1 | 2

El TTIP, és ara mateix la més gran amenaça a curt termini contra els drets que encara conservem els pobles. L’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió (TTIP per les seues sigles en angles) és la culminació del procés que, sota el nom de la llibertat del comerç i amb l’excusa de millorar la competitivitat de les empreses, va des de la negociació amagada entre representants electes a les urnes fins a l’abolició dels nostres drets, fins a la despossessió de la majoria i fins a l’apropiació del que és de tots i totes per una minoria.  

En realitat, aquest acord entre els EUA i la UE arrasarà els nostres drets laborals i legalitzarà l’explotació obrera; eliminarà les normes de protecció del medi ambient i la natura front el fracking, les prospeccions petrolieres, l’especulació immobiliària, etc...; esborrarà qualsevol prevenció front als transgènics, els medicaments i químics nocius…

El que va passar al Charlie Hebdo va ser una autèntica tragèdia condemnada des de tots els llocs del món. Cap persona ha passat per alt l'assassinat de les víctimes a la publicació francesa. La lluita sagnant i les amenaces d’un conjunt de persones, no ha de ser representativa de tot un poble. Açò tampoc justifica les modificacions al codi penal pactades pels dos grans partits PP i PSOE. A la proposició de llei de reforma del codi penal estableixen la presó permanent revisable, ras i curt, legalitzen un tipus de cadena perpètua encoberta.

El percentatge de persones mortes pel terrorisme gihadista no deixa de ser baix; cal aclarir que les persones migrants i/o musulmanes implicades en aquest tipus de terrorisme són una ínfima minoria comparat amb el terrorisme masclista.  Però és la principal por, l'excusa perfecta per a parlar d'occident (liberal i imperialista) i l'orient, d'una lluita mundial i un conflicte omnipresent davant el que s’ha de prendre part, per suposat de la “postura correcta” occident el paradigma de la llibertat.

Dimarts, 03 Febrer 2015 01:00

Reunió informativa 6F i Manifestació 8F

Vols saber que està passant amb la gestió del fem?, amb els rebuts del COR que volen passar als veïns d'Ontinyent, i que ja han passat a la resta de municpis de la Vall?Vinea la reunió informativa d’este divendres 6 de febrer al Centre Cultural Caixa Ontinyent a les 19.30!Molt important que acudiu tots per a estar ben informats!!

I el diumenge 8 t'esperem, a la Manifestació que començarà a la Plaça de Sant Domingo d'Ontinyent, a les 11.30, per dir-li NO al Consorci!!

http://laplataformadelfem.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/Laplataformadelfem
https://twitter.com/PlataformaFem

La llegenda de Dàmocles fa referència a un cortesà excessivament adulador i inconscient que repetia sovint la sort que tenia el seu rei Dionísia per atresorar gran poder i riquesa, el rei li va proposar canviar-se per ell durant un dia, així Dàmocles va gaudir d’un gran banquet i de tots els privilegis del monarca fins que en determinat moment, va mirar cap amunt i va observar com una afilada espasa penjava dalt del seu cap lligada per un únic pel de crin de cavall. El que el rei Dionísia volia fer veure al cortesà és el perill que s’instal·la en determinades persones que ostenten gran poder o una situació afortunada, doncs en qualsevol moment els pot ser arravatada.

Els habitants de l’horta sud vivim en lloc privilegiat, envoltats de camps i prop de la devesa i l’Albufera, però hem patit la desgràcia que aquesta porció de terra ha sigut amargament bombardejada d'infraestructures: el nou llit del riu Túria que recorre com una gran cicatriu la comarca d'est a oest, també varen instal·lar una depuradora que de sempre ha produït males olors en el seu funcionament habitual, i que hui en dia també fa pudor a corrupció, asfaltaren la terra i crearen grans autovies que sembren l’entorn de contaminació acústica i pol·lució com la V-30 i la V-31 o la CV-500 que a més separa El Saler del seu port albuferenc, instal·laren bases de contenidors deformant el paisatge en els grans caixons de colorins, i varen demostrar fins on pot arribar la seua ambició inconscient quan varen destruir La Punta per fer l’actual desert de la ZAL.


