1 | 2 | 3

La presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) a càrrec del ministre espanyol Montoro ha desfermat tot una allau de declaracions de tota mena, que posen en valor polític els canvis produïts recentment al País Valencià. El fet que, en la seua qualitat de portaveu del Consell, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra haja arribat a dir que caldria muntar un “pollo”, és un símbol de com van canviant les coses. Un canvi espectacular, vist que els PGE dels anys anteriors no eren substancialment diferents dels actuals en el grau de discriminació del País Valencià.

Tot i que l’actitud davant la vida és una clau important per al nostre desenvolupament com a persones i el nostre benestar general, les circumstàncies que ens envolten des del mateix moment de nàixer influencien de forma decisiva en els diversos alliberaments que hem de treballar-nos en el dia a dia.

És una obvietat que la nostra dependència com a éssers vius dins del cos d’una dona és total. Però en el mateix moment de nàixer i quan es talla el cordó umbilical comencem a guanyar a poc a poc en autonomia.
D’altra banda, la nostra espècie es caracteritza (entre moltes altres coses) per la seua forma d’organització de tendència cooperativa i solidària. Això ha sigut un factor important per a sobreviure des de la Prehistòria fins ara. L’intercanvi d’idees i experiències, el comerç i el desig d’aprendre ens ha fet com som.

Dilluns dia 10 d’abril diverses entitats representatives de la societat civil valenciana ens vam reunir per estudiar com fer front als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), i acompanyar el rebuig que estan generant entre els partits polítics, les institucions i molt especialment entre el poble al País Valencià.

Les entitats reunides vam estar d’acord en la necessitat de promoure un seguit de manifestacions diverses i sostingudes en el temps exigint al govern de l’Estat la retirada immediata dels PGE presentats la setmana passada i posar fi a l’espoli que com a poble patim.

Per tal de fer-ho possible s’ha constituït una comissió que coordinarà i dinamitzarà les diferents propostes que es vagen presentant amb l’objectiu de facilitar la resposta popular. Així mateix es va acordar emplaçar les respectives organitzacions a reproduir a nivell comarcal les iniciatives amb el doble objectiu de donar a conèixer la problemàtica existent i promoure mobilitzacions comarcals i/o locals amb el caràcter més tranversal possible.

Acte sobre L'ACOLLIDA DE PERSONES REFUGIADES a la Facultat Ciències Socials Uveg.
Consol Barberà de la Plataforma pel Dret a Decidir participarà en aquest acte de la Universitat de València, coordinat per Encarna Canet 

Espanya és un estat centralista. Aquest és un fet ben conegut i manifestament present en l'estructuració de l'estat.

De vegades ens podem adonar només d'alguna concreció particular d'aquest centralisme unificador. És a dir, podem adonar-nos que l'estructura de carreteres és radial i parteix del quilòmetre zero que, no podria ser d'una altra manera, es troba a Madrid. Podem adonar-nos que les autopistes de pagament es troben totes situades a la «perifèria» (i per tant, cap d'elles passa per Madrid) o fins i tot podem observar que l'estructura ferroviària és també radial i el centre es troba, de nou, a Madrid.

No cal ni dir que les connexions d'alta velocitat ixen de Madrid (no importa si per anar a Lisboa o a Guadalajara, com tampoc importa el número de persones que les utilitzen). De fet és ben conegut aquell acudit d'exercici escolar que diu: «Si un AVE A ix de València a 200 km/h i un AVE B ix de Barcelona a 230 Km/h, on es trobaran? I la resposta correcta és: «a cap lloc, perquè el corredor mediterrani passa per Madrid»

A la fi el poble valencià s'ha adonat que no ha servit de res tant d'ofrenar i ofrenar. I vull pensar que és així després de veure el repartiment dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).

