Comunicats

Des del País Valencià, la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDaD-PV) volem fer arribar al poble de Catalunya la nostra salutació en la celebració de la Diada Nacional el proper 11 de Setembre. Val a dir que des de la nostra Plataforma celebrem el moviment de masses que està suposant des de fa molts anys i especialment des de la Diada de 2012 on isqueren al carrer centenars de milers de manifestants i que va donar lloc en 2013 a la cadena humana que va unir Vinaròs i El Pertús (Catalunya Nord) i en 2014 a la V que es va realitzar a Barcelona. Un moviment transversal i majoritari que ha portat a que el poble de Catalunya puga exercir de forma democràtica i participativa el Dret a Decidir sobre el seu futur.

Estem segures doncs que la Diada de l’11 de Setembre d’enguany serà un èxit novament i donarà l’impuls necessari per a que les formacions polítiques que aposten pel sí a la independència reben el suport majoritari de la societat catalana, l’autèntica protagonista en este camí per un país més just i més lliure.

Nota de Premsa

València, 04/07/2015

Plataforma pel Dret a Decidir

 

El 24 d'abril passat es van complir 100 anys del genocidi armeni. El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels herero1 de Namíbia per part d'Alemanya i el primer a patir un sistema complex de deportació i extermini.

 

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD, ens afegim a la manifestació de Per l'Horta en defensa de l'Horta de València i donem suport a totes les reivindicacions per preservar l'Horta i per transformar-la en un espai d'agricultura ecològica, conscienciant de la importància vital de l'Horta, de l'ecologia i de l'agricultura no contaminant i  ecològica des de l'escola valenciana i creant escoles de formació agrària als instituts de formació professional, als Instituts de Secundària i a la Universitat per prestigiar, socialment i econòmicament, l'ofici que ens nodreix i en ajuda a sobreviure, sense el qual no podem viure ni subsistir.

Els valencians som un dels pobles més antics d’Europa amb institucions polítiques pròpies. Som un país de llauradors, d’operàries tèxtils i de muntadors de carrosseries d’automòbil. Un país d’estudiants, de mestres i metgesses. Som un país de pintors, de cases i de llenços, d’actors i de músics. Un país de xiquets, de joves. De pares de família, de iaios i de iaies. Sabem fer sabates i taulellets. Estem darrere d’una parada del mercat o bé davant. Conduïm o anem a peu. Estem sans, estem malalts. Caminem per la serra o bé preferim quedar-nos a casa.

"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble" - Àngel Guimerà

 

El meu país és un país menut
on per no cabre no cap
ni un didal de memòria.
Es posa a recordar i els records
se li n'ixen de seguida per totes bandes,
es vessen en el mar
brut i oliós d'un oblit
enterc i dur com una mort antiga.
Això provoca
que el meu país no vulga ser un país
perquè no sap com és ser un país,
perquè no sap que ho és des que va nàixer.
Així,
vol ser un gra o un moc o una formiga
o una pedra menuda i desgastada,
feliç sota el sol sense saber-se
i agraint al peu que la fa moure
de tant en tant amb una puntellada ben forta
poder desentumir un poc els músculs
i avançar encara que d'immediat oblide
des d'on i cap a on
i el dolor i l'esperança.

 

El dissabte 11 d'abril, es compliran 22 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador, a Montanejos, a mans d'un sicari de l'extrema dreta espanyolista; un simpatitzant nazi que, després de ser condemnat a una pena de presó molt lleugera, (14 anys) com si tinguera impunitat i haguera sigut protegit per fiscals i jutges espanyolistes, fou deixat anar de la presó molt ràpidament (als 4 anys) com si el seu fóra un crim de terrorisme d'estat, es va presentar a les eleccions municipals per un partit feixista i racista que està a favor de la violència, de l'apologia del terror, de la discriminació i del racisme.

Per molts anys que passen, quan arriben les vacances de Pasqua, no podem ni volem oblidar Guillem Agulló i Salvador, el seu gran cor, els seus ideals de jove valencià massa valent, de les seues idees antiracistes i independentistes, com a maulet partidari de la llibertat del País Valencià, dels Països Catalans.

Activitats del mes d’abril

Un any més, la Plataforma pel País Valencià us convoquem als actes del 14 d’abril, aniversari de la República, i del 25 d’abril, la batalla d’Almansa.

