~♫ Expressions i bromes de la Ribera:
  "Mira quina taca - Nas de patata".
  Fer el coca -> xafardejar
  I també tenim la variant ser una uela torronera, que se li diu habitualment als xiquets que xarren pels colzes, o que fan xarrades pròpies d'adults. (Ribera?)
  Ser un meló o ser un albercoc. També construïm les expressions utilitzant el femení del fruit: ser una melona, una codonya.
 
  *Tinc set.
-Pixa i beuràs calentet
  *Tinc fred.
-Arrima't a la paret i tira't un pet
  *Tinc calor
-Arrima't al ponedor (o al comedor).
  *Tinc fam.
-Pega un bram.
  *Vas a on?
-A on caga Ramon.
~♫ Insults i mamprendre
 
  *Mamprendre algú (o alguna)
  ~♫ Personatges populars. Gent pelant-se: "Eixe (o eixa) és un(a) manegueta de cuina". Un manegueta de cuina era un "romancero" (parlador, xerraire) que anava de casa en casa contant coses d'uns o d'uns altres (sovint coses que havien sentit, inexactes, tergiversacions, exageracions...), que acabaven en tota classe d'embolics i amb algú o alguna presentant-se en casa del manegueta i dient-li: "Escolta tu, què vas dient per ahí de mi..." (demanant explicacions). Al final tots acabaven barallats, i hi havia gent que no se saludaven pel carrer: -"En eixa jo no me parle, la vaig aviar a pastar fang". “-M’a lo que m’ha dit! La tia bagassa!”
  -Ei, tu, espera’t que a’ va Quiquet buscant-te p’a mamprendre’t! (i amb una rialleta) Ve a demanar-te raons molt engallat.
  -A qui, a mi? (amb gest una mica esglaiat).
  -A vore, tu, explicoteja’t!
  “Jo a tu et ficaré el braç per la mànega!”
  “Tot geperut no es veu la gepa” o
  “Diu el mort al degollat:
-Qui t'ha fet eixe forat?” (cast. “tal para cual”).
  “Encastellar-se” o “encarabassinar-se”: fer el cabut, encabotar-se. Cast.: “enrocarse”.
  “Ja li ha fet la creu de margalló” = no en vol saber res, no li parla.
 
 
~♫ El sexe
  *Els noms “naturals” de fruits i animals per als aparells sexuals:
  -pardal, xufa, piu, peliu, cacau, moniato;
  -castanyes, ous;
  -figa, carxofa, petxina, clòtxina…
  *(Els homes se l’espolsen, les dones se la ventegen).
  Pelar-se-la (“pajearse”), peló (“paja”), refregar-se-la (“hacerse un bollo”), magrejar-se, toquejar-se, tocar-se el cul (“sobarse”).
  “Tocar-se el cul” era un eufemisme més propi entre xiquets (“han anat darrere de la murada a tocar-se el cul”), “magrejar-se” entre joves, “toquejar-se” de dones o gent educada.
*I una frase críptica molt graciosa i crec que molt estesa pertot el domini lingüístic: "roba estesa”
  -Pxxxxxxt, calla que hi ha roba estesa (que hi havien xiquets).
  -Mut!, que això és roba estesa (que ara no en podien parlar perquè era tema d'adults, sexual, etc.).
  "Haver-hi roba estesa": tema tabú davant de menors, relacionat amb el sexe o les parts del cos que no s’han d’ensenyar o nomenar.
 * La meva àvia deia: "la tia bagassa! és roiiiina, és de pala i foguejada!". Bagassa= puta.
  També deien: "unes ties peteneres", aquestes, segurament eren putes ocasionals, no professionals, o potser "xiques fàcils".
  “Era una tia pecatosa”: una viciosa (pecadriu, en deia Roiç de Corella, és a dir, bagasses).
“Pecatós!” = Pecador! (insult entre xiquets).
  “Auxili, un sàtiro!”, crit quan algun home té la mà massa llarga (sovint dit de broma per fer riure): “…que me violen,aposentaor!” (al cine, al galliner).
  *"Cul de davant", ho deien les dones més “decentes” o fines, per no dir parrús o figa que sonava massa bast, i si no són "unes conssevol"... Sona a invent de monja.
 
 
"Valencià en perill d'extinció": http://toniteruel.blogspot.com/2008_09_27_archive.html

 

  FRASES I EXPRESSIONS DE SOCA-REL CURIOSES
  Els noms genuïns donen força i color a la llengua 
  Si no queda tot un català light de laboratori molt ensopit i sense ànima.
 
 Expressions valencianes plenes de vida, espontaneïtat divertida i certa saviesa natural
 
  SALVAR-VOS LES PARAULES
  “Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa...” (Salvador Espriu)
 
  Actualment tot sembla pasteuritzat, artificial, plastificat, com de laboratori. Potser som ja una espècie de laboratori, com les gallines.
  M'explique. La gent jove i més si sou de ciutat no ho heu viscut massa (o potser no gens) però quan jo era un xiquet i encara un adolescent, el meu entorn (Castelló) era molt o relativament rural i el valencià que aleshores se sentia era molt més espontani, lliure, natural i rialler que el que sentim ara, les escadusseres vegades que el sentim pel carrer de les ciutats. Era d'una expressivitat genial, transida d'una llibertat interior que ara la veu desubstanciadora i amartelladora de les TVs ha anihilat com tantes altres coses.

Activitats del mes d’abril

Un any més, la Plataforma pel País Valencià us convoquem als actes del 14 d’abril, aniversari de la República, i del 25 d’abril, la batalla d’Almansa.

* El diumenge, 12 d’abril, a les 10.30 h, us convoquem a la fossa comuna del cementiri de Vinaròs per retre homenatge a les víctimes del franquisme. Enguany farem un record especial a les víctimes dels bombardeigs.

* El divendres, 24 d’abril, a les 21.00 h, a l’auditori municipal de Vinaròs, recordarem el 308è aniversari de la desfeta d’Almansa (data que el govern valencià no reconeix com a “senya d’identitat valenciana”). Després de la lectura del Manifest, actuarà el grup valencià “Musicants”, format per antics components d’Al Tall. Per accedir-hi a l’acte es demana un donatiu de 10 € que servirà per pagar l’actuació.

“... de succeïts que encara vivents ressonen.” (Alfred Giner Sorolla, 1941).

Per Pasqua torna un any més, la Macromona a Monòver

 Un any més torna la Macromona al camp de Monòver, a l’extrem meridional del País Valencià. L’aplec cultural que cada Pasqua ens porta al sud debat, festa, música i  reflexió.

 Aquest aplec està organitzat pel Casal Jaume I-Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de Monòver amb col·laboració d’altres col·lectius del municipi i de les comarques properes com la Comissió Migjorn, SEPC, Col·lectiu Xinosa de Monòver, Grup de Muntanya de Monòver, el Tempir i Arran Alacantí entre d’altres.

 Enguany serà molt especial atès que, el dissabte 4 d’abril, la Macromona coincidirà amb la Trobada d’Estudiants dels Països Catalans organitzada pel SEPC. Així mateix, farem activitats conjuntes per tal d’establir llaços amb joves de tots els indrets del Països Catalans i difondre l’activisme cultural i polític que tenim al sud.

 

Amics i amigues,

Coincidireu amb nosaltres que estem vivint un moment transcendental per al conjunt del país, i dues dates electorals marcaran de manera important l'agenda política: el 24 de maig amb les eleccions municipals i als Parlaments del País Valencià i les Illes. I, molt especialment, les eleccions plebiscitàries al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.

Espai Mata de Jonc us informem que el pròxim 28 d'abril, a les 19,30 h, organitzem un acte (a l'Espai Vilaweb c/Ferlandina,43 de Barcelona) en què donarem la paraula a les dues organitzacions polítiques que -per ara- han signat el Manifest «Compromís pels Països Catalans» : ERC i la CUP. Per part d'ERC participarà Joan Lladó, d'ERC-Mallorca i estem pendents de la persona-ponent que participarà en representació de la CUP. Tot i que també hi són convidades totes les persones i entitats que són sensibles al futur de la nostra nació. 

Demà dijous tindrà lloc a les 12 h. una concentració reivindicativa convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB) per la lliure elecció de la llengua a Consolat de Mar, a Mallorca, amb motiu de la intenció el Partit Popular Balear de seguir en la dinàmica de prohibir a la ciutadania veure canals de televisió o escoltar emissores de ràdio en català.


És per eixe motiu, que des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) volem mostrar de forma pública la nostra adhesió a esta nova mobilització en defensa dels nostres drets lingüístics que volen ser trepitjats de nou pel Partit Popular, a qui no interessa la nostra llengua més que per fer bandera quan convé dividir els valencians i valencianes per decret, com és la Llei de Senyes que es va aprovar recentment a les Corts Valencianes amb els únics vots del PP i l'abandó de les Corts per part de l'oposició.

El pròxim dijous 23 d'abril anem a València a protestar Contra la Planta de Residus Animals, davant de conselleria de medi ambient.

Per tal d'organitzar-nos per anar en autobusos, cal adquirir un tiquet per 6 €. Podeu enviar un correu electrònic indicant el vostre nom i el vostre poble, o cridar al tlf 689 827 727.

 A Otos els tiquets estaran disponibles a l'Ajuntament.

 Vine i participa!!

Dilluns, 30 Març 2015 02:00

La muixeranga de Vinaròs

A Vinaròs van ser moltes les persones que es varen desplaçar Al Principat, majoritàriament ho feren empesos pels estralls que fera la fil·loxera en aquestes terres on la producció de raïm per fer vi o aiguardent  o les feines del camp eren l’ocupació principal dels seus pobladors. Els seguiren els mariners. Els mariners sobretot pescadors que anaven al bou o a la sardina s’establiren majoritàriament a la “Barceloneta”on tenen un carrer que duu el nom de Vinaròs, aquesta immigració, que fou molt forta abocà a pobles com Vinaròs i Albocàsser a formar les seves pròpies colònies per a les festes i celebracions.  

A principis del  segle  passat o a  finals del 19 va ser molta la immigració de gent  que per una causa o altra empenyeren a molts valencians a emigrar . Encara que no hi ha massa dades al respecte, es calcula que el 1920 un 30% dels empadronats al Principat provinents de fóra eren valencians. Als anys 70,  110.000 persones provinents del País Valencià vivien al Principat.

Pàgina 64 de 92
Joomla templates by a4joomla