L'any 2011, en plena campanya electoral a la presidència del govern espanyol, Mariano Rajoy va omplir la plaça de bous del Cap i casal (molts dels assistents, estaven allà a canvi de feina i un entrepà) prometent anys de prosperitat per als valencians. Uns anys després el discurs era totalment diferent. Rajoy culpava la crisi de tot el que no va poder fer a casa nostra i prometia novament el cel si aconseguia ser reelegit. El seu parlament ha continuat sent així cada vegada que ha visitat el País Valencià. Això sí… visites ràpides per a eixir en la foto i algun encontre breu amb algun empresari, ja que fins i tot aquests mostren el seu malestar. De fet, no fa molt, una important representació de l’empresariat valencià es va reunir a Tarragona amb els seus col·legues catalans per abordar l'assumpte i mostrar el seu desacord amb el govern del PP. I en aquestes visites Rajoy es fa unes fotos i cap a Madrid… pot ser amb alguns d'eixos trens que et porten més ràpidament de València a la capital del regne que a Castelló. Amb això sí que inverteixen, amb el corredor "Madriterrani".

Hui hem donat un pas més en la vertebració del teixit associatiu del País Valencià. Trobar-nos en un mateix espai bona part del ventall polític, cultural, sindical i civil, per a pensar el País i pensar-nos com a part d'ell i al seu servei; comprometre'ns a continuar construint espais per a la participació de les persones en el pla d'igualtat, equitat, inclusió i estima pel nostre Poble i pel nostre País.... ens ha generat un plus de confiança i optimisme que ara posarem a l'abast de les nostres respectives entitats.

Pràctiques com les de hui ens ajuden a sentir legítim orgull del nostre poble!!

Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra generositat, esforç intel·ligència i dedicació. 

Fotografia de Natxo Francés.

Un any més observem com els PGE són un mecanisme d’espoli al poble valencià que limita i impossibilita la implementació de polítiques reals de transformació social que milloren la vida de les valencianes i dels valencians. S’utilitza el model pressupostari per sotmetre econòmica i políticament les institucions valencianes mitjançant el deute per perpetuar aquesta situació colonial de dependència al regne d’Espanya.

Les xifres del saqueig sistemàtic que patim al País Valencià són ben significatives; estem a la cua de la inversió per persona, 119€ quan la mitjana espanyola és de 185€/persona, de les inversions de l’Estat el 6,9% ens arriba als valencians i valencianes que som el 11% de la població. Estes xifres s’agreugen si tenim en compte que aportem fiscalment més que la mitjana espanyola a causa d'estar emmarcats en el grup de autonomies més riques quan realment som de les més pobres. Aquesta situació d’infrafinançament sumada a la sobreaportació fiscal que fem des del País Valencià suposa més de 6.000 milions d’euros que fugen/volen/se'n van cada any cap a la metròpoli i no tornen, el 6% del PIB o la totalitat del pressupost per a sanitat del 2017 per fer-nos una idea. L’espoli és generador de pobresa i exclusió social de una bona part de la ciutadania valenciana (sobre el 31% de les persones que habitem al País Valencià, una de cada tres, està en situació de pobresa i exclusió social)

La  interdependència  econòmica, en  el  món  globalitzat  que  impera  en  l’actualitat, afecta  la  ciutadania  de  manera  cada  vegada  més  visible. En  aquest  sentit, els  factors  que  influencien  en  el  preu  de  l’energia  en  un  territori  qualsevol  són  sempre  diversos.

A  l’Estat  espanyol  el  rebut  de  l’electricitat  s’ha  encarit  un  21%  de  mitjana  en  el  primer  trimestre  del  2017  respecte  al  mateix  període  de  l’any  anterior. Aquest   encariment  es  pot  relacionar  amb  l’augment  dels  preus  del  gas  natural  en  el  mercat  internacional  o  a  la  menor  producció  d’energia  nuclear  per  part  de  l’Estat  francés, si  pensem  en  raons  relativament  remotes. Però,  també  podem  trobar  causes  no  tan  allunyades,  si  ens  fixem  en  la  poca  aigua  que  hi  ha  als  embassaments  del  nostre   estat (un  59,49%  a  4  d’abril  de  2017  enfront  del  69,71%  de  mitjana  dels  últims  10  anys  durant  la  mateixa  setmana) o  en  una  producció  energètica  menor  dels  parcs  eòlics, a  conseqüència  tot  de  la  tan  capritxosa  meteorologia.

Pàgina 11 de 78
Joomla templates by a4joomla