La Universitat de València acaba de publicar un llibre “Experts and Campaigners. Scientific information and collective action in socio-ecological conflics”, Mercedes Martínez-Iglesias (ed.) per tal de tractar d’explicar les relacions entre les anàlisis científiques i els moviments socials que lluiten en defensa del medi ambient provocats pels problemes ecològics que generen les societats desenvolupades del creixement insostenible. El podríem traduir al català com: “Experts i activistes. Informació científica i acció col·lectiva en els conflictes socioecològics”.

Com explica Martínez-Iglesias a la introducció, aquest llibre reuneix textos de científics socials dels Estats Units, de França i de l’Estat espanyol, amb una important aportació catalana, de Joaquim Sempere sobre els experts en coneixement, participació pública i transició ecològica, Àlex Casademunt sobre l’impacte dels conflictes ecològics en les polítiques de referència. El (paradoxal) cas de la política territorial a Catalunya en la passada dècada (2002-2012), (de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Plataforma contra el Pla 22@, Campanya contra el Quart Cinturó, Salvem les Valls, Salvem l'Empordà o No a la MAT), Jesús Vicens, sobre els problemes educatius, vitals, els valors sobre el ‘bé comú’ i l’ètica en els problemes ecològics i la cultura de la sostenibilitat; Ernest Garcia reflexiona, amb ajuda de Giddens, Beck i E.T. Thompson, sobre l’exterminisme i els riscos associats a la modernitat, a la tecnologia i al progrés social, i Mercedes Martinez-Iglesias termina l’aportació amb una reflexió sobre l’autoretrat del moviment ambiental com a avantguarda aclaridora o il·luminadora del present i d’un avenir cada vegada més incert i desastrós si no canvia el model de producció, de consum i les formes de vida destructives que infringeixen els humans a la Terra.

 

31 de desembre, tothom es prepara per al sopar de cap d'any i per a passar una estona divertida i agradable amb els seus familiars o amics. Tothom veu caure la sorra del rellotge, desitjant poder moure cap a la festa o el sopar i desinhibir-se d'un present patètic, empobrit i en molts casos de supervivència.

Però no, tothom no està pensant en la festa ni en el sopar. L'ajuntament de València i la seua cort llefiscosa de cacics, franquistes, postfranquistes i neofeixistes tenyits de demòcrates liberals, preparen un colp de mà que els assegure durant uns anys una mica més de negoci a les seues empreses i/o “amiguitos del alma” mitjançant la signatura d'un PGOU que afavoreix uns quants anys més de destrucció de l'horta i de la cultura valenciana.

I és que el moviment és preventiu i astut perquè, per primera vegada en molts anys, l'ajuntament de València pot caure en mans deslleials per al seu model social i nacional. Per primera vegada Rita (l'alcaldessa de falla, Lois Vuitton i populisme feixistoide) té possibilitats de no obtenir majoria absoluta i ser espentada a la cadira de l'oposició.

A València ciutat i a la resta del País Valencià també, parlar de política i de Partit Popular és parlar de l'explotació de les classes populars, de corrupció, de negocis especulatius, destrucció del territori, espolí, monopoli, repressió, suport a la violència feixista....


Bon dia a totes i tots,

La JODaD, sectorial de joves de la PDaD al País Valencià, convoca una assemblea oberta aquest divendres 30 de gener a les 19 hores. El lloc on es celebrarà és la Societat Coral El Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 València). Aquesta assemblea va dirigida cap a les i els joves que tenen Dret a Decidir com eina, tant necessari a l'hora de fer política i trencar amb el règim del 78. Serà un espai, aquesta assemblea, on tenen cabuda totes, es seguirà un ordre del dia i finalment, totes les noves propostes i idees que es façen es tindran en compte i, com no, seran molt benvingudes. Per tant, vos esperem a totes i tots el dia 30 de gener a la Societat Coral El Micalet.


