1 | 2 | 3

Dissabte, 15 Juliol 2017 12:12

"Un mes després de la primera Crida. 10J", per Oriol Artero

Després d’un mes natural des de la manifestació pel finançament valencià convocada des de el conjunt d’entitats que formen la Crida el passat dissabte dia 10 de juny, son varies les reflexions que en venen al cap. Per una part, les conseqüències directes d’aquesta Crida. El dia de després, on ens vàrem trobar dues formes de veure la situació donada, per una part la valoració de la majoria dels mitjans de comunicació valencians, entre una certa indiferència dels "grans" mitjans i un cert menyspreu del mitjans "amics" sobre les gairebé dues mil persones que ompliren (o no) València aquell vespre. D’altra banda mitjans com Vilaweb, l’ACN o el diari Ara realitzaren una lectura molt diferent dels fets ocorreguts.

El temps, en tan sols un més des de el 10J els a donat la raó en realitzar una lectura positiva de la manifestació, diversos milers de persones digueren prou, digueren al Govern valencià que poden comptar amb la societat civil valenciana per avançar en la reclamació dels nostres drets. Les reaccions no tardaren en fer-se públiques, així el president Ximo Puig en plenari de les corts anunciava el seu propi compromís per sortir al carrer en una manifestació unitària en el llindar del proper dia 9 d'Octubre. Pareix que el menyspreu realitzat a la manifestació no respon al fet del número de manifestants, si no al com s’escriu aquest relat, però sobre tot l’escriptor o escriptora. Aquesta tardor tot tindrem un nou episodi, un dels dubtes que tinc ganes de resoldre és el veure aquesta convocatòria "unitària" com estarà realitzada, serà amb totes les implicades? institucions, partits, sindicats, entitats socials i culturals? Tindrem el suficient trellat per mantindre la transversalitat i la generositat del conjunt de la Crida?, Assistirem altra vegada a les batalletes personalistes per tal d’assumir com a propi el relat de tot un poble?, Tindrem una sola convocatòria treballada?, o directament com sol ser, amb tensions. Tinguem trellat, posem com a subjecte el propi poble, sense prioritats ni personals, ni partidistes, siguem generosos, fem poble, fem país.

Reflexions estiuenques per tal d’afrontar la tardor i el nou "any" polític.

Personalment crec que precisem ampliar la Crida. Enfortir el treball, repeteixo, generós de tot el conjunt d’entitats. Treballar per assolir la majoria social al carrer, la conscienciació de totes les implicades en el mal finançament, però també marcar-se com a objectiu de govern acabar amb l’espoliació que pateix el País Valencià. Si finalment és planteja la propera diada nacional del 9 d’octubre com la Crida pel Finançament, vorem les formés, d'açò depèn en alt grau l’èxit o no d’aquest govern. La capacitat generosa de motivar a tota la societat, al conjunt dels seus diferents representants en aquest bonic concepte de "unitari".

No deixem a banda que la propera diada els i les valencianes ja anem a prendre el carrer per celebrar el nostre naixement com a poble. Deuríem tindre clar, que aquesta diada, com totes també serveixen per marcar les reclamacions més urgents del conjunt del país. Però tinguem també clar que davant situacions extremes com l'infrafinançament, el deute odiós i l’espoliació no ens serveix l'utilització de dates marcades al calendari com a única fórmula de reivindicació, entre d’altres per que la nostra diada també és un dia de festa, de record, de reafirmació. Hem de mantindre el pols de la reivindicació, la denúncia. Hem de treballar per l’apoderament civil, la participació majoritària.

Oriol Artero. Secretari d'organització Decidim-PV

@Artero_Oriol

Joomla templates by a4joomla