1 | 2

Dimecres, 20 Desembre 2017 10:06

Decidim rebutja rotundament la proposta del Consell Social a l'UJI

Decidim considera absolutament lògic que la graduació en les carreres universitàries estiga associada a demostrar un nivell mitjà en les llengües el territori en què es cursen els estudis.

 

Les persones que habiten el País Valencià tenen el dret d’expressar-se i ser compreses en valencià.

Les Universitats deuen impartir els coneixements en la llengua pròpia del territori on imparteixen els coneixements? Poden les universitats graduar estudiants que desconeixen la llengua del territori on imparteixen els coneixements? Decidim considera absolutament lògic que la graduació en les carreres universitàries estiga associada a demostrar un nivell mitjà en les llengües el territori en què es cursen els estudis. Contràriament, el Consell Social ha proposat a la Universitat Jaume I (UJI) eliminar l'obligatorietat d'acreditar el valencià C1 (mitjà) per a poder graduar-se en qualsevol de les seues 32 carreres.

Amb aquesta proposta el Consell Social s'allunya del que diu l'Estatut a l'article "6,1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 6.2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer- los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià"
A més, aquesta proposta va dirigida justament en contra del coneixement de l'única llengua que l'estatut d'autonomia considera com a pròpia. Desconeixem si el Consell Social ha proposat també la no obligatorietat d'acreditació del castellà, llengua cooficial, o si ha inclòs l'obligatorietat de demostrar els coneixements d'alguna altra llengua no pròpia.

Malgrat tot, l'UJI ha decidit acatar de forma temporal la proposta del Consell Social i contràriament a tota lògica acadèmica, la secretària executiva d'Educació del PPCV a Castelló de la Plana, Beatriz Gascó –Directora General de política lingüística fins al 2015– i actual diputada del PP, ha demanat als responsables de la institució que "tinguen altura de mires i acaten la decisió del Consell Social perquè és la més coherent" perquè "l'UJI ha de ser una universitat oberta al món" tot assegurant que: "si la Universitat Jaume I (UJI) acata la decisió del Consell Social d'aparcar l'obligatorietat del valencià, podrà ser un referent nacional i internacional".

Ens crida l'atenció aquest raonament, ja que deixa entreveure que, segons ella, és baixesa de mires que l'alumnat acredite un nivell mitjà en la llengua pròpia. A més, sembla que parlar en la llengua pròpia ens tanca al món, i ens impedeix ser un referent nacional i internacional.
Podríem argumentar que milers d'estudiants Erasmus ixen a cursar part dels seus estudis a Europa i de vegades ho fan a països amb llengües menys parlades que la nostra (no oblidem que la UE té 23 llengües oficials i la nostra es troba en la posició número 16 en nombre de parlants d'Europa, per davant d'altres llengües oficials).

Per una altra banda, no sabem de cap universitat que haja entrat en el rànquing de les millors universitats del món per no fer l'ensenyament amb la llengua pròpia. En canvi sí és públic que entre les 300 millors universitats del món 4 són Catalanes mentre que 2 són castellanes i una navarresa. A més, no sembla raonable que cap universitat, com a espai de sabers, de cap lloc del món, renuncie a impartir els seus sabers en la seua pròpia llengua, seguint cap criteri pedagògic o científic, ni tampoc que renuncie al fet que el seu alumnat conega la llengua pròpia del territori on els imparteix.

Entenem a més, que les universitats formen no solament professionals sinó també persones amb capacitat d'entendre l'entorn i aplicar els seus coneixements de la millor de les maneres possibles al territori que les ha format. Doncs bé, el territori que les ha format necessita professionals que tinguen capacitat de comprendre i expressar-se en valencià, entre altres coses perquè les persones que habiten el País Valencià tenen el dret d'expressar-se i ser compreses en valencià.

La secretària d'educació del PP castellonenc ha defensat que "no hauria de ser obligatori acreditar el coneixement del valencià en certs graus com a medicina, per exemple". "El que necessitem són bons metges. I açò és el que justament hauria de tenir-se en compte". Com interpretar aquestes manifestacions? Els metges que coneixen el valencià no són bons metges o metgesses? Vol dir amb açò la diputada del PP que si una persona requereix atenció mèdica el professional que l'atén no cal que entenga els símptomes si se li expliquen en valencià? O vol dir que les característiques personals que poden afectar a l'efectivitat del tractament no s'han d'entendre si es diuen en valencià? O potser vol dir que el professional no ha de saber explicar en valencià la malaltia que es pateix, el diagnòstic, el tractament o el pronòstic si atén una persona que parla valencià?

Per favor, Sra. Gascó, siga quina siga la seua llengua, i les seues preferències... deixe d'utilitzar arguments absurds. La responsabilitat que ocupa dins del seu partit i la representació que té a les Corts Valencianes li haurien de fer pensar dues vegades el que diu, abans de dir-ho.
Les valencianes i els valencians volem decidir, i triar els professionals amb major preparació i amb la capacitat d'atendre'ns en la nostra llengua. És més, les valencianes i valencians ens mereixem que els polítics i les polítiques afavorisquen la millor formació acadèmica, i llevar-los el valencià no els fa millors professionals.

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim @DaDPV

Joomla templates by a4joomla