pacte amb imposicions de tota mena, com la monarquia, una "democràcia" formal vigilada, un repartiment de rols, on les classes dominants i els seus aparells polítics, judicials, la banca, la gran empresa, el negoci del totxo, les multinacionals...,han tingut "patent de cors".

Amb l’esclat de la crisi sistèmica que estem patim i les polítiques neoliberals, al País València, ens afecten doblement al estar sotmesos per un estat centralista i espoliador, que afavoreix el transvasament de rendes i l'empobriment de gran part de la població, la pèrdua de llibertats, i l'augment de la repressió. Cal que recordem la "Primavera Valenciana" com va representar un punt màxim de repressió en relació a la resta de l'estat , sense cap repercussió penals per als que la provocaren. Ara patim una repressió sistemàtica d'intensitat "controlada", que no representa un desgast d'imatge pública per al PP al Govern, però que significa un desgast inassumible per a la gent que lluita.

Les classes populars, els treballadors i les treballadores, estem prenent consciència del nostre present i el nostre futur, on el dret a decidir quin tipus de societat volem, serà un punt d 'inflexió de cara al poder polític imposat, com el que ara posseeix el PP, on una petita part de l'aparell judicial ja es revela, investiga, condemna, a gent del PP del seu entorn i altres partits. Aquests jutges també s’han oposat a l’augment inassumible de les tasses judicials i la consegüent desaparició de la Justícia Universal.

Nota de Premsa

Plataforma pel Dret a Decidir

País Valencià, 17/12/2014

 

Avui, Espanya camina a marxes forçades cap a un Estat més autoritari, més invasiu en els drets fonamentals i on el poder polític i oligàrquic ocupa més espais sense cap control popular.

L'ofensiva repressiva visualitzada per l'anomenada llei mordassa, no és més que el resultat, lògic i evident, que deriva del desenvolupament d'un règim (El monàrquic espanyol) que a cada pas i cada dia es veu més forçat a conservar, siga com siga, la seua estructura caduca i antidemocràtica.

Reprimir els moviments populars, controlar-los, intimidar-los i reconduir-los cap a una experiència folklòrica i diluïda, sense contestació real, és l'objectiu d'aquesta llei i per tant, aquest és el propòsit que vol assolir el govern espanyol en imposar-la a tots els pobles baix el seu govern.

Un règim que nega el dret a decidir dels pobles és un règim al qual, inevitablement, no li tremolaran les mans alhora de negar el dret a protestar de treballadors i treballadores, el dret a decidir de les dones sobre la seua vida i el seu propi cos, el dret a la protesta al jovent, el dret a viure a les persones emigrants, el dret a l'habitatge, a una alimentació digna i un llarg etcètera.

Dimarts, 16 Desembre 2014 01:00

Taller de formació: Feminismes

El 8 de desembre es va viure l'anomenat Dilluns Negre: dues dones -una, veïna de Paterna, al País Valencià- i la parella d'una d'elles, van ser assassinades a mans dels seus (ex) companys, una tercera va aconseguir eixir amb vida. Dos dies més tard, el 10 de desembre, una filla i la seva mare foren assassinades per la parella de la primera víctima. Aquests nous casos se sumen als 65 assassinats a l'estat espanyol que comptabilitzava la Coordinadora Feminista de València el 25 de Novembre d'aquest any (6 casos al PV que ara passen a set amb el cas de Paterna), dia de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. 

El terrorisme masclista és lamentablement un fet en la nostra societat, producte d'un sistema patriarcal que no només discrimina a la dona a través de diferents formes de violència, sinó que s'acarnissa amb tot allò que transgredisca les relacions heterosexuals monogàmiques i el binomi de gènere "home-dona", el que fa que no puguem oblidar-nos dels col·lectius LGTBI.
 
Des de la JODAD considerem necessari el feminisme com a eina d'un necessari canvi social. És per això que us convidem a participar en el nostre taller de formació el 19 de desembre a les 18:30 a la Societat Coral el Micalet.
Totes i tots per una societat antipatriarcal i feminista!

LA MESA PEL XÚQUER ACORDA DENUNCIAR A EUROPA L'INCOMPLIMENT DE LES CONDICIONS PER AL TRANSVASAMENT DE LA MARQUESA

Europa també haurà de pronunciar-se respecte al malbaratament de les obres del transvasament i de les dessaladores finançades amb fons europeus

Xúquer Viu i la Mesa pel Xúquer convoquen una concentració per al proper dissabte 20 de desembre a Antella contra aquest nou projecte de transvasament

Amb una assistència de més de 60 persones, i presidint per una pancarta amb el lema "La Ribera no es ven", s'ha reunit a Alzira la Mesa pel Xúquer en una sala repleta per abordar el recent acord de les Comunitats de Regants de la Ribera per donar via lliure al transvasament d'aigua del Xúquer cap a les comarques de sud des de l'embassament d'Alarcón.

En la reunió han participat els alcaldes de Sumacàrcer, Riola i Albalat i regidors de altres 15 ajuntaments de la Ribera. Hi havia representants de Xúquer Viu, Unió de Llauradors, Escola Valenciana, CCOO, Intersindical Valenciana, Fundació Nova Cultura de l'Aigua, la Ribera en Bici, Amics de la Muntanyeta dels Sants, Plataforma pel Dret a Decidir i dels partits PSPV, Esquerra Unida, Compromís i Podem.

