1 | 2 | 3

El passat 25 d'abril els i les joves de la Plataforma pel Dret a Decidir van organitzar un acte per commemorar aquest dia. L’acte va consistir en una taula de debat on es va debatre sobre els nous reptes del jovent al País Valencià.

El passat dia 6 de maig una manifestació en contra de l’escola pública recorria els carrers més cèntrics de València. D’aleshores ençà, malgrat ser només una manifestació representativa dels interessos d’una minoria social, la manca de fermesa en els discursos afavoridors dels interessos de la majoria ha fet que els promotors d’aquesta iniciativa hagen estat a punt d’apoderar-se de bona part del relat. Un relat que parteix de dir que són ells i elles qui defensen la llibertat d’ensenyament, quan el que defensen fonamentalment són privilegis per raons econòmiques i ideològiques. Un relat que continua posant en qüestió l’autoritat de la Conselleria d’Ensenyament del País valencià, menystenint la llengua pròpia del nostre poble, el valencià, com a part indestriable del català, i fent un discurs generador de divisió del cos social del nostre poble.

El passat dia 11 de maig va tindre lloc a la Casa dels Caragols de Castelló de la Plana un debat obert sobre aquesta temàtica. Els ponents eren Vicent Cucarella, Síndic Major de Comptes i potser, el millor especialista sobre el finançament de la nostra terra, a més de Raül Burriel, membre del Consell Nacional de l’ACV Tirant lo Blanc i patró de la Fundació Nexe, i Antoni Infante, coordinador de Decidim del País Valencià. Pareix que la situació financera de la nostra terra és precària i les conseqüències les pateixen els sectors socials més desfavorit.

La Transacció del Règim al País Valencià. D’aquelles bombes, aquets PGE

Johan Galtung analitza les diferents violències i les emmarca en el Triangle de la Violència, simulant un iceberg conformat per 3 violències. La violència directa, la més visible, la situa en el vèrtex superior del triangle (la punta de l’iceberg) i les altres dues, l’estructural i la cultural, les situa en la base (part de l’iceberg oculta sota l’aigua), totes tres relacionades i complementades conformant l’entramat de violència. Aquest triangle ens pot servir per analitzar la violència exercida per l’Estat i els diferents poders fàctics al País Valencià en i entre els períodes de reestructuració del règim amb la finalitat de perpetuar-se al poder i impossibilitar un canvi rupturista.

El 4 d’abril coneixíem el projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del regne d’Espanya per al 2017. Uns PGE restrictius que disminueixen en un 32% (290 milions d’€ menys que el 2016) les inversions al País Valencià i ens condemna a la cua de l’Estat en quant a inversió per habitant (119€ per persona amb una mitjana estatal de 185€/persona). Som el 11% de la població de l’Estat però rebem sols el 5% dels pressupostos. Per adobar aquest infrafinançament, al País Valencià tenim un PIB per càpita d’uns 20.500€, per sota de la mitjana estatal (22.400€/càpita), el que significa que deuríem ser una comunitat receptora de la “solidaritat” autonòmica al tindre un PIB més baix, en canvi som una comunitat que aportem per sobre de les nostres possibilitats econòmiques.

Dimecres, 10 Mai 2017 15:12

CRIDA PEL FINANÇAMENT VALENCIÀ

Les últimes setmanes s’han fet públiques les dades dels pressupostos generals de l'estat de l’any 2017.

Mentre la inversió mitjana de l’estat espanyol es situa en 185 euros per habitant, algunes comunitats autònomes, com Castella i Lleó en reben 405. Nosaltres, els valencians i les valencianes, rebem 119 euros per habitant, la xifra més baixa de tot l’Estat espanyol; és a dir, que la inversió, respecta la ja minsa de l’any 2016, baixa un 33,8 %.

Davant aquesta situació, que es porta repetint els últims 15 anys, i davant la manca de recursos i infraestructures al nostre territori fruit, en gran part pel maltractament financer sostingut a què ens sotmet els governs espanyols, any darrere any, hem de donar una resposta social contundent per a fer-nos escoltar com a poble maltractat que som.

