1 | 2 | 3

Des de l´època grega sabem que l´essència de la política és la gestió de la vida. Així, se suposa que l´economia política, l´administració dels béns col·lectius, del territori i de les ciutats, l´atenció i cura de les persones quan ho necessiten, la sanitat, la formació de les noves generacions, en definitiva la garantia d´un futur a ser possible millor que el present... és, o hauria de ser, l´essència de la política. Amb aquesta definició de la política és raonable esperar una certa harmonia, equilibri i equitat de la gestió d´allò públic al servei de tota la societat. Tanmateix la política (que també és la forma en què s´expressen les dinàmiques i confrontacions socials) ha derivat en una lluita constant pel poder que ostenten les institucions que, con se sap, no és tot el poder. A més depenent de qui controle les institucions, la gestió de la vida (la política) pot fer-se afavorint uns interessos majoritaris o minoritaris i perjudicant els contraris.

Dijous, 23 Febrer 2017 13:58

Un pas endavant per a la nostra cultura

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma per la qual es comprometen ‘a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres  territoris comuns, en els àmbits de la llengua i la cultura’. Així ho han manifestat després de la reunió mantinguda entre els tres consellers i els seus respectius equips al Museu de Mallorca, on s’ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions. Entre d’altres aspectes, la Declaració de Palma preveu la consolidació de l’ Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior.

Mirar el que passa al País Valencià i fer-ho amb ulls crítics i compromesos, interessa cada dia més a la nostra ciutadania. També cada dia més a Catalunya (amb la Catalunya Nord i La Franja), les Balears i Pitiüses. Tenim molt en comú d’història i sobretot de futur. Però a més a més tenim un present que els hauria agradat viure a qualsevol de les nostres generacions avantpassades en un període que solem situar entre més de 300 i fins a 500 anys. Sí, malgrat les incerteses paga la pena viure una època prenyada d’il·lusió compartida. Per a poder gaudir d’ella amb maduresa i plenitud, ens és més necessari que mai conèixer el que passa a cadascun dels nostres Països, amb una mirada allunyada de tòpics i estereotips, perquè eixe coneixement ens ajuda i ens esperona.

El Casal-Centre Ovidi Montllor d'Alcoi (C/Vistabella,8) serà l'escenari de l'acte organitzat des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) el pròxim divednres 17 de març, tot just en el 761é aniversari de la fundació d'Alcoi per Jaume I.

Una vintena d’organitzacions polítiques, sindicals socials i culturals del País Valencià, han presentat hui a València, el manifest unitari de solidaritat amb el procés democràtic i sobiranista que es viu a Catalunya i contra la judicialització que pretén imposar l’Estat espanyol. Aquesta judicialització tindrà un moment àlgid el proper dilluns dia 6 de febrer amb l’inici del judici contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Elena Rigau. En aquest procés la fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 anys per a Ortega i Rigau.

Dimecres, 15 Febrer 2017 13:05

5é ANIVERSARI PRIMAVERA VALENCIANA

Concentració i roda de premsa: De la Primavera Valenciana a la "Llei mordassa".

16 DE FEBRER 2017, INSTITUT LLUÍS VIVES DE VALÈNCIA 14 HORES

El dia 16 febrer commemorem el cinqué aniversari de la Primavera Valenciana, un fet de  transcendència internacional. No es tracta d'un aniversari més, a hores d'ara s'han incorporat noves generacions d'estudiants tant a l'ensenyament mitjà, com a les universitats, aquestes necessiten recordar i donar-los a conéixer el que va significar aquella primavera del 2012, jornades d'infàmia per part del govern de l'estat, en mans del PP i alhora una contestació i de lluita, d'esperança per l'exemplar reacció dels i les estudiants i el conjunt de la societat Valenciana.

Dimecres, 08 Febrer 2017 22:26

Qüestió d’ous

Sí senyor, fins i tot una criatura sap que per fer una truita, cal primer trencar els ous. Ara bé, si algú és tan incompetent en llengües com un jutge del TC, no ens ha d’estranyar que l’expressió no li sone gens i que, vista la persona que va pronunciar la frase, s’ompli de recels.

Si aquella colla d’intel·lectuals que van inventar-se el surrealisme el passat segle poguessen obrir els ulls avui, pensarien que allò que ells proposaven  com el súmmum de subversió de la realitat no va ser res, comparat amb el que passa actualment en tot el que fa referència al procés d’autodeterminació de Catalunya, detencions, falses interpretacions, escorcolls etc...  . Perquè cal ser molt cínic per buscar interpretacions de caire terrorista en una expressió tan innocent i casolana.

Diumenge 5 de febrer vaig visitar el museu de la Catedral de València. El museu ha estat objecte d’una nova i recent instal·lació. Ara, a més del seu contingut, es poden veure les troballes arqueològiques descobertes durant la remodelació.
 
Vaig anar en un grup de gent que som amants de la cultura del cap i casal i que fem regularment caminades per València.
 
Des del primer moment ens vam adonar que els rètols i/o explicacions, a més de ser massa curtes, estan escrites sols en castellà. Notava un cert malestar i indignació pel fet que sent tan curt el text no s’han dignat a fer-lo també en valencià.

Sí, malgrat que ho semble, no n’hi ha una errada al títol. Aquest té a veure amb les activitats en què vaig participar els passat dies 27 i 28 de gener a Catalunya. El divendres 27 de gener vaig participar a la presentació, a Reus, de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans (ANC, ASM i PDaD). L’acte estava organitzat per l’ANC de Reus, Òmnium Cultural del Baix Camp i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Vora 100 persones amb ganes de conèixer les realitats polítiques del País Valencià i les Illes més enllà dels tòpics i, sobretot, amb moltes ganes de saber què cal fer perquè Catalunya assolisca definitivament la independència.

Divendres 20 de gener, el col·lectiu de Compromís Altea va acollir Vicent Baydal en la Casa de Cultura d’Altea. Era per a presentar el seu llibre: Els Valencians des de quan són Valencians? Jo tenia l’honor d’introduir al públic l’autor i guiar la presentació.

Baydal va fer un repàs molt clar i interessant del seu llibre. Narrà tot un seguit de picabaralles que hi havia entre els reis de la Corona catalana-aragonesa i els estaments als segles XIII i XIV. Baydal va pintar un quadre històric, en què la fam de diners dels reis catalans per finançar les seues noves conquestes i/o aventures navals a la mediterrània xocava amb les capacitats financeres dels estaments no reials. Això ofegava les ciutats i la seua ciutadania i el gentilici del Regne de València en general.

Pàgina 12 de 76
Joomla templates by a4joomla