1 | 2

La presentació i posterior debat de la revista «l'Espill» número 47 va despertar gran expectació. Prova d'allò és la planta baixa de l'Octubre, davant de la llibreria 3 i 4, on no quedava ni una cadira lliure i molta gent es va haver de quedar de peu.

Per a tal ocasió van comptar amb Mònica i David com a representants de Compromís i la CUP respectivament. Desprenien simpatia, cordialitat i molta complicitat entre tots dos, protagonistes d'un debat molt interessant dirigit per el periodista Víctor Maceda.

Dins les intervencions cal destacar la sintonia i les bones paraules que hi van haver entre ells, el canvi al País Valencià o la revolució catalana en construcció. Països governats per la dreta i la màfia on les desigualtats i la triple crisi que ens afecta ens ha de fer repensar les formes de fer política. Ocupar el poder per fer net, quan l'imperi de la llei i els pactes de la transició no ens deixen respirar o estirar fort per ací i per allà per formular els Països Catalans lliures, socialment justos, antipatriarcals i radicalment democràtics.

El proper divendres 23 de Gener, a les 20h. a la plaça l'església del Ràfol de Salem.
 
Si no ho fem nosaltres, qui?
Si no ara, quan?
 
UNA COMARCA UNA FORÇA 

Les pròximes eleccions gregues poden significar un punt d'inflexió en el panorama europeu. Grècia s'ha convertit en el laboratori polític i econòmic de les elits europees, que han sembrat misèria i cansament per tots els racons del sud d'Europa. Les receptes econòmiques de les retallades i l'austeritat, basades en pagar el deute a costa dels drets de la ciutadania, només han deixat un rastre d'atur, pobresa infantil, desesperació i barbàrie, juntament amb l'amenaça del retorn del feixisme encarnat en Alba Daurada, convertint en contemporanis mals i problemes que semblaven aliens a Europa.

Però el poble grec no s'ha resignat a ser conillet d'Índies de la Troica. Manifestacions, vagues, cooperatives laborals i solidaritat han estat la resposta a la dictadura del capital financer i dels mercats.

Ara hi és l'oportunitat única de fer fora els responsables polítics del saqueig. Només conèixer-se la convocatòria de les eleccions, el Fons Monetari Internacional ha suspès la seua línia de crèdit (que només ha proporcionat a canvi dels drets de la gent) fins a conèixer qui encapçalarà el proper govern grec. Això demostra que els que s'han beneficiat de la crisi a costa de la majoria de la població desconfien de la democràcia i que el seu respecte a les urnes està condicionat al fet que siguen elegits els que defensen els seus privilegis. Ningú vota els mercats, però ells decideixen diàriament sobre les nostres vides i el nostre futur.

El dissabte 10 de gener, a les 10.30h, es celebrarà al CEIP Bonavista d'Ontinyent una nova assemblea de la Trobada de Plataformes Comarcals, un espai democràtic i obert a tota la comunitat educativa per tal de debatre i programar accions en defensa de l'ensenyament públic, de qualitat i en valencià.

Aquest curs 2014-2015 torna a ser decisiu respecte a tota una sèrie de mesures que ataquen de forma directa el nostre ensenyament públic: la planificació i construcció dels CIS, la implantació de la LOMQE, l'atac sistemàtic vers el valència, l'augment de la ràtio a les aules, la reducció de beques...

Una societat que tinga com a pilars la igualtat, la dignitat i la justícia social sols pot ser construïda des de la universalització i la qualitat d'uns serveis públics bàsics. Es per això hem de fer front a aquestes polítiques des de la coordinació a nivell local, comarcal i de país per continuar defensant la nostra escola pública, la de tots i totes.

