1 | 2 | 3

Dissabte, 04 Febrer 2017 20:03

La nostra sobirania està per reconquistar, per Auke Zeldenrust

Divendres 20 de gener, el col·lectiu de Compromís Altea va acollir Vicent Baydal en la Casa de Cultura d’Altea. Era per a presentar el seu llibre: Els Valencians des de quan són Valencians? Jo tenia l’honor d’introduir al públic l’autor i guiar la presentació.

Baydal va fer un repàs molt clar i interessant del seu llibre. Narrà tot un seguit de picabaralles que hi havia entre els reis de la Corona catalana-aragonesa i els estaments als segles XIII i XIV. Baydal va pintar un quadre històric, en què la fam de diners dels reis catalans per finançar les seues noves conquestes i/o aventures navals a la mediterrània xocava amb les capacitats financeres dels estaments no reials. Això ofegava les ciutats i la seua ciutadania i el gentilici del Regne de València en general.

Era el gentilici de València Ciutat, que era el primer a protestar i exigir un nou finançament més just i més equitatiu. Si el rei volia captar més diners, la gent volia alguna cosa a canvi. Això era: la mateixa capacitat de recollir impostos i gastar-los en coses que eren de la ciutat i de la seua gent.
 
La qüestió de fons era: quins furs havien de prevaldre? els dels aragonesos? (els furs forans i a favor de la noblesa) o els dels valencians? (els furs propis i a favor de la gent del Regne). Era un conflicte que s’escampà per tot el territori del Regne. Fins i tot va arribar algunes vegades a enfrontaments armats.

Finalment, el rei, junt amb l’estament reial, cedeixen i es varen constituir les Corts i la Generalitat. Era la constitució d’uns òrgans polítics que representaven a tots els estaments del Regne de València i es declarà a tot el regne sota els furs de València. Aquesta generalització dels furs valencians a tot el territori en 1329 era una gran victòria per a la gent de la ciutat i per tot el Regne. Era per primera vegada que s’havia aconseguit reunir bona part del gentilici del Regne al voltant d’un tema polític. Això, en paraules modernes i una mica més sociològiques: es fa un salt qualitatiu, en què els interessos de la ciutat passen a sentir-se com als interessos de tot el gentilici del Regne.
 
Baydal va afirmar que amb aquesta constitució de les Corts, per primera vegada en la història, el poble valencià (gentilici del Regne) va obtenir la seua capacitat pròpia de legislar i recollir diners. Es pot considerar que el Regne es va constituir com a subjecte polític i com a subjecte sobirà.

Aquest període de sobirania pròpia durà entre 1329 i 1707, o siga, fins al Decret de Nova Planta que anul·laria els furs valencians i dissoldria les Corts i totes les altres institucions valencianes «por el justo derecho de conquista».
 
Ara bé, què ens ensenya el llibre de Baydal per a la nostra actualitat?

En primer lloc: la sobirania no sols és política (legislar, governar), sinó més bé tenir plena competència per a recollir impostos i repartir-los en funció de tot el territori sense gestions de fora. Els Furs de valencià contenien els dos aspectes, legislació i capacitat de tributació. Els tributs i impostos podrien ser repartits després de deliberacions a les Corts.
 
En segon lloc hi ha l’aspecte identitari. Baydal conclou que allò que finalment fa que els valencians se senten i manifesten com a valencians és el fet d’estar en oposició a unes estructures socials a favor de cert estament, l’estament dels nobles majoritàriament aragonesos. Cosa que en termes una altra vegada moderns, significaria la formació d’una diferència identitària, un «nosaltres» (valencians) enfrontat amb un «ells» (nobles aragonesos). La consciència de ser diferent (el ser valencià) respecte als altres gentilicis de la confederació catalana-aragonesa es reflecteix en els escrits de l'època. La consciència pren forma en la lluita concreta pels seus propis drets, reclamant els furs propis per obtenir la competència de captar taxes.
 
Fent un paral·lelisme amb la nostra història passada, podem dir que actualment el País Valencià pateix un espoli per part de l’estat que ens porta deutes i empobriment cada dia.

Cal que prenguem consciència i transformar-la en una posició reivindicativa, exigint els nostres furs. Furs que foren anul·lats amb la Nova Planta.
 
Fem un debat al si de la societat valenciana i decidim sobiranament on van els diners: o es queden els recursos que generem els valencians a casa per a servir el bé comú valencià, o se’n van a Espanya, on molts diners es queden sense cap compensació.
 
Treballar en contra de l’espoli i per la recuperació dels furs valencians i la seua modernització una vegada recuperats, és un repte que haurien d’assumir totes les forces valencianistes. Cal reconquistar la nostra sobirania com a poble. Cal que els valencians recuperem aquesta competència d’impartir justícia social, que l’actual marc estatal, hereu de la Nova Planta, no permet. 
 
Aquesta lluita reivindicativa, oposant-nos al centralisme espanyol, enforteix la nostra identitat valenciana i ens constitueix com a poble, com a subjecte polític, en fi, com un poble sobirà.
 
Sobre: Vicent Baydal, Els valencians, des de quan són valencians? València: Editorial Afers, 2015.

Auke Zeldenrust @aukezel @DaDPV

Joomla templates by a4joomla