L’extensió dels delictes d’opinió no només està limitada però, al món de les cançons. La censura a una obra d'art a la fira Arco, el segrest de publicacions i del llibre Fariña, la condemna a la tuitera Casandra Vera, l’ingrés a la presó del tuiter Alfredo Remírez o la imputació de periodistes de mitjans de contrainformació, són només alguns dels exemples del que podem denunciar coma procés de feixistització de les estructures de l’estat. Un procés on l’Audiencia Nacional, com a hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, està cridada a jugar exactament el mateix paper de persecució política que fa 50 anys.
Un procés també, on s’està normalitzant que els dies de presó preventiva sense la celebració de cap judici es conten per centenars, que els judicis no tinguen cap garantia, els delictes d’odi creats per protegir a les minories ara protegeixen cossos policials o que qualsevol llei que contradiga la voluntat del govern central siga automàticament tombada per un tribunal. En aquest sentit, cal denunciar la situació d’excepcionalitat que viu actualment Catalunya on fins i tot diferents membres del govern, parlamentaris o militants de formacions amb representació parlamentària han estat forçats a l’exili o convertits en presos polítics.
A aquesta retallada total de llibertats, s’han de sumar la resta de preses polítiques de l’estat, les joves d’Altsasua, les condemnades per exercir el seu dret a vaga com l’Alfon o per la seua lluita sindical com l’Andrés Bódalo, o les feministes encausades. Una total persecució que contrasta notòriament amb la impunitat que els grups de feixistes organitzats tenen per agredir i atacar sense que això implique cap entrada en presó preventiva ni cap condemna.
Enfront de les velles il·lusions d’una suposada separació de poders, denunciem allò que és evident, la total connivència entre les oligarquies, el bloc constitucionalista PP-PSOE-Ciutadans, els tribunals i les forces policials per a posar en marxa l’aparell repressor de l’Estat. Un aparell que té uns objectius molt clars: generar por, aïllament, paràlisi i desmobilització per garantir que res no canvie a les estructures de poder.
Només amb la solidaritat incondicional amb les que lluiten, només juntes, organitzades, solidàries i cuidant-nos, podrem fer front a totes les agressions patides. És per això que us convoquem a la Plaça de la Muntanyeta el pròxim divendres 2 de març a les 20.00h. Perquè la llibertat no es demana. La llibertat es defensa. La llibertat s’exerceix.
Espai de Trobada per a la Llibertat
