1 | 2 | 3

Dimecres, 08 Febrer 2017 22:26

Qüestió d’ous

Sí senyor, fins i tot una criatura sap que per fer una truita, cal primer trencar els ous. Ara bé, si algú és tan incompetent en llengües com un jutge del TC, no ens ha d’estranyar que l’expressió no li sone gens i que, vista la persona que va pronunciar la frase, s’ompli de recels.

Si aquella colla d’intel·lectuals que van inventar-se el surrealisme el passat segle poguessen obrir els ulls avui, pensarien que allò que ells proposaven  com el súmmum de subversió de la realitat no va ser res, comparat amb el que passa actualment en tot el que fa referència al procés d’autodeterminació de Catalunya, detencions, falses interpretacions, escorcolls etc...  . Perquè cal ser molt cínic per buscar interpretacions de caire terrorista en una expressió tan innocent i casolana.

Ens preguntem què faria el susdit aplicador de lleis si, posem per cas, de vacances a Vinaròs per Pasqua, sentís dir a algú allò de “aquí em pica, aquí em cou, aquí trenco la crosta de l’ou” i a continuació procedís a esclafar-lo al front de l’interlocutor. Sens dubte, en dictaminaria detenció immediata, conseqüència natural d’un acte de violència execrable propi de gent que gosa parlar una llengua estranya, perifèrica i minoritària que malda des de fa temps, sense aconseguir-ho, per fer-se un lloc en l’àmbit judicial.

No obstant això, tot i que ens ho agafem en clau d’humor, la cosa no és de riure. En realitat no és més que la continuació- mai no ha estat diferent- d’allò tan sabut i experimentat de la llei de l’embut: el gros per a mi, l’estret per a tu. Al poble pla sempre ens ha tocat l’estret. I amb estretors hem sobreviscut sense poder exercir els drets més elementals. Les garrotades ens han caigut al damunt sempre des de dalt. I encara ens cauen quan, amb la rebel·lia de qui es farta de ser el burro dels cops i sense emprar la violència, sinó la força de la raó, decideix que ja és hora de fer alguna cosa. I aleshores actua i parla. Actua amb el suport majoritari i en la llengua pròpia. I diu allò tan elemental de trencar els ous per fer una truita.

De fet, res de nou, perquè l’ínclita Soraya Sáez de Santamaria també va dir ara fa poc més d’un any “para hacer una tortilla hay que romper los huevos” i es va quedar tan ampla. i cap jutge no l’ha investigat

Ara bé, que diga el mateix algú que no representa el poder sinó el poble i en una llengua tan incomprensible és d’una gosadia temerària. Perquè una cosa és trencar i una altra “romper” igual que resulta evident que una cosa són els ous i una altra los “huevos”. On s’ha vist!

Des de l’òptica del poder, el sentit de les paraules varia segons qui les diu i, sobretot, amb quina intenció les diu. Conseqüentment, la judicatura cavernícola no sap, interpreta, però jutja qui vol i com vol.     

                                                         

Associació Cultural Jaume I Vinaròs 

Joomla templates by a4joomla