Enllaçats per la Llengua (ExLL) exigeix a la Conselleria d’Educació la retirada immediata de la consulta i l’aplicació de la LUEV amb l’objectiu d’estendre l’ensenyament en valencià, tant en els programes bilingües com en els plurilingües, i convertir-la en la llengua base de tot el sistema educatiu, tal i com recomanen els experts en la matèria.

La plataforma, que agrupa diverses organitzacions que lluiten per la normalització del català al País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, l’Alguer i Andorra, han acordat la següent declaració sobre la consulta que es realitzarà als pares i mares el pròxim 19 de desembre en els centres d’educació infantil i primària al País Valencià per a pronunciar-se sobre la llengua base, castellà o valencià, dels programes plurilingües:

Quan en el batxillerat em feren estudiar història d’Espanya, allà per la darreria del franquisme, recorde que una de les frases, entre altres, que el professorat insistia a explicar-nos detingudament era la que va dir el monarca Felip II, i que deia: “Al meu imperi no es pon el sol”. Llavors descobrírem que aquella Espanya feixista que ens havia tocat viure, segles abans havia estat un immens imperi. A més a més, també insistien a dir-nos que tot això era gràcies a l’impuls i finançament de Castella, veritable protagonista de la descoberta del Nou Món i forjadora d’aquest imperi. Que havíem d’estar ben orgullosos, doncs el nostre país havia evangelitzat a la meitat de la terra: “Espanya martell d’heretges, llum de Trento, espasa de Roma, bressol de Sant Ignasi” (Menéndez Pelayo). I per això, ens havíem de recrear estudiant la història, literatura i art, amb tota mena de detalls, de l’enyorat Segle d’Or on vam excel·lir, deien, en quasi tot.

Ara bé, però després d’aquesta borratxera de pintors, escultors, escriptors i músics i d’emmirallar-nos amb immenses extensions que contenien metalls preciosos i riqueses fabuloses que heretà l’esmentat rei, anomenat el Prudent, tocà donar la decadència, la progressiva desintegració, el declivi d’aquell imperi on no es ponia el sol. Vist amb aquells ulls, amb aquella ignorància i amb aquells incipients coneixements, hom no era capaç de valorar i entendre la pèrdua de tants territoris. Ens deien que els motius, com no podia ser d’una altra manera, eren múltiples i diversos: polítics, econòmics, militars, religiosos, culturals.....Vist des d’ara, però, i coneixent molt més les obsessions, interessos i tarannà del que anomenem Regne d’Espanya o estat espanyol, hi ha un motiu que, com una columna vertebral, com un pecat original, com una obsessió secular ha caracteritzat el model d’estat que han impulsat reis, regines, vàlids, dictadors, presidents i colpistes al llarg de la seua història, i que avui encara continua: la prepotència, la superba i la manera de fer de Castella.

Aquest dissabte 13 de desembre es celebra a Castelló de la Plana (Plana Alta) el 82 aniversari de les conegudes com a Normes de Castelló o Normes del 32, una sèrie de regles ortogràfiques aprovades i ratificades per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià i que foren el resultat d'un gran d'esforç per a normalitzar el valencià.

Amb el franquisme imposat es va eliminar qualsevol possibilitat per a l'existència d'una unitat lingüística. Mentre tot açò ocurria, a tots els territoris de parla catalana arribaven els mitjans de comunicació de masses, de ràdio i televisió espanyoles i totes, és clar, amb castellà. Però la mort del dictador tampoc va acabar amb aquest genocidi cultural i lingüístic. El règim del 78 ho va consolidar amb la anomenada “Batalla de València”, un invent dels seus mitjans de comunicació amb la intenció de seguir qüestionant i posant en dubte tot el que s'havia fet a Castelló amb la falsa
valenciania que fa de la nostra identitat un problema i de l'espanyola una solució

Dissabte 27 de Desembre a les 18:30h. a la Plaça la concepció 

[ONTINYENT]
 
Concentració-Perolada
Contra la Planta de Residus Animals
 
Dus les teues ferralles per a fer soroll i visualitzar aquesta imposició 
a la Vall d'Albaida.
 
Si no ho fem nosaltres, qui?
Si no ara, quan?

Les Normes de Castelló foren el resultat d’un gran esforç per a normalitzar el valencià.  Són el consens per a tombar totes les barreres per a l’ús normal i l’ensenyament de la nostra llengua, per a que deixara de ser “el problema” que encara hui és la principal eina de la castellanització.  

És signaren públicament el 21 de desembre de 1932 a la Casa Matutano del carrer de Cavallers de Castelló de la Plana, l’antiga seu de la Societat Castellonenca de Cultura.  Aquest acord també representa la força de les comarques i ciutats del país on el valencià és al carrer, la realitat del país visible i els acords, distanciats de les tensions provincianes que es disfressen de “valenciania” al Cap i Casal i els seus voltants, més possibles.  

Pàgina 68 de 90
Joomla templates by a4joomla