1 | 2 | 3

El  divendres  17  de  febrer  de  2017  es  va  fer  l’acte  inaugural  del  12é  Congrés  de  Lambda, el  col·lectiu  de  lesbianes, gais, transsexuals  i  bisexuals  del  País  Valencià. El  lema  d’enguany  ha  sigut  “Teixim  amb  tu  un  món  divers”, tota  una  declaració  d’intencions  per  a  implicar  la  societat  en  el  seu  conjunt. De  fet, l’assistència  de  la  societat  civil  convidada  ha  sigut  més  gran  que  mai i  és  per  això que  en  aquesta  ocasió  s’ha  optat  per  realitzar  l’esdeveniment  a  l’auditori  Joan  Plaça   del  Jardí  Botànic  que  depén  de  la  Universitat  de  València. Els  anys  anteriors  es  van  usar  els  espais  de  l’Octubre  Centre  de  Cultura  Contemporània (OCCC)  i  seu  principal  d’Acció  Cultural  del  País  Valencià (ACPV).

Dijous, 02 Març 2017 10:13

Democràcia és decidir

Avui, 2 de març, s'ha presentat a Castelló el manifest “Estem per la democràcia” impulsat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià en rebuig  a la judicialització de la política del Govern Espanyol envers del procés independentista popular de Catalunya.

L'acte ha comptat amb la presencia de Rafa Reig, secretariat de  Intersindical Valenciana i Vicent Pitarch, sociolingüista i activista. Ambdós ponents han estat presentats per la portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir de Castelló, Itziar Gil.

Rafa Reig ha fet un recorregut per totes les ingenèries del Tribunal Constitucional a les decidicions democràtiques des de l'anul·lació de l'Estat d'Autonomia aprovat en referèndum en 2010. En la seua intervenció ha volgut destacar que “resulta irònic que el Tribunal Constitucional actue en contra del principi constitucional bàsic: que la sobirania resideix en el poble”.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD, s'ha adherit a la campanya de suport d'institucions, entitats, electes i particulars, de dins i de fora de Catalunya, per a la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya.

 

Des de la PDaD rebutgem frontalment els processos judicials contra persones i càrrecs polítics partidaris de l’exercici del Dret a Decidir i el Dret d’Autodeterminació  entenent que són una agressió vers la democràcia i impropis d’un vertader estat de dret.

 

L’estat espanyol no pot pretendre solucionar amb plantejaments policials i/o  amb el codi penal, un conflicte que és polític i que només pot tindre una solució política. Els problemes de la democràcia se solucionen amb més democràcia. 

Històricament les dones no hem tingut dret a viure la nostra pròpia vida: sempre hem sigut propietat d'algú, no hem gaudit de la nostra sexualitat, no hem tingut dret al vot ni a la participació política, ha costat molt poder accedir als estudis, no teníem dret al propi cos... La història que s'estudia s'oblida de nosaltres.

Les dones hem estat tractades com a màquines de reproducció, relegades a les cures i al treball domèstic. El sistema patriarcal ha fet el seu treball bé: ha convertit la societat i l'espai públic en un espai d'homes, sense qüestionar l'opressió de gènere que l'altra meitat del món, les dones, patim.

Però som també les dones, les que hem lluitat, les que hem canviat part de la societat, les que no ens resignem tot i que el camí siga dur.

El País Valencià es troba en una de les millors conjuntures polítiques de les darreres dècades. No solament perquè s’ha fet fora el PP de les principals institucions, sinó perquè estan emergint del seu interior suficients forces democràtiques per a consolidar el canvi produït. Així tenim la possibilitat real d’avançar resoltament cap a la nostra confirmació com a subjecte polític, i amb això, l’oportunitat de poder decidir sobre els més diversos aspectes de la realitat social i de posar totes les institucions al servei dels interessos  populars. És a dir, transcendir la mera alternança partidària amb el partit neofranquista i crear les condicions per a posar en qüestió la situació de dependència del País.

Per fer eixos passos cal que les forces del canvi, totes, puguen compartir un full de ruta en clau de País, més enllà de les lògiques diferències. Un objectiu suficientment ambiciós per a generar un imaginari col·lectiu capaç de reactivar les forces populars que encara miren amb escepticisme les opcions de canvis profunds. Per una altra part, aquests canvis ens són imprescindibles per a garantir una vida amb dignitat per al conjunt del nostre poble.

El 16 de febrer es va celebrar a València un acte unitari per commemorar el cinqué aniversari de la Primavera Valenciana, un fenòmen social per les llibertats, que va tindre transcendència internacional, sorgir en febrer de 2012, com a resposta a la brutal repressió que es va exercir contra l'alumnat de l'institut Lluís Vives de València, que protestava en contra els efectes que patien per causa de les retallades econòmiques en educació de la Generalitat Valenciana i del govern d´Espanya en mans del PP. El terme Primavera Valenciana va ser encunyat pel cantautor torrentí Pau Alabajos i es va convertir en un fenòmen mundial (trending topic).

Des de l´època grega sabem que l´essència de la política és la gestió de la vida. Així, se suposa que l´economia política, l´administració dels béns col·lectius, del territori i de les ciutats, l´atenció i cura de les persones quan ho necessiten, la sanitat, la formació de les noves generacions, en definitiva la garantia d´un futur a ser possible millor que el present... és, o hauria de ser, l´essència de la política. Amb aquesta definició de la política és raonable esperar una certa harmonia, equilibri i equitat de la gestió d´allò públic al servei de tota la societat. Tanmateix la política (que també és la forma en què s´expressen les dinàmiques i confrontacions socials) ha derivat en una lluita constant pel poder que ostenten les institucions que, con se sap, no és tot el poder. A més depenent de qui controle les institucions, la gestió de la vida (la política) pot fer-se afavorint uns interessos majoritaris o minoritaris i perjudicant els contraris.

Dijous, 23 Febrer 2017 13:58

Un pas endavant per a la nostra cultura

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma per la qual es comprometen ‘a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres  territoris comuns, en els àmbits de la llengua i la cultura’. Així ho han manifestat després de la reunió mantinguda entre els tres consellers i els seus respectius equips al Museu de Mallorca, on s’ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions. Entre d’altres aspectes, la Declaració de Palma preveu la consolidació de l’ Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior.

Mirar el que passa al País Valencià i fer-ho amb ulls crítics i compromesos, interessa cada dia més a la nostra ciutadania. També cada dia més a Catalunya (amb la Catalunya Nord i La Franja), les Balears i Pitiüses. Tenim molt en comú d’història i sobretot de futur. Però a més a més tenim un present que els hauria agradat viure a qualsevol de les nostres generacions avantpassades en un període que solem situar entre més de 300 i fins a 500 anys. Sí, malgrat les incerteses paga la pena viure una època prenyada d’il·lusió compartida. Per a poder gaudir d’ella amb maduresa i plenitud, ens és més necessari que mai conèixer el que passa a cadascun dels nostres Països, amb una mirada allunyada de tòpics i estereotips, perquè eixe coneixement ens ajuda i ens esperona.

El Casal-Centre Ovidi Montllor d'Alcoi (C/Vistabella,8) serà l'escenari de l'acte organitzat des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) el pròxim divednres 17 de març, tot just en el 761é aniversari de la fundació d'Alcoi per Jaume I.

Pàgina 7 de 71
Joomla templates by a4joomla