1 | 2 | 3

Actualitat

Un any més observem com els PGE són un mecanisme d’espoli al poble valencià que limita i impossibilita la implementació de polítiques reals de transformació social que milloren la vida de les valencianes i dels valencians. S’utilitza el model pressupostari per sotmetre econòmica i políticament les institucions valencianes mitjançant el deute per perpetuar aquesta situació colonial de dependència al regne d’Espanya.

Les xifres del saqueig sistemàtic que patim al País Valencià són ben significatives; estem a la cua de la inversió per persona, 119€ quan la mitjana espanyola és de 185€/persona, de les inversions de l’Estat el 6,9% ens arriba als valencians i valencianes que som el 11% de la població. Estes xifres s’agreugen si tenim en compte que aportem fiscalment més que la mitjana espanyola a causa d'estar emmarcats en el grup de autonomies més riques quan realment som de les més pobres. Aquesta situació d’infrafinançament sumada a la sobreaportació fiscal que fem des del País Valencià suposa més de 6.000 milions d’euros que fugen/volen/se'n van cada any cap a la metròpoli i no tornen, el 6% del PIB o la totalitat del pressupost per a sanitat del 2017 per fer-nos una idea. L’espoli és generador de pobresa i exclusió social de una bona part de la ciutadania valenciana (sobre el 31% de les persones que habitem al País Valencià, una de cada tres, està en situació de pobresa i exclusió social)

La  interdependència  econòmica, en  el  món  globalitzat  que  impera  en  l’actualitat, afecta  la  ciutadania  de  manera  cada  vegada  més  visible. En  aquest  sentit, els  factors  que  influencien  en  el  preu  de  l’energia  en  un  territori  qualsevol  són  sempre  diversos.

A  l’Estat  espanyol  el  rebut  de  l’electricitat  s’ha  encarit  un  21%  de  mitjana  en  el  primer  trimestre  del  2017  respecte  al  mateix  període  de  l’any  anterior. Aquest   encariment  es  pot  relacionar  amb  l’augment  dels  preus  del  gas  natural  en  el  mercat  internacional  o  a  la  menor  producció  d’energia  nuclear  per  part  de  l’Estat  francés, si  pensem  en  raons  relativament  remotes. Però,  també  podem  trobar  causes  no  tan  allunyades,  si  ens  fixem  en  la  poca  aigua  que  hi  ha  als  embassaments  del  nostre   estat (un  59,49%  a  4  d’abril  de  2017  enfront  del  69,71%  de  mitjana  dels  últims  10  anys  durant  la  mateixa  setmana) o  en  una  producció  energètica  menor  dels  parcs  eòlics, a  conseqüència  tot  de  la  tan  capritxosa  meteorologia.

-         El País Valencià com a subjecte polític i el full de ruta a seguir són els altres dos eixos d’una jornada de reflexió col·lectiva sobre el present i el futur.

-         Infante: «tenim la possibilitat real de confirmar-nos com a subjecte polític i decidir sobre els més diversos aspectes de la realitat social».

-         Ruiz: «Cal posar totes les institucions al servici dels interessos populars».

Dilluns, 3 d’abril. Dissabte pel matí, més de mig centenar de representats d’associacions, partits polítics i sindicats reflexionaran col·lectivament a Bellreguard sobre el País Valencià com a subjecte polític, el dret a decidir i el full de ruta a seguir. Es tracta del seminari “Pensar el País Valencià”, que organitzen conjuntament la regidoria de Participació Ciutadana de Bellreguard i la Plataforma pel Dret a Decidir. «Cal posar totes les institucions al servici dels interessos populars per a transcendir la mera alternança partidària i crear les condicions per a posar en qüestió la situació de dependència del País», assenyala el regidor responsable, Àlex Ruiz.

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià celebrem la vinguda al País Valencià de les directoras generals de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears, Ester Franquesa i Marta Fuxà.

També agraïm el treball que està fent la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, representada per Rubén Trenzano, per anar fent camí en la total normalització del valencià al nostre país.

Tots tres reunits en la XXII Jornada de Sociolingüística, que es va celebrar els dies 24 i 25 de març de 2017 a la ciutat d'Alcoi; els emplacem a continuar treballant, considerant les realitats polítiques i sociològiques dels tres territoris, per a tindre cada vegada més estretes col·laboracions que potencien el nostre espai cultural i nacional.