Diumenge, 07 Mai 2017 12:31

TERTÚLIES A L’ESPAI BASSET

Una  imatge  o  mil  paraules, eixa  és  la  qüestió. Amb  el  sentit  de  la  vista  podem  tindre  bàsicament  tres  nivells  de  concreció: veure, mirar  i  observar.

Segons  el  diccionari  de  l’AVL  veure  implica  percebre  la  imatge  amb  els  ulls; mirar,  fixar  la  vista  sobre  una  persona  o  una  cosa i  observar, examinar una  cosa amb  atenció  continuada, contemplar-la, estudiar-la.

D’altra  banda, quan  parlem volem  expressar  el  pensament  o  els  sentiments  per  mitjà  del  llenguatge  articulat. En  una  conversa  ens  entretenim, raonant  o  parlant, dos  o  més  persones. Quan  comprenem  ens  fem  una  idea  clara  del  significat, la  naturalesa  o  la  raó (d’alguna  cosa), entenent-la. I  si  consensuem, acordem  o  aprovem  quelcom quan assentim tots  sobre  la  qüestió.

El dimarts 9 de Maig, dins la programació de la XIII Setmana cultural, s'ha organitzat la presentació de la Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià. Tindrà lloc a partir de les 19:30h a Casa València, i intervindran Toni Infante, Consol Barberà, Toni Terrones i Oriol Artero.

És a dir, l’estat recapta quasi tots els nostres impostos (IVA, IRPF, etc.). Després l’estat ens retorna part d’eixos diners per al pressupost autonòmic (finançament autonòmic) i l’estat fa inversions al nostre territori (Pressupostos Generals de l’Estat). El resultat: som l’autonomia pitjor finançada i on l’estat inverteix menys. Fent números: 6.250 milions menys, segons dades del propi estat espanyol. Això representa un 6’32% del nostre PIB. Perdem eixos diners pel sol fet de viure ací, per ser valencians i valencianes. És igual d’on vingues, igual com parles, igual com penses, igual com votes.

Si dividim els 6.250 milions entre els més de 5 milions que som, això suposa que cada persona es queda sense 1.200€ a l’any, 100€ al mes. Gener 100€ menys, febrer 100€ menys, ...

Per això ara som més pobres que la mitjana espanyola, quan el País Valencià era un regne i un país ric. Per això la Generalitat no pot ni cobrir les despeses de sanitat i educació i ha de demanar préstecs al mateix estat espanyol.

Si la Generalitat Valenciana recaptara els nostres impostos, tindríem 6.250 milions més (pressupost de la Generalitat: 17.725 milions), és a dir, cada valencià i cada valenciana tindria 100€ més al mes. Gener 100€ més, febrer 100€ més, març 100€ més, abril 100€ més...

Això significaria millorar sanitat, educació, dependència, infraestructures, crear treball...

Per un transport ferroviari digne al País Valencià.

Concentració del divendres 5 de maig a les 19h al Carrer la Via de Dénia: Volem el tren

43 anys fa del desmantellament de la línia de tren Dénia-Carcaixent que unia les capitals de La Marina Alta i la Safor amb el cap i casal.

Quatre dècades d'aïllament d'una comarca que nega el dret al desplaçament a la majoria de la població amb capacitats econòmiques limitades. Condemna a milers d'estudiants que hem de desplaçar-nos per carretera, amb les despeses econòmiques i el perill que això comporta, a les universitats de les grans ciutats com Alacant o València, així com a les persones treballadores que podrien anar a treballar a les capitals de La Safor o La Marina amb transport públic. I per no parlar del transport de mercaderies que acabaria de desenvolupar el potencial industrial d'algunes ciutats de l'eix Marina-Safor i l'uniria amb Alacant, ajudant a reteixir l’entramat productiu a les comarques centrals del País Valencià per combatre un model econòmic cada cop més tercialitzat i vinculat al turisme desmesurat de sol i platja.

Pàgina 7 de 76
Joomla templates by a4joomla