 

Fa molt que, al carrer, el poble fa front al saqueig imposat per la Troika (Comissió Europea, BCE i FMI) i executat per les elits gregues.  Han estat anys de dures polítiques contra la ciutadania sota l’amenaça de sancions econòmiques que, fins i tot, provocaren la caiguda immediata del tercer Papandreu per anunciar un referèndum sobre les retallades.  Després de dues eleccions legislatives marcades per l’espasa de Dàmocles d’aquestes represàlies, tot sembla indicar que aquesta por ja s’ha acabat.  El poble elegirà lliurement.

A Grècia han patit anys de polítiques de balafiament, amb grans events inclosos com les Olimpíades d’Atenes 2000.  Quan es tallà l’aixeta del crèdit, es va fer pública la manipulació dels comptes i de la capacitat de generar riquesa del país.  Mentre esclataven els casos de corrupció i  evasió fiscal, es proclamà que el culpable era el poble grec, per viure per sobre de les seues possibilitats, i el capital internacional marcà l’agenda del “redreçament”. 

Des de la JODAD donem suport a aquesta significativa campanya. No premiem als traïdors de la llengua.

 

Col·lectius de joves i organitzacions estudiantils d'arreu del País Valencià, baix el paraigües de la campanya "Joves pel Valencià", han realitzat accions simbòliques a diverses seus del PP per denunciar els atacs que porta perpetrant aquest partit contra la llengua i cultura valencianes, especialment els últims anys.

" El tancament de RTVV el darrer any va suposar, almenys de moment, l'aniquilació total de l'oferta de mitjans públics en la nostra llengua després del també recent tancament de les emissions de TV3 i Rac1 al País Valencià." Denuncien els joves, que continuen: " Aquesta situació, rep la "puntilla" a finals del darrer curs amb un atac frontal a l'escola pública i en Valencià, amb centenars de línies educatives suprimides."

L’Audiència ‘Nacional’ Espanyola ha denegat la nacionalitat espanyola a un ciutadà xinés que ha sigut incapaç d’aprendre a parlar castellà en els onze anys que duu a l’Estat espanyol. La sala de Madrid considera que el sol·licitant de nacionalitat espanyola no ha justificat prou el grau d’integració a la societat ‘madrilenya’ o castellana, a pesar que està casat amb una ciutadana de l’estat espanyol des del 2001 i s’expressa en valencià. El sol·licitant, que treballa a la cuina d’un restaurant, va al·legar que podia comunicar-se també en valencià, per no li ha servit de res. Perquè per als jutges madrilenys, el valencià o català del País Valencià, tot i que a la seua Constitució diga, sense esmentar-la, que la nostra és també llengua oficial ‘en les respectives comunitats aut nomes’. És evident, per , pels discursos polítics, per la prohibició perquè es parle al parlament de Madrid, al Congrés i al Senat, per la llei Wert, pel tacament de RTVV, la censura de les TV en català i per algunes d’aquestes impresentables sentències i pràctiques concretes, la realitat és que el català (basc o gallec) és molt menys que el castellà. Es diu i es proclama que és oficial, per en realitat és només ‘cooficial’, una cooficialitat que considera el castellà objecte de prioritat, privilegi i preeminència i al català (èuscar i gallec) de consideració molt menor, subalterna, subordinada i perfectament prescindible. A excloure del tot. A eliminar.

Mentre llegesc el llibre de filosofia de Marcè Rius “Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato?”,  de qui manlleve el títol, viatge en tren de València a Barcelona durant les vacances de  Nadal. Observe el que veig i ho anote mentre ho mescle amb lectures sobre filosofia i misogínia, amb textos de Beavoir, Arendt, Weil o Zambrano  o filòsofs amb tics falocràtics com Ortega, Derrida o Sloterdijk, fins i tot a autors políticament més lúcids (Agamben, Nancy, Cacciari, etc.), se’ls escapa la realitat entre esquemes ontològics.