Dilluns, 26 Gener 2015 01:00

La PDaD-PV felicita el poble aranès

La PDaD-PV felicita el poble aranès, definitivament reconegut com a subjecte polític pel Parlament català.  El passat dimecres s’aprovà la nova Llei d’Aran, que reconeix el Dret a Decidir dels aranesos i araneses, amb el suport de tots els grups excepte el PP i Ciutadans.

La llei és un referent per a la construcció d’un mateix projecte de futur a partir de l’adhesió lliure i democràtica, del Dret a Decidir.  Al País Valencià necessitem eines com aquesta per a la integració dels territoris de llengua i cultura castellana, d’arrel aragonesa pel nord, dins del projecte pel Dret a Decidir del poble valencià.  

El poble aranès ha expressat el seu desig de ser i de fer valdre i exercir plenament els seus drets.  Per la seua banda, i a través del Parlament, el poble de Catalunya reconeix la realitat nacional occitana (cultural, històrica, geogràfica i lingüística), i la identitat i els drets històrics del poble aranès.

El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana , pròpia de la Franja, davant la lamentable situació que s'ha esdevingut els últims dies, amb l'anul·lació per llei de les Corts aragoneses de l'esment que es feia al català com a patrimoni cultural, i als fets ocorreguts en una escola de Mequinensa (Baix Cinca), on en els informes d'avaluació oficials de l'alumnat anomenaven a l'assignatura de llengua catalana com a “Llengua oriental”, vol fer les següents consideracions:
 
 
-Reclamem per a la llengua catalana un estatus digne, una consideració apropiada per a la llengua pròpia de la Franja i l'implement de polítiques lingüístiques que duguin a la plena normalització del català a l'escola, les institucions i els espais públics.
 
-Creiem que el fet ocorregut a Mequinensa no és casual, per molt que la DGA l'hagi atribuït a una “errada informàtica”, sinó que respon a una calculada operació de descrèdit i negació de la llengua pròpia de la Franja, el català, que té com a objectiu l'arraconament del català a les escoles i a la societat franjolina.

 

El divendres passat, un grupuscle feixista espanyol atacà el Casal Jaume I d’Elx.  Més amenaces en forma de forts colps als vidres amb intenció de trencar-los, crits, insults, adhesius clamant per la SEUA unitat, identitat i, fins i tot, “prioritat”.  La gent de la PDaD-PV està al costat de les persones que, a dins del casal, patiren aquell atac.  I, per suposat, està al costat de Casal Jaume I i de totes les entitats que fan cultura i vida “normal” en valencià a Elx.

Com denuncia el Moviment contra la Intolerància, el País Valencià és al capdavant de la llista RAXEN sobre atacs racistes, xenòfobs i LGTBIfobs, elabora a través de l’Observatori Europeu contra el Racisme i la Xenofòbia.  La gent i les organitzacions que defensem i promovem la cultura, la llengua i la identitat valenciana són objectius permanents del terrorisme feixista, responsable de centenars d’atacs violents i amb moltes víctimes a les seues esquenes.

Com sempre, el nostre record és pel Miquel Grau, assassinat pels feixistes el 1977 a Alacant, i el Guillem Agulló, a qui ens mataren el 1993.  Tampoc podem oblidar el Vicent Andrés Estellés, que morí el 1981, amb poc més de 68 anys, colpit per l’assetjament i per les bombes que estigueren a punt de matar la seua família (una, la dels nadals de 1978, li arribà en forma de torró dins d’un paquet “regal”).  I el Joan Fuster que, entre el molt que hagué de patir, hem de comptar les dues bombes de 1978 i les altres dues del 1981 a sa casa.

Pàgina 63 de 87
Joomla templates by a4joomla