1 | 2 | 3

Podria semblar-ho si el motiu no fos tan seriós. El tema, latent des de fa molt de temps, va esclatar arran de la presentació pública de l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat, PGE, del 2017 per part del ministre espanyol Montoro. Uns pressupostos on tornava a aparéixer la discriminació al País Valencià, ja que només contemplaven el 50% de les inversions que per població –sense entrar en altres consideracions– ens pertocaria. 

La centralitat és eixe espai pel qual malden per apoderar-se totes les persones expertes en màrqueting electoral. Qui domina el centre polític guanya les eleccions, és la màxima per la qual cal sacrificar tota la resta: projecte, promeses, compromisos, ideari polític, ètica... Tot per la centralitat. La centralitat com a axioma es converteix en l'eix vertebrador del discurs polític i del sentit comú. La centralitat, però, es mostra tan difusa i abstracta que necessita el seu antagonisme per a poder confirmar-se ella mateixa. Aquest paper antagònic el juga la radicalitat entesa no com a eina per a arribar a les arrels dels diversos problemes, sinó com a sinònim d'extremisme.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, dóna suport a la concentració de dissabte a les 18:00 hores a València, Castelló i Alacant.

La senadora del PP Susana Camarero i les Diputades Elena Bastida i Blanca Garrigues han demanat en roda de premsa al Consell Valencià "altura de mires" per a sumar-se al Pacte d'Estat sobre la violència de gènere, que en un futur pot veure la llum. Desconec si elles sabran elevar-se suficientment com per a qüestionar el model socioeconòmic que potencia i s'aprofita de la violència de gènere i la resta de violències que pateix la humanitat.

 Vivim dies d’estiu al País Valencià, dies entrellaçats de festival a festival musical. També en aquests dies hem vist una altra vegada el tarannà democràtic del govern central, a través del documental «Les clavegueres d’Interior». Recordem els 25 anys de l’Operació Garzón contra l’independentisme amb noves informacions que aclareixen que tot continua igual. En operacions Catalunya o Garzón l’objectiu sempre està encaminat a minvar la democràcia, destruir al rival polític, posicionar l’opinió pública en l’espai convingut, des de les institucions, des del poder es practica la guerra bruta. Són manipulacions efectuades al més pur dictatorial sense haver de viatjar a les dictadures finançades amb els petrodòlar.

A Catalunya s´ha aprovat recentment la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que ha estat promoguda per una ILP. Té com a finalitat assegurar els mínims d´una vida digna a les persones i famílies que es troben en situació de pobresa, desenvolupar la promoció de la persona i el seu apoderament, i superar les condicions que l´han dut a necessitar la prestació. La renda arribarà a 62.000 famílies catalanes el 2020, després de l´acord per la creació d´aquesta prestació de 664 euros mensuals per a les famílies més vulnerables.

Mentrestant, al País Valencià per fi s´ha elaborat l´avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d´Inclusió, amb una gran aposta de l´equip del delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, en trobar la participació d´organitzacions socials, sindicals, personal del món universitari i col·legis professionals. Evidentment no és una renda bàsica universal, com seria desitjable, però reconeix un dret subjectiu per a cobrir necessitats bàsiques de les persones que en l´actualitat no està garantit, malgrat la quantitat de persones que arriben diàriament als Serveis Socials municipals.

Dilluns, 17 Juliol 2017 18:39

El País Valencià que volem

El llibre editat per Decidim es presenta aquest divendres a Benicarló

 

Llistat actualitzat de llibreries on es pot trobar.

Quin  País  Valencià  tindrem  en  el  futur? Són  diversos  els  futuribles  que  podem  anar  desgranant  per  a  contestar  la  pregunta. És  complicat  saber-ho, a  més  a  més, en  un  món  cada  vegada  més  controlat  pel  capital  financer. Un món  que  haurà  de  viure  amb  els  recursos  controlats  i  malbaratats  pel  mateix  capital  i  unes  formes  de  societat  que  posen  en  perill  la  pròpia  vida, amb una  puixant  contaminació  i  amb un  ja  inevitable  canvi  climàtic, així  com  amb  nous  factors  tecnològics  com  el  de  la  robotització. És  probable  que  ens  trobem  amb  anys  de  confrontació  entre  aquells que  aposten  per  incrementar  el  domini  mundial  amb  un  assegurat  col·lapse  traumàtic; amb aquells que   ho  facen  per  una  sostenibilitat  mundialitzada  amb  mitjans  dirigistes  o  més  democràtics i  també,  amb aquells que  treballen  per  una  sostenibilitat  des  d’àmbits  més  locals   i/o  regionals  amb  economies  més  autocentrades.

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim, junt amb els joves pel Dret a Decidir del País Valencià, denunciem l’escalada antivalenciana que s'està exercint per part de sectors dretans valencians en relació al Decret de  Plurilingüisme. Decret que pretén avançar en l’aplicació de la guia per a l’ensenyament i aprenentatge de les llengües dins del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d'Europa.

De nou ens trobem amb nous intents de dificultar la normalització del valencià i crispar la convivència a través de l’ús indiscriminat del món de la judicatura, per a aconseguir rèdits polítics i desafavorir la cohesió social dels valencians i les valencianes.

La gran majoria del poble valencià no permetrà haver de demanar permís per a existir en la seua diversitat i idiosincràsia.

L'entitat crea dues comissions tècniques per tal de coordinar activitats i encarregarà un informe d'experts sobre la problemàtica del finançament.

Després d’un mes natural des de la manifestació pel finançament valencià convocada des de el conjunt d’entitats que formen la Crida el passat dissabte dia 10 de juny, son varies les reflexions que en venen al cap. Per una part, les conseqüències directes d’aquesta Crida. El dia de després, on ens vàrem trobar dues formes de veure la situació donada, per una part la valoració de la majoria dels mitjans de comunicació valencians, entre una certa indiferència dels "grans" mitjans i un cert menyspreu del mitjans "amics" sobre les gairebé dues mil persones que ompliren (o no) València aquell vespre. D’altra banda mitjans com Vilaweb, l’ACN o el diari Ara realitzaren una lectura molt diferent dels fets ocorreguts.

Pàgina 4 de 76
Joomla templates by a4joomla