1 | 2 | 3

Dimecres, 04 Gener 2017 11:09

La valencianofòbia és un atac a tots i totes

El darrer 6 de desembre es va produir l'enèsim atac de valencianofòbia al nostre territori, més concretament a la comarca de la Marina Alta, al poble de Gata. Quan el tinent d'alcalde d'aquesta població va anar a informar dos guàrdies civils que havien estacionat el vehicle en un lloc no habilitat i que posava en perill la conducció a la resta d'usuaris, la parella de la benemèrita va contestar que "aquí estamos en España y me tienes que hablar en castellano". Poc després, Jaume Monfort va reprendre l'esmorzar que estava gaudint amb la seua família dins d'una cafeteria i van entrar els guàrdies civils, que ja havien estacionat correctament el vehicle, i es van adreçar a Jaume amb un: "Ya estará contento el señorito". L'edil els va contestar que s'haurien d'adreçar amb més respecte. Tota la resposta que va rebre va ser que si que tenia algun problema, doncs que el comunicara al sergent.

Uns dies més tard, la guàrdia civil va fer un comunicat intern en el qual explicava que Jaume Monfort no tenia raó. No tenia raó per parlar la llengua valenciana a uns funcionaris de l'estat dins del territori valencià. Aquest atac és més greu encara, ja que va anar dirigit a un representat de la ciutadania, elegit democràticament pel poble. La comarca de la Marina Alta és una comarca com la nostra, la de la Plana Alta, on majoritàriament la gent és valencianoparlant i on els nostres fills i filles, que reben una educació pública, ho fan en la nostra llengua. L'actitud dels cossos i forces de seguretat de l'estat en molts casos (per sort, no en tots) és colonitzadora i repressiva. Eixa famosa contestació de molts d'ells ("Háblame en castellano que estamos en España") així ho evidencia.

Però s'obliden que a l'Espanya on estem hi ha, a banda del castellà, tres llengües més que són tan oficials com el castellà i que amb aquestes actituds sols augmenten la fractura cada vegada més gran en la societat i la nul·la integració sociocultural i lingüística al territori al qual, teòricament, estan per a servir.

Tots tenen dret a sentir-se molt espanyols o molt valencians, fins i tot molt espanyols i valencians. Una persona castellanoparlant no serà menys patriota espanyola o un agent de les forces de l'ordre de l'estat no servirà pitjor la ciutadania a la qual es deu si parla valencià o si, almenys, l'entén. No hauria de ser estrany que un persona immigrant castellana parlara valencià, ja que, al cap i a la fi, la llengua és una eina de comunicació i serveix per a això, per a comunicar.

El problema és que des d'alguns sectors de la política valenciana l'han utilitzada per a dividir i així aconseguir rèdit polític els vint anys que han estat al front del govern de la Generalitat. S'ha de fer front als atacs tan virulents a les nostres senyes d'identitat i lluitar per la normalització lingüística i també pel dret a disposar d'uns mitjans de comunicació en la nostra llengua. Els valencians i valencianes tenim dret a utilitzar la nostra llengua pròpia dins del nostre territori i ningú ens pot dir el contrari. S'ha de cercar el benestar dels valencianoparlants i respectar la normalització lingüística.

Sols així els nostres fills i les nostres nétes podran continuar aprenent, parlar i estimar amb la nostra llengua, la llengua del Tio Canya.

David Casanova @dbenlloch

Joomla templates by a4joomla