1 | 2 | 3

Articles publicats al diari Levante-EMV els passats 22 de febrer, 1 i 19 de març . L’autor de tots tres articles és el company d’aquesta plataforma  i professor de filosofia Sal·lus Herrero i Gomar i són la resposta a altres de Martín Quirós. Sal·lus Herrero, manté l’opinió que no devem inhibir-nos davant els reiterats atacs a la unitat de la llengua catalana i que hem d’aprofitar qualsevol espai als mitjans de comunicació per a fer-ho ja que, pel contrari , reduir aquesta defensa als espais com la universitat és quelcom com un apartheit acceptat tàcitament.

Enllaços:

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/02/22/martin-quiros-lavl-i-llengua/1082684.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/01/mes-martin-quiros-i-llengua/1085277.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/19/darrer-aclariment-senyor-martin-quiros/1091311.html

Dilluns, 24 Març 2014 01:00

No va ser el 1714

(Article de Joan Francesc Mira publicat a El Punt Avui el 21/03/14).

 

Vam presentar a València, fa pocs dies, la nova edició del llibre de Josep-Lluís Carod-Rovira, que porta el títol brevíssim de 2014, sumari de tot el contingut. Hi vaig parlar jo mateix, que més o menys presidia l'acte, i vaig explicar que estava ben d'acord amb les idees del llibre, però que hi havia una data inacceptable i falsa. Carod em mirà irònic i alarmat, jo vaig obrir el llibre en una pàgina que començava un capítol, i en vaig llegir les primeres ratlles: “El 2014 farà tres segles de l'inici del procés d'uniformització dels territoris de l'actual estat d'Espanya.” No senyor, que vaig afegir: aquest inici va ser l'any 1707. El 29 de juny d'aquell any, en efecte, al palau del Buen Retiro, Felip V de Borbó firmava el document que declarava mort, assassinat, el regne o país dels valencians. Suprimit a tots els efectes, incorporat, també a tots els efectes, al Regne de Castella.

Un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, institucions, tribunals, administració, moneda, etc., i en definitiva la reducció a l'“uso, forma y práctica de gobierno” d'un altre país. Imposició, mudança i reducció, per la força de les armes. I per afegir destrucció a destrucció, ni tan sols el dret civil valencià va ser restaurat, ni en tot ni en part, a diferència de Catalunya, i també d'Aragó: fins i tot la vida privada dels valencians, inclosos els matrimonis o els testaments, hauria de seguir aquella “imposición y mudanza de costumbres”. Quant a la llengua, des del principi es va imposar de manera directa i explícita l'idioma de les noves lleis i dels nous governants, des del capità general fins a l'últim dels escrivents municipals. A la ciutat de València, els Manuals de Consells i els Qüerns (quaderns) de Provisions van ser substituïts ja l'agost del 1707 per Libros Capitulares i Libros de Instrumentos, no cal dir sobre quin model i en quin idioma.


Des que el passat 29 de desembre de 2009 el Ministeri de Cultura va aprovar l’Ordre que declara espoliador el planejament municipal per al Cabanyal, l'equip de govern de l'Ajuntament de València ha mantingut una actitud obstruccionista, que s'ha traduït en bloquejar la possible regeneració i rehabilitació d'esta part tan important del litoral de la ciutat de València, mentre la degradació ha anat en augment. D'una banda s'ha negat a concedir llicències d'activitats i d'obra de rehabilitació i nova planta, excepte casos molt concrets. D'altra banda ve resistint-se a modificar el planejament, eliminant la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, tal i com l'obliga l’Ordre i li ha recordat recentment el Consell de Ministres de l'actual govern del Partit Popular.

Les contínues sol.licituds de diàleg i consens llançades des de les diferents organitzacions veïnals i de comerciants del Cabanyal-Canyamelar no han trobat cap resposta de la nostra alcaldessa.

Des de la PDaD del País Valencià, manifestem el nostre suport i recolzament a l’Assemblea Nacional Catalana.  A totes les seues assemblees territorials i sectorials i als milers de sòcies i socis de l’entitat, que treballen molt per recollir la força del poble i el seu desig d’autodeterminació.

Per això és que l’han posat al seu punt de mira.  Per això és  que  l’aparell mediàtic espanyol manipula i la presenta com una “entitat privada que guia el procés independentista” i que pressiona Artur Mas, el seu govern i CDC. 

El típic cinisme de qui no vol democràcia converteix l’ANC en una “trama colpista”, i usa arguments com que no es pot arrogar representacions que no ixen de les urnes.  La raó de ser de l’ANC són, precisament, la democràcia i les urnes.  És un instrument de la voluntat democràtica del poble català per a exercir el dret a l’autodeterminació de forma pacífica, per a que tothom es puga expressar lliurement al referèndum del 9 de novembre.

PEL MANTENIMENT DE LES 3 LÍNIES EN VALENCIÀ-

Pel nostre Dret a Decidir l'educació.

Si res no ho atura, abans d'un mes, el curs de 1r d'Infantil (3 anys) del Col·legi Públic Pare Català perdrà una de les seues línies en valencià que passarà a ser en castellà. Si açò passa, 21 xiquets i xiquetes que volen estudiar en valencià ho hauran de fer obligatòriament en castellà. A més, açò obligarà a reagrupar totes les classes, o siga desfer grups ja consolidats, canviar de mestra, destruir els referents que ja s'han creat, etc.

