1 | 2 | 3

Divendres, 29 Setembre 2017 13:44

"Per què Catalunya? Per què ara?", Bonaventura Casanova

"Per què Catalunya? Per què ara?", Bonaventura Casanova Indirecte.cat

L´1 d´Octubre hi haurà referèndum per la independència de Catalunya, un referèndum NO pactat amb l´Estat, que neix d´una llei NO pactada al Parlament Català. Podria haver estat d´altra forma? Per exemple pactat amb l´Estat, ningú dubta ja a hores d´ara que això no sols no va ser possible, sinó que serà igualment impossible en el futur si finalment el poble català dona la esquena al referèndum de l´1-O. Una formula que haguera sigut més possible, és la que dibuixa un referèndum no pactat amb l´Estat i SÍ al Parlament, amb els Comuns i eventualment el PSC. No ha estat el cas, i el que cal es analitzar perquè no ha sigut possible arribar a una formula d´acord per a aprovar la llei del referèndum. 

El centre de la reivindicació per a aquells que volen mantenir la equidistància entre el bloc constitucionalista (PP, PSOE, Cs) i el referèndum de l´1-O, és que cal un referèndum pactat amb totes les garanties jurídiques legals, a aquesta postura s´apunta el PNB i Podemos i les "seves confluències". Realment les majors dificultats per a fer que l´1-O sigui un referèndum homologat venen com a conseqüència d´haver-se adoptat aquesta postura, i per tant és aquesta la postura que hem d´analitzar (i desemmascarar), perquè és la que està legitimant el règim jurídic espanyol, com si el mateix realment pogués canviar mitjançant els seus propis mecanismes. Tant el PNB com Podemos sabem que això no ocorrerà mai, i no perquè l´Estat espanyol siga especialment malèvol, que no ho és, sinó perquè l´Estat espanyol no pot sobreviure sense la política extractiva dels recursos generats als Països Catalans. Analitzem ni que sigui mínimament la evolució del moviment independentista a Catalunya i el perquè de la presa de l´actual postura del PNB i Podemos.

D´antuvi dir que l´independentisme als Països Catalans i per tant a Catalunya te una base sòlida en les esquerres, que son els primers que analitzen la situació de colonització i ja preveuen les repercussions sobre la classe treballadora catalana, aquesta visió és molt minoritària fins i tot a Catalunya, junt amb aquesta construcció diguem-ne social i intel·lectual hi ha un nacionalisme identitari que alimenta el autonomisme petit burgès, i com a conseqüència els partits de centre dreta (CiU) i centre-esquerra (ERC), mantenen la hegemonia de la política catalana. Fruït d´una forma de fer política absolutament menyspreable, com va ser la del "peix al cove" duta a terme pel pujolisme, i en una fugida cap endavant, es va reformar l´estatut, el votà el Parlament català, el Parlament i el Senat espanyols, i va ser aprovat finalment per referèndum pel poble català, (atenció no del poble espanyol). Però el PP, per motius estrictament partidistes, recordem que va ser al 2006, durant el primer mandat de Zapatero, en una època de bonança econòmica i recuperació dels drets civils; va fer servir el conflicte territorial mai ben tancat per la constitució del 78, per a tornar a ser centre de la política, la resta és història. EL segon acte cal situar-ho ja al 2011 i l´inici de la crisi, que pilla la burgesia catalana sense ferramentes polítiques per a fer front la crisi econòmica, i ràpidament arriba a la conclusió que de seguir la política extractiva espanyola fins i tot ells, es van a ressentir. Llavors es produeix un viratge cap a l´independentisme, com a única solució al conflicte econòmic, de fet ni la proposta d´una autonomia asimètrica feta per Maragall, ni el pacte fiscal ofert per Mas obtenen cap resposta per govern espanyol, i la situació continua podrint-se i augmentant l´independentisme, fins arribar al dia d´avui, on no hi ha més que fer un referèndum i proclamar la independència si així ho vol el poble. A grans trets açò és com ha anat el tema al camp independentista, segur que em deixe coses, no és l´objectiu fer-ne un repàs exhaustiu. Però mentre, que ha passat al camp espanyol?. A Euskadi, ETA abandona la lluita armada, i la crisi econòmica afecta però ben poc al poble basc, tot comtat i debatut Euskadi es troba en una situació privilegiada amb rendes i serveis per damunt la mitja de l´Estat, i com a conseqüència lògica el PNB, un partit dretà tot i que nacionalista, no te el mínim interès en que se li esvaloti el galliner i ves per on arriba a la mateixa conclusió que Podemos. Però perquè Podemos adopta esta postura tant casposa com és la de exigir un referèndum pactat etc etc.?. L´anàlisi es força més interessant d´aquest espai polític, el qual neix arran les eleccions europees del 2015, com a conseqüència del 15M, amb un fort discurs social i de drets civils, un moviment que es cova al caliu d´un fortíssima crisi econòmica en un estat corromput fins al moll de l´ós. Podemos assoleix la màxima representació just quan la crisi ja sembla que està acabant, tot i que encara no, el PSOE està en la pitjor crisi de la seva història recent i els dirigents del PP passen més dies als jutjats que al Parlament; però la crisi passa, la corrupció sembla que afecti poc o gens al PP, i el PSOE recupera, tot s´ha de dir, inesperadament, el pols de la esquerra, el que porta definitivament a que Podemos comenci un lent però sostingut decliu. En sortir de la crisi i amb un PSOE recuperat, el discurs social ja no és suficient per a mantenir un percentatge mínim d´influència, llavors ha de decidir, recolza el referèndum que Catalunya està muntant o opta per mantenir el conflicte territorial obert? Llavors fa com va fer el PP al 2006, opta per mantenir el conflicte territorial en un terreny irresoluble, be que ho sap, però guanya temps, temps que necessita fins a la propera crisi econòmica on faci valdre de nou el discurs social. No tinc res a criticar, hom és del tot lliure de triar la estratègia que millor li convingui, però que ningú es done a engany. Els motius pels quals PNB i Podemos defensen un referèndum impossible de fer és per motius econòmics en el cas dels bascos, i de supervivència en el cas dels de Podemos. Per tot això, l´1-O els catalans heu d´anar a votar en massa , serà l´única forma de fer entrar en crisi el règim del 78; i els que ens quedem, ja s´ho farem per enderrocar les despulles del règim de la mal anomenada transició.

Bonaventura Casanova
Plataforma pel Dret a Decidir. PV @DaDPV

Joomla templates by a4joomla