Diumenge, 26 Març 2017 22:17

Solidaritat amb Valtonyc

Benvolguts amics, benvolgudes amigues,
 
Farem un repàs dels fets:
 
1- En Pablo Iglesias encarrega al rapper mallorquí Valtonyc un rap sobre el Borbó Joan Carles I per al seu programa "La Tuerca".
 
2- El rapper mallorquí composa aquest rap
 
3- Per això, rep una condemna de tres anys i mig, per "enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola".
 
Considerem aquesta condemna injusta i desmesurada. Sobretot tenint present la recent absolució de dos membres de la família Borbó. Per no parlar de la quantitat de corruptes d'alt standing als quals no els ha passat res, o quasi res, per delictes molt més greus, que afecten l'erari públic, i en conseqüència, el benestar dels més necessitats.

Diumenge, 26 Març 2017 22:11

Deixeu la llengua en pau!

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, junt amb els joves pel Dret a Decidir del País Valencià, denunciem la contínua pressió que s'està exercint per part de sectors dretans valencians en la seva funció espanyolitzadora en relació al projecte de decret que pretén normalitzar l'ús del valencià en l'Administració de la Generalitat Valenciana.

Lamentem profundament que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) haja fet un informe contrari a molts aspectes tractats en el projecte de l'esmentat decret. Un informe que afegix un nou element de desprestigi al ja tan malmés món de la judicatura.

Des de fa uns mesos s’han incrementat de manera notable els actes reivindicatius a favor del Corredor Mediterrani. Reunions empresarials amb una acurada posada en escena; declaracions institucionals amb un to més elevat del que sol ser l’habitual; congressos de gran volada com l’organitzat[1] per l’Institut Ignasi Villalonga i el setmanari El Temps, etc. També han continuat apareixent notícies i articles en la mateixa direcció. Els darrers dies han aparegut diversos i interessants articles que, tot i respondre a objectius diferents, començaven a assenyalar i a qüestionar  l’omnipresent discurs únic referit al dit Corredor.

A proposta i organitzat pel col·lectiu Taller Cavall Bernat, anit es presentà al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) d’Alcoi el Manifest Estem per la democràcia. Vicent Luna, com a membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaDPV) de la comarca de l’Alcoià-Comtat, presentà a Toni Terrones,responsable de Relacions Polítiques i Moviments Socials de l’esmentada plataforma. Terrones fou qui ens parlà de com es va gestar aquest manifest.I és que davant de la judicialització de la política catalana que l’estat està portant endavant, negant-se a acceptar la realitat i no volent seure a la taula per negociar, el poble valencià no podia restar impassible. Per això una vintena d’entitats de tot tipus, i d’arreu de les comarques, han donat suport signant aquest manifest. Entitats culturals, cíviques, sindicals i polítiques com ara, Acció Cultural del País Valencià, l’Assemblea Antirepressiva i per les Llibertats el Micalet, el Bloc d’Estudiants Agermanats, Castelló en Moviment, les CUPs d’Almàssera i Biar, Escola Valenciana, El Tempir, Estela Roja de Benimaclet, ERPV, Esquerra Valenciana, Estat Valencià, Intersindical Valenciana, JARIT, JODaD, Lambda, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Poble Lliure, POSI, SEPC, Societat Coral el Micalet, Bloc Nacionalista Valencià...

La política econòmica dels Estat-Nació, amb els seus encerts i les seves errades, ha anat encaminada a afavorir el model productiu i econòmic de la nació, des de l’economia planificada fins al lliure mercat, amb diferents graus de proteccionisme o liberalisme, amb diferents nivells de regularització i control dels recursos de la nació i amb diferents processos d’expansió i/o invasió per poder incrementar els recursos de la metròpoli. Històricament podem analitzar com el creixement de l’economia nacional anava vinculat a la fortalesa dels respectius Estats, en canvi, el subdesenvolupament econòmic de les colònies respon a la falta d’Estat propi per defensar els seus recursos i interessos.

Pàgina 10 de 71
Joomla templates by a4joomla