1 | 2

Dilluns, 12 Febrer 2018 17:29

"Les conseqüències vitals de l’infrafinançament: Nadals d’Skype", per Zahia Guidoum

Una vegada entrem al segon mes de l’any, moltes persones passen pàgina per veure si estan portant a terme els seus propòsits d’any nou. Que si perdre pes, que si que ara deixe de fumar, que si menjaré sa, que ara sí que si canvie de treball…

Per a moltes joves valencianes, i d’arreu de tot l’Estat Espanyol, els propòsits d’any nou són molt diferents. Que si crearé un compte de Skype a la iaia, que cridaré ma mare totes les setmanes, la tia almenys una volta al mes, que si viuré pegada a cercadors de vols barats per poder anar a casa més voltes… i sí, enguany sí que compre els bitllets per a Nadal prompte i no agafe altres vacances a l’any per poder passar Nadal a casa.

Perquè, per a moltes joves emigrants, la primera vegada que donen una abraçada a la seua família en un any nou és en aquest mes de Febrer, que els vols són més barats. Una alegria que no contraresta el fet que els sopars de Nadal, des que moltes vàrem ser forcades a marxar per tindre un futur, són més tristos per a tots. Saber que a casa s’han equivocat i han parat taula per tu és descoratjador. No poder estar a Nadal a casa és injust.

És injust perquè els i les joves no ens n’anem de casa perquè volem, no és, com diria Maria del Corral, que som uns ‘aventureros’. És que no tenim un altra opció, quan va començar la crisi, al 2008, el nombre de gent de l’Estat espanyol a l’estranger era 1.471.691. Al 2017, el nombre era 2.406.611. És difícil trobar dades desagregades per comunitats, però sabem que al menys 22.000 joves valencianes van haver de convertir-se en exiliats econòmics per tindre un futur millor.

El poble valencià, a les eleccions del 2015, va decidir tindre un govern del canvi, i la nostra voluntat s’ha intentat menysprear una vegada i un altra pel fet que (1) moltes mesures no poden arribar on s’hauria d’arribar perquè no tenim un finançament just i (2) les mesures que, valentament, el govern del botànic ha intentat fer han estat portades al Tribunal Constitucional, com ara la Llei de Sanitat Universal i (3), el nostre govern no ha encapçalat amb suficient vehemència i urgència la qüestió del finançament i la qüestió de la difusió mediàtica que, tenint tot en contra, posa dificultats a una necessària reelecció que faça possible la transformació del nostre país en un país modern, solidari i sostenible on els nostres exiliats econòmics puguen tornar a casa.

El govern del botànic, a poc de ser format, va reconèixer el problema demogràfic, la tragèdia familiar, i el problema estructural de perdre talent valencià prompte. I va començar amb mesures com el programa Avalem Joves. No obstant això, les mesures del nostre govern estan sempre dilapidades per un mateix problema. Un finançament injust ens furta les eines per abarcar les profundes transformacions socials i estructurals que el nostre País necessita.

Els valencians i les valencianes hauríem de tindre dret de decidir on volem viure. Hauríem de tindre dret a no deixar un seient buit a la taula en Nadal, hauríem de tindre dret a decidir el nostre futur.

 

Zahia Guidoum

Coordinadora de Decidim Exterior
 

Articles relacionats (per etiqueta)

Joomla templates by a4joomla