1 | 2 | 3

Una vintena d’organitzacions polítiques, sindicals socials i culturals del País Valencià, han presentat hui a València,  el manifest unitari de solidaritat amb el procés democràtic i sobiranista que es viu a Catalunya i contra la judicialització que pretén imposar l’Estat espanyol.  Aquesta judicialització tindrà un moment àlgid el proper dilluns dia 6 de febrer amb l’inici del judici contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exvicepresidenta  Joana Ortega i l’exconsellera Elena Rigau. En aquest procés la fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 anys per a  Ortega i Rigau.

 

Les organitzacions valencianes que de moment han signat el manifest solidari són: Acció Cultural del País valencià ACPV, l’Assemblea Antirepressiva i per les Llibertats el Micalet, el Bloc Nacionalista Valencià, el Bloc d’Estudiants Agermanats BEA, Castelló en Moviment, les CUP,s d’Almàssera i Biar, El Tempir, Escola Valenciana,  Estela Roja de Benimaclet, ERPV, Esquerra Valenciana, Estat valencià,  Intersindical valenciana, JARIT, JODaD, Lambda, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Poble Lliure, POSI, SEPC, Societat Coral el Micalet.

 

L’acte tindrà lloc el divendres, 27 de gener, a les 7 de la tarda.

Sala de l’antic Hospital de Reus.

 La Confederació d’Entitats Sobiranistes, que es va fundar el maig de l’any passat i que aplega tres associacions representatives dels Països Catalans, es presentarà el divendres, 27 de gener, a les 7 de la tarda, a l’antic Hospital de Reus. L’acte, que presentarà l’historiador reusenc, Xavier Ferré,  comptarà amb la participació del coordinador de la Plataforma pel Dret a decidir del País Valencià, Toni Infante, el president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Cristòfol Soler, i la membre del Secretariat de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Àngels Folch. 

L’acte està organitzat per Òmnium, Reus per la Independència i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Reus

 Països Catalans 26-01-17 

En un molt interessant article publicat a La Veu, Juli Martínez fa una crítica raonada a una part del Bloc sobre la lectura que fan escindint les polítiques de caire social del seu component nacional. Eixe article, que agraïsc, em dóna l’oportunitat d’expressar algunes opinions i polemitzar amb la voluntat d’aportar alguns elements crítics, encara que des del mateix espai sociopolític, per incentivar el debat de fons que hem d’engegar al País Valencià: Què farem quan l’Estat espanyol implosione? Tenim una estratègia de país?

Vist des de fora del Bloc i de Compromís, que no des de la indiferència, em sembla que en la critica hi ha aspectes en què Martínez té raó i d’altres en què, tal vegada, no en té. De fet, crec que la crítica a una part del Bloc podria ser vàlida –des del meu punt de vista ho és− per al conjunt del Bloc. Quan des del Bloc es diu “Fent Bloc, millorem Compromís”, hom no acaba de trobar els matisos entre una part i l’altra del Bloc, que per una altra banda em fa la sensació que tendeixen a diluir-se. Repetisc, vist des de fora.

El divendres 13 de gener de 2017 es va celebrar a la seu del sindicat CCOO de la ciutat de València, una jornada sobre la construcció de xarxes sindicals de polítiques LGTBIQ. Les experiències compartides vingueren per part de Michiel Odijk i Lili Brouwer, membres del sindicat neerlandés FNV, presentats per Cándida Barroso (S. de la Dona i Polítiques d’Igualtat CCOO-PV); i per part d’Empar Pablo (S. CCOO Moviments i Xarxes socials) i Alba Garcia (S. Dona i Cohesió Social CONC/Àmbit LGTBI) presentats per Alberto M. Roger (Ciberactivista Acció LGTBIQ CCOO-PV).

Dimarts, 17 Gener 2017 19:30

Les Normes de Castelló

Ara és Gener del 2017. La Llei que regula l’ús del valencià, la llengua pròpia del País valencià, és de 1983. Després d’anys de dictadura, s’instituïa una llei que, en teoria, emparava i protegia els catalanoparlants, alhora que fomentava l’ús de la llengua autòctona i la seua recuperació social.

Com he dit, ara és gener del 2017 i han passat 33 anys des que aquesta llei va ser publicada. I ara, 33 anys després, s’acaba de publicar a alguns mitjans de comunicació del País Valencià una notícia sobre un advocat que demana que  la Fiscalia li remeta els seus escrits en valencià. La Fiscalia, i ací està la notícia, li ha respost que no té l’obligació de fer les notificacions en valencià. Abans, el mateix advocat havia redactat una demanda en valencià, llengua oficial de l’administració de Justícia, i l’Administració li va respondre que devia traduir-la o es retardaria fins a cinc anys la demanda!!.

En un recent debat a València va sorgir un tema, per altra banda recurrent, sobre si el Dret a Decidir (DaD a partir d’ara) és només una forma succedània de referir-nos al Dret d’Autodeterminació. Un dels ponents va plantejar que no li semblava honest que el DaD amagara el seu veritable objectiu autodeterminista. Alhora, de tant en tant, podem observar com quan ens referim al DaD, i no queda clar si estem parlant del País Valencià o de Catalunya, es genera una certa confusió, ja que la situació política diferent en cada territori es fa difícil de saber si el DaD serveix per avançar o per entrebancar.

Diumenge, 15 Gener 2017 22:13

Reunió de la PDaD i el PCPV

Aquesta vesprada del 16-1-17, hem mantingut una fructífera reunió de treball amb els companys de la direcció del PCPV . Hem pogut fer una exhaustiva valoració de la situació del PV i especialment la de les classes populars i també hem dedicat un temps en la recerca de les necessàries alternatives

Bellreguard en la Safor està fent un gran esforç per apoderar la seua ciutadania amb el programa «Participa Bellreguard».  Es tracta d’un programa ambiciós: fer participar els ciutadans/es en la gestió de l’ajuntament i decidir com donar forma al seu poble i la seua pròpia vida.

Dins d’aquest programa s’organitzen xerrades i presentacions que tenen com a objectiu acostar la població a la democràcia participativa.
 
El dissabte 14 de gener de 2017 estaven convidats Sergi Ferrús (alcalde i regidor d’Hisenda de Pedreguer) i Blai Server (regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Pedreguer), per parlar de l’experiència de 5 anys de Pressupostos Participatius.

Aquest dies hem conegut la nova discriminació lingüística que ha patit Jaume Monfort ­−ciutadà de Gata, de la comarca de la Marina Alta− per part de la Guàrdia Civil ubicada al seu poble. Una Guàrdia Civil que convé recordar que no és un ens autònom, sinó que depén directament del Ministeri de l’Interior espanyol, via Delegación del Gobierno, i que, com a cos militar, via Ministeri de Defensa, té com a comandament suprem el rei Felip VI. Supremacisme estructural, en encertada definició de Ferran Suay,  agreujat pel fet que la persona afectada és una autoritat electa al seu municipi, on exerceix de segon tinent d’alcalde.  

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) és una eina per a poder avançar i créixer individualment, col·lectivament i com a País, creant les condicions materials i socials per a que el País Valencià puga exercir el seu Dret a Decidir.

Tenim el Dret a Decidir sobre els propis recursos, sobre un sistema de finançament sense espoli, sense apropiació i a partir d'una hisenda pròpia.

Pàgina 13 de 76
Joomla templates by a4joomla