Recorde que RENFE, a la que se li escapa el valencià sota esquemes espanyolistes,  mai ha sigut cap institució benèfica que s’haja destacat per la seua estima cap a la nostra llengua pròpia. Des fa anys, he hagut de posar moltes reclamacions a les oficines d’atenció al client,  cada vegada que agafava un tren intercity. Perquè els missatges els deien només i exclusivament en castellà o en castellà i anglés. Reclamava que els digueren els missatges també en català-valencià, inclusivament, sense excloure’l, sense excloure'ns als valencianoparlants. Als anys vuitanta i noranta, quan viatjava en tren i  només escoltava els missatges en castellà, quan arribava a l’estació corresponent, anava a l’oficina d’atenció al  client, demanava el llibre i els fulls de reclamació i expressava el meu desacord perquè no  respectaven la nostra llengua i ens discriminaven, insultaven i invisibilitzaven, vulnerant els nostres drets socials, humans i lingüístics, d’acord amb l’Estatut i la llei d’ús i  ensenyament en valencià (LUEV). Denunciava  la vulneració de drets als missatges de megafonia, als cartells, les indicacions, els fulls, etc.

MANIFEST UNITARI

Els valencians i les valencianes, juntament les persones migrades i nouvingudes, part del nostre poble , estem patint des de fa dècades, una transició producte d'un "pacte polític", contra les classes populars. Un pacte amb imposicions de tota mena, com la monarquia, una "democràcia" formal vigilada, un repartiment de rols, on les classes dominants i els seus aparells polítics, judicials, la banca, la gran empresa, el negoci del totxo, les multinacionals...,han tingut "patent de cors".

Amb l’esclat de la crisi sistèmica que estem patim i les polítiques neoliberals, al País València, ens afecten doblement al estar sotmesos per un estat centralista i espoliador, que afavoreix el transvasament de rendes i l'empobriment de gran part de la població, la pèrdua de llibertats, i l'augment de la repressió. Cal que recordem la "Primavera Valenciana" com va representar un punt màxim de repressió en relació a la resta de l'estat , sense cap repercussió penals per als que la provocaren. Ara patim una repressió sistemàtica d'intensitat "controlada", que no representa un desgast d'imatge pública per al PP al Govern, però que significa un desgast inassumible per a la gent que lluita.

Les classes populars, els treballadors i les treballadores, estem prenent consciència del nostre present i el nostre futur, on el dret a decidir quin tipus de societat volem, serà un punt d 'inflexió de cara al poder polític imposat, com el que ara posseeix el PP, on una petita part de l'aparell judicial ja es revela, investiga, condemna, a gent del PP del seu entorn i altres partits. Aquests jutges també s’han oposat a l’augment inassumible de les tasses judicials i la consegüent desaparició de la Justícia Universal.

Nota de Premsa

Plataforma pel Dret a Decidir

País Valencià, 17/12/2014

 

Avui, Espanya camina a marxes forçades cap a un Estat més autoritari, més invasiu en els drets fonamentals i on el poder polític i oligàrquic ocupa més espais sense cap control popular.

L'ofensiva repressiva visualitzada per l'anomenada llei mordassa, no és més que el resultat, lògic i evident, que deriva del desenvolupament d'un règim (El monàrquic espanyol) que a cada pas i cada dia es veu més forçat a conservar, siga com siga, la seua estructura caduca i antidemocràtica.

Reprimir els moviments populars, controlar-los, intimidar-los i reconduir-los cap a una experiència folklòrica i diluïda, sense contestació real, és l'objectiu d'aquesta llei i per tant, aquest és el propòsit que vol assolir el govern espanyol en imposar-la a tots els pobles baix el seu govern.

Un règim que nega el dret a decidir dels pobles és un règim al qual, inevitablement, no li tremolaran les mans alhora de negar el dret a protestar de treballadors i treballadores, el dret a decidir de les dones sobre la seua vida i el seu propi cos, el dret a la protesta al jovent, el dret a viure a les persones emigrants, el dret a l'habitatge, a una alimentació digna i un llarg etcètera.

Pàgina 64 de 87
Joomla templates by a4joomla