* El diumenge, 12 d’abril, a les 10.30 h, us convoquem a la fossa comuna del cementiri de Vinaròs per retre homenatge a les víctimes del franquisme. Enguany farem un record especial a les víctimes dels bombardeigs.

* El divendres, 24 d’abril, a les 21.00 h, a l’auditori municipal de Vinaròs, recordarem el 308è aniversari de la desfeta d’Almansa (data que el govern valencià no reconeix com a “senya d’identitat valenciana”). Després de la lectura del Manifest, actuarà el grup valencià “Musicants”, format per antics components d’Al Tall. Per accedir-hi a l’acte es demana un donatiu de 10 € que servirà per pagar l’actuació.

“... de succeïts que encara vivents ressonen.” (Alfred Giner Sorolla, 1941).

Demà dijous tindrà lloc a les 12 h. una concentració reivindicativa convocada per l'Obra Cultural Balear (OCB) per la lliure elecció de la llengua a Consolat de Mar, a Mallorca, amb motiu de la intenció el Partit Popular Balear de seguir en la dinàmica de prohibir a la ciutadania veure canals de televisió o escoltar emissores de ràdio en català.


És per eixe motiu, que des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) volem mostrar de forma pública la nostra adhesió a esta nova mobilització en defensa dels nostres drets lingüístics que volen ser trepitjats de nou pel Partit Popular, a qui no interessa la nostra llengua més que per fer bandera quan convé dividir els valencians i valencianes per decret, com és la Llei de Senyes que es va aprovar recentment a les Corts Valencianes amb els únics vots del PP i l'abandó de les Corts per part de l'oposició.

Les pròximes eleccions gregues poden significar un punt d'inflexió en el panorama europeu. Grècia s'ha convertit en el laboratori polític i econòmic de les elits europees, que han sembrat misèria i cansament per tots els racons del sud d'Europa. Les receptes econòmiques de les retallades i l'austeritat, basades en pagar el deute a costa dels drets de la ciutadania, només han deixat un rastre d'atur, pobresa infantil, desesperació i barbàrie, juntament amb l'amenaça del retorn del feixisme encarnat en Alba Daurada, convertint en contemporanis mals i problemes que semblaven aliens a Europa.

Però el poble grec no s'ha resignat a ser conillet d'Índies de la Troica. Manifestacions, vagues, cooperatives laborals i solidaritat han estat la resposta a la dictadura del capital financer i dels mercats.

Ara hi és l'oportunitat única de fer fora els responsables polítics del saqueig. Només conèixer-se la convocatòria de les eleccions, el Fons Monetari Internacional ha suspès la seua línia de crèdit (que només ha proporcionat a canvi dels drets de la gent) fins a conèixer qui encapçalarà el proper govern grec. Això demostra que els que s'han beneficiat de la crisi a costa de la majoria de la població desconfien de la democràcia i que el seu respecte a les urnes està condicionat al fet que siguen elegits els que defensen els seus privilegis. Ningú vota els mercats, però ells decideixen diàriament sobre les nostres vides i el nostre futur.

Fa molt que, al carrer, el poble fa front al saqueig imposat per la Troika (Comissió Europea, BCE i FMI) i executat per les elits gregues.  Han estat anys de dures polítiques contra la ciutadania sota l’amenaça de sancions econòmiques que, fins i tot, provocaren la caiguda immediata del tercer Papandreu per anunciar un referèndum sobre les retallades.  Després de dues eleccions legislatives marcades per l’espasa de Dàmocles d’aquestes represàlies, tot sembla indicar que aquesta por ja s’ha acabat.  El poble elegirà lliurement.

A Grècia han patit anys de polítiques de balafiament, amb grans events inclosos com les Olimpíades d’Atenes 2000.  Quan es tallà l’aixeta del crèdit, es va fer pública la manipulació dels comptes i de la capacitat de generar riquesa del país.  Mentre esclataven els casos de corrupció i  evasió fiscal, es proclamà que el culpable era el poble grec, per viure per sobre de les seues possibilitats, i el capital internacional marcà l’agenda del “redreçament”. 

Pàgina 7 de 10
Joomla templates by a4joomla