Qualsevol persona que haja tingut fills és conscient de la importància de l'estabilitat en l'escolarització als tres anys i pot entendre el despropòsit que suposa la mesura. Des de la conselleria d'Educació no ens donen cap solució i asseguren que ells estan "obligats" pels tribunals, però la veritat és que a hores d'ara cap jutge s'ha manifestat sobre la qüestió i que no hi ha cap document que prove aquesta obligació.

Article aparegut en Llibertat.cat el passat 14 de març de 2014.

Al febrer vam visitar a la Carme Salvador i al Guillem Agulló a la seua casa de Burjassot, per lliurar-los el DVD de l'homenatge, que li vam fer al Guillem a Sueca.Ens vam tirar al cos,quatre hores d’enriquidora conversa i era indefugible parlar del Guillem, dels darrers 20 anys, de l'actual situació al PV i del procés al principat.

La Carme ens va dir que estava rellegint el Nosaltres els Valencians (el Fuster deia que només hi ha una manera de llegir i és rellegir), també ens va dir que la batalla del Guillem estava guanyada, que ja ningú pot dir que no va ser una mort política i que ara hem de guanyar la del País. La Carme....dona, treballadora, catalana del sud. Una dona que porta a les entranyes el dolor més gran que una mare pot patir, però que amb dignitat infinita, aixeca la seua mirada transparent, per a mirar al futur carregada d'optimisme i de lluita. Per a mi la Carme és un referent, és el meu País.

Dissabte, 15 Març 2014 04:00

CREMONA NO ES TANCA – TOTXS SOM CREMONA

Una representació de la PDaD estigué a l’última assemblea de la Plataforma CREMONA NO ES TANCA – TOTXS SOM CREMONA, on manifestàrem el nostre suport a aquesta lluita per salvar l’escola i per defensar una educació pública, integradora, per a totes i tots, de qualitat i en valencià. 

També hi eren presents representacions de STEPV–Intersindical, de la Coordinadora del professorat interí del País Valencià, de l'Assemblea Intercentres d’Educació, així com representacions d'altres CEIP,s.

L’assemblea fou un exemple de participació, de debat obert i amb seny i d’organització.  Es debateren i acordaren les properes accions, com la participació a l’Intifalla de València i una roda de premsa davant de la Conselleria d’Educació, i les comissions de treball informaren del desenvolupament de les seues tasques.


El 13 de febrer es complí el segon aniversari de la “primavera valenciana”.  Quan l’estat espanyol ens mostrà la seua brutalitat al servei del capitalisme financer i a les ordres de l’Europa del gran capital.  Celebrem la gran manifestació que omplí els carrers al crit de “som el poble, no l’enemic”, la vaga d’estudiants i les mobilitzacions a tot el País Valencià.  Veiérem i visquérem que totes juntes podem, i la lluita ja no s’ha aturat. 

La repressió, però, no ha parat de créixer.  El País Valencià pateix altra pluja que no sap ploure, una turmenta de reformes per a silenciar la veu del poble.  Un esforç per a reprimir la llibertat, per a castigar la mobilització i per a garantir la impunitat de qui practica la repressió.

Dijous, 13 Març 2014 05:00

Centralitat, per Rafa Arnal

 Article publicat en La Veu del País Valencià el passat 13 de març de 2014.

 Acabe de llegir un interessant article de l'Antoni Infante a La Veu del País Valencià:

“La Centralitat del País Valencià”, l'anomena. Precisament és al títol, La Centralitat” on trobe una errada de concepte que fa uns dies comentava a un altra conveí d'Almàssera, José Lladró a qui li he escrit tot comentant-li un excel·lent llibre que dissortadament ha tingut una tirada curta, no venal, i repartida selectivament, per la qual cosa li he expressat el meu agraïment per la seua gentilesa de lliurar-me'l amb una dedicatória. He de dir, que és una veritable llàstima la no difussió d'un llibre “Del milagro al despropòsito: Quítate tu que me pongo yo” que dissortadament quedarà sols per als estudiosos del fenòmen “Lladró” que hi tinguen accés: potser el projecte industriali empresarial més reeixit i exitós del passat segle XX pel que fa al País Valencià, un projecte de projecció internacional parit i gestionat des de l'Horta de València, ara en hores baixes, però que al seu moment va donar treball a 2000 persones pel cap baix... tot açò vist amb els ulls d'ara fa pensar.

Des de la PDaD del País Valencià, en defensa d’un model d’escola integrador, obert, de qualitat i en valencià, ens afegim a la lluita dels col·legis Ciutat de Cremona d’Alaquàs i Pare Català de Benimaclet. 

L’alumnat, pares i mares i comunitat educativa han sostingut un projecte de qualitat i amb futur als barracons del Cremona.  Acumulen 7 anys d’espera per a la construcció del centre definitiu, plagats de promeses constantment incomplertes.  Han passat dels grans events a la misèria sense poder eixir d’aquesta situació, mentre s’acumulaven anys de despesa ineficient en el lloguer i manteniment dels equipaments provisionals.

Pàgina 65 de 71
Joomla